El mercat de l'art ha seguit una vida paral.lela a la d'altres mercats, d'altres materials. La inflació de preus de les obres dels feliços 80, la idea del artista jove com a futura inversió va tenir unes conseqüències molt positives, com la creació de centres i sales d'art contemporani, la convocatòria de beques, el desenvolupament de les fires i una expansió general de la vida artística amb exposicions, comissariats i teories que, 20 o 30 anys més tard, encara van funcionant.

Després d'aquestes etapes esplendoroses, amb els seus moments de preocupació, i l'anunci sistemàtic de la fi de determinades tècniques o la del futur de l'art per les noves tecnologies, arriba la crisi. És inevitable referir-s'hi. Una de les primeres preocupacions és la de racionalitzar despeses, reduir-ne les supèrflues i repensar el capitalisme. Cap d'aquests propòsits es compleix de forma sistemàtica --especialment el tercer-- però es fan esforços importants per gastar el mínim possible. La contenció pressupostària s'ha convertit en una expressió extremadament popular. ¿On situem l'art? ¿És una despesa accessòria? ¿En podem prescindir?

L'aturada de l'expansió econòmica va afectar les condicions que havien afavorit la creació de projectes de tot tipus, de la seva difusió i de la creació d'estils i tendències molt diverses, algunes incomprensibles, d'altres més explícites. Totes contribuint a la sensibilitat. El canvi de conjuntura porta a la desaparició de projectes, infraestructures, a rebaixar, potser més justament, uns sostres inabastables. Tanmateix, en comparació amb altres sectors d'activitat, no és precisament el més car.

Facilitar estímuls, respectar artistes, galeristes, marchands, col.leccionistes públics i privats és sempre una opció oportuna i necessària. L'expressió artística i l'estètica són imprescindibles i inherents a l'ésser humà, fins i tot de quan érem micos. I com deia ahir una persona amiga, de tanta història al final l'art és l'única cosa que queda.

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.