‘Sell in May and Go Away?’
‘Sell in May and go away’. És una dita financera en anglès i que fa referència a que és millor plegar veles i estar al marge del mercat borsari durant el període d’estiu, en concret a partir del més de maig.
I és que, segons diversos estudis, el mercat borsari habitualment ha generat el gruix del seu rendiment positiu entre Halloween i el mes de maig. Un cop ens endinsem a l’estiu, les borses experimenten pitjor comportament i fins i tot correccions. Així, des del 1950, el Dow Jones durant el període maig-octubre ha generat de mitjana un retorn del 0,3% comparat amb el 7,5% del mesos compresos entre el novembre i l’abril.
És un dels coneguts patrons estacionals de comportament que experimenten les borses i, com d’altres pautes com els també famosos «efecte gener» o «any presidencial», sempre està en boca dels inversors, en el seu afany incansable de predir el comportament dels mercats.
I és que si ens atenem a unes premisses, aquest any hi ha unes altes probabilitats que ocorri una possible correcció de les borses durant els mesos d’estiu.
Quines raons podem aportar-hi? Una de bastant òbvia és l’excel·lent comportament que porten les borses en aquest inici d’any, a l’entorn del 10 %. En part, suportat per una millora dels beneficis empresarials i, en part, a una millora d’expectatives que ha comportat un menor risc polític fruit dels resultats de les eleccions esdevingudes a Europa, en concret els de França, que ha optat pel pragmatisme i ha deixat de banda, de moment, el populisme. L’optimisme ha tornat a les borses i el diner ha trobat destí en un moment en què no hi han opcions alternatives, tant sols cal veure el que rendeixen els nostres estalvis en el compte corrent, oi?
Ara bé, és or tot allò que lluu?
En aquest procés els mercats d’accions s’han encarit, i ràtios de valoració, com l’anomenat ‘price earnings ratio’ o PER, s’han expandit de manera important. Les valoracions estan ja molt ajustades, per no dir que bastant elevades des d’una perspectiva històrica. És veritat que les borses poden romandre cares durant molt temps, però, quant més?
Cal esperar molt de les polítiques de despesa més gran en infraestructura i d’impostos menors del president Trump? Les veurem implementades en els pròxims mesos? Li deixaran ara que li han obert una investigació de si ha obstruït la justícia en el cas ‘Rússiagate’ i que li pot costar la destitució?. Li en tenen, de ganes, perquè no ha fet molts amics.
La sincronització econòmica global observada aquest inici d’any té més recorregut en un moment en què la Xina està implementant polítiques restrictives del crèdit, un impacte que ja estan notant el sector immobiliari i les matèries primeres, que porten una correcció notable? I què passa amb els tipus d’interès i el dòlar? Als EUA ja els han tornat a pujar aquest mes, i la Reserva Federal sembla decidida a reduir el seu balanç i per tant drenar liquiditat del sistema. Els mercats triguen setmanes en digerir aquestes pujades d’interès i normalment corregeixen. Ho podrà suportar una economia global que segueix molt endeutada? I tot el diner que hi ha invertit en països emergents, marxarà d’allí ara que el finançament s’encareix? I la geopolítica, tot bé a Corea del Nord i a l’Orient Mitjà? Eleccions anticipades a Itàlia per aquesta tardor ? I la salut del sector financer, està tant bé com sembla? Sinó preguntin al Banco Popular,.. si el conegut ?reflation trade? continua en vigor, on està la inflació? Sinó, mirin la lectura que fan els rendiments dels bons sobirans a 10 anys, el Bund alemany al 0,25 % de rendiment i el Treasury nord-americà al 2,15 %, quant a l’inici d’any van arribar a prop del 0,50 % i del 2,50 % respectivament?
Massa fronts oberts en un moment en què el preu de les opcions de cobertura ‘put’ o assegurances que poden adquirir els gestors per cobrir-se davant d’una caiguda de mercats cotitza a mínims. Contradicció? Més aviat, complaença i l’impacte que en el mercat han tingut una sèrie d’actors que són ara els que dominen l’escena: els fons d’inversió indexats coneguts com ETFs per mitjà dels quals s’ha canalitzat una ingent quantitat de diners en accions sense un criteri discriminatori entre bones i dolentes companyies, solament en funció del pes que aquestes tenen en un índex de referència. També els anomenats fons quant, entre els que caldria citar CTAs, ‘risk-parity’ que retroalimenten una tendència a l’alça però també a la baixa.
Una ratxa a l’alça sense precedents en què cal anar fins al setembre-novembre del 2016 per haver observat una caiguda superior al 5 % en l’S&P-500
Comprin protecció i marxin aquest estiu a la platja tranquils, i més fresquets.
Portfolio Manager-Equity Andbank Asset Management
I és que, segons diversos estudis, el mercat borsari habitualment ha generat el gruix del seu rendiment positiu entre Halloween i el mes de maig. Un cop ens endinsem a l’estiu, les borses experimenten pitjor comportament i fins i tot correccions. Així, des del 1950, el Dow Jones durant el període maig-octubre ha generat de mitjana un retorn del 0,3% comparat amb el 7,5% del mesos compresos entre el novembre i l’abril.
És un dels coneguts patrons estacionals de comportament que experimenten les borses i, com d’altres pautes com els també famosos «efecte gener» o «any presidencial», sempre està en boca dels inversors, en el seu afany incansable de predir el comportament dels mercats.
I és que si ens atenem a unes premisses, aquest any hi ha unes altes probabilitats que ocorri una possible correcció de les borses durant els mesos d’estiu.
Quines raons podem aportar-hi? Una de bastant òbvia és l’excel·lent comportament que porten les borses en aquest inici d’any, a l’entorn del 10 %. En part, suportat per una millora dels beneficis empresarials i, en part, a una millora d’expectatives que ha comportat un menor risc polític fruit dels resultats de les eleccions esdevingudes a Europa, en concret els de França, que ha optat pel pragmatisme i ha deixat de banda, de moment, el populisme. L’optimisme ha tornat a les borses i el diner ha trobat destí en un moment en què no hi han opcions alternatives, tant sols cal veure el que rendeixen els nostres estalvis en el compte corrent, oi?
Ara bé, és or tot allò que lluu?
En aquest procés els mercats d’accions s’han encarit, i ràtios de valoració, com l’anomenat ‘price earnings ratio’ o PER, s’han expandit de manera important. Les valoracions estan ja molt ajustades, per no dir que bastant elevades des d’una perspectiva històrica. És veritat que les borses poden romandre cares durant molt temps, però, quant més?
Cal esperar molt de les polítiques de despesa més gran en infraestructura i d’impostos menors del president Trump? Les veurem implementades en els pròxims mesos? Li deixaran ara que li han obert una investigació de si ha obstruït la justícia en el cas ‘Rússiagate’ i que li pot costar la destitució?. Li en tenen, de ganes, perquè no ha fet molts amics.
La sincronització econòmica global observada aquest inici d’any té més recorregut en un moment en què la Xina està implementant polítiques restrictives del crèdit, un impacte que ja estan notant el sector immobiliari i les matèries primeres, que porten una correcció notable? I què passa amb els tipus d’interès i el dòlar? Als EUA ja els han tornat a pujar aquest mes, i la Reserva Federal sembla decidida a reduir el seu balanç i per tant drenar liquiditat del sistema. Els mercats triguen setmanes en digerir aquestes pujades d’interès i normalment corregeixen. Ho podrà suportar una economia global que segueix molt endeutada? I tot el diner que hi ha invertit en països emergents, marxarà d’allí ara que el finançament s’encareix? I la geopolítica, tot bé a Corea del Nord i a l’Orient Mitjà? Eleccions anticipades a Itàlia per aquesta tardor ? I la salut del sector financer, està tant bé com sembla? Sinó preguntin al Banco Popular,.. si el conegut ?reflation trade? continua en vigor, on està la inflació? Sinó, mirin la lectura que fan els rendiments dels bons sobirans a 10 anys, el Bund alemany al 0,25 % de rendiment i el Treasury nord-americà al 2,15 %, quant a l’inici d’any van arribar a prop del 0,50 % i del 2,50 % respectivament?
Massa fronts oberts en un moment en què el preu de les opcions de cobertura ‘put’ o assegurances que poden adquirir els gestors per cobrir-se davant d’una caiguda de mercats cotitza a mínims. Contradicció? Més aviat, complaença i l’impacte que en el mercat han tingut una sèrie d’actors que són ara els que dominen l’escena: els fons d’inversió indexats coneguts com ETFs per mitjà dels quals s’ha canalitzat una ingent quantitat de diners en accions sense un criteri discriminatori entre bones i dolentes companyies, solament en funció del pes que aquestes tenen en un índex de referència. També els anomenats fons quant, entre els que caldria citar CTAs, ‘risk-parity’ que retroalimenten una tendència a l’alça però també a la baixa.
Una ratxa a l’alça sense precedents en què cal anar fins al setembre-novembre del 2016 per haver observat una caiguda superior al 5 % en l’S&P-500
Comprin protecció i marxin aquest estiu a la platja tranquils, i més fresquets.
Portfolio Manager-Equity Andbank Asset Management