Publicitat

Bru Noya

Bru Noya

Periodista

Opinió

Geriàtric Tour 2017

Els festivals de música són el nou Imserso o, com aquell funcionari embalsamat de la secretaria d’alumnes, que és a la meva facultat des que hi vaig estudiar ja fa unes quantes eres glacials. S’organitzen concerts amb olor de formol i naftalina com els de Los Manolos per la Festa del Poble d’Andorra la Vella que he cofinançat amb la col·laboració del Servei de Circulació de la capital amb el meu afany de fer amics per sempre.
 Aquest any no sé si anar a un festival o a ballar un pasdoble a la Llar de Lòria perquè són més joves els seus clients que alguns dels grups que van de cap de cartell a les grans cites de l’estiu i dels quals Els Manolos són els benjamins. En el Primavera Sound van sortir Violent Femmes, que s’havien separat un primer cop el 1992 després de 12 anys de carrera i Dinosaur Jr que fent honor al seu nom ja triomfaven als anys vuitanta. Van ser una de les bandes fonamentals del Noise igual que Pixies i Sonic Youth. Els Pixie estan anunciats al Low de Benidorm juntament amb Suede, Radiohead i PJ Harvey que podrien ser el cartell de l’any 1993 mentre que al FIB (Benicàssim), les estrelles convidades són els Red Hot Chili Peppers amb uns components que freguen els 56 anys.
Qualsevol dels caps de cartell podrien ser els mateixos que els de la primera edició del 1995 quan l’abonament aleshores costava 8.000 pessetes (uns 50 euros). L’any passat van portar els Chemical Brothers, Massive Attack i Muse, tres autèntiques troballes arqueològiques. Els Muse rivalitzen en longevitat amb la reina d’Anglaterra i ja eren coneguts abans que Los Manolos actuessin a la cerimònia de cloenda dels Jocs de Barcelona 92.  Pel que fa als Massive Attack, una de les seves guitarres va ser trobada al costat de l’esquelet del rei Ricard III, mort el 1485 i els Chemical Brothers triomfaven quan Andorra encara tenia veguers. Aquesta moda de portar fòssils no és patrimoni de l’Estat espanyol.
El festival de Glastonbury (Regne Unit) amb els abonaments a partir de 275 euros anuncia la participació dels Radiohead, amb el seu disc més famós i menys dolent que compleix 20 anys aquest 2017 (21 maig 1997).  Es repeteixen una i altra vegada els noms dels anys 90 com si no hi hagués relleu. I el que és més preocupant: hi ha grups que poca cosa aporten. L’any passat en el festival Sos 4.8 de Múrcia van anunciar com a gran atractiu els gal·lesos Manic Street Preachers  quan l’únic que podien celebrar és que fa 20 anys que es van deixar el talent amb el disc Everything Must Go.
 És cert que l’Estat espanyol és un país amb poc encant per atreure grans gires mundials. L’IVA, que encareix el preu de les entrades i els locals amb poc aforament també influeixen en les contractacions i els concerts d’aquest any se salven gràcies als festivals. Alguns com el de Villena (Alacant) ja tiren directament de nostàlgia amb el «Llegendes del Rock» que també es podria batejar com “Matusalem Sound” o «Parc Juràssic» perquè les fotos dels participants com Avalanch, Amarth o Mike Tramp semblen un viatge de jubilats britànics a Benidorm o a Marina d’Or ciutat de vacances.
L’«Spanish Geriàtric Tour 2017» ha portat noms com els de Charles Aznavour (93 anys), Elton John (70 anys), els Deep Purple (grup fundat fa 49 anys), els Aerosmith (banda creada fa 47 anys), Joaquín Sabina que ja ha superat, als  68 anys, la por escènica que el va allunyar dels concerts, Status Quo, Raphael, U2 o Gun’s’Roses que es van separar el 1993 quan els seus mítics líders, Axl Rose i Slah van partir peres. El passat es deu vendre bé a l’hora d’organitzar concerts i ha de ser rendible perquè si no, no s’entén aquesta fascinació per reviure’l.
L’any 2017 va començar amb un espectacle dels Hombres G i de Los Secretos, grans triomfadors als anys 80 quan Venezia encara era una ciutat turísticament sostenible i Marta tiene un marcapasos triomfava –ves a saber on és ara la protagonista de la cançó. A aquest pas, un grup que comenci aquest any iniciarà les seves actuacions en grans escenaris quan els seus components tinguin, com a mínim, 60 anys o més. Els anuncis de la presència de David Bisbal (Andorra la Vella) o, segons algunes informacions extraoficials, de Rosario Flores (Sant Julià de Lòria) són com una autèntica alenada d’aire fresc tot i que el primer té 38 anys i la segona ja supera els 50. L’any passat, la Festa Major d’Andorra la Vella es va tancar amb Fangoria (Alaska + Nacho Canut) i una cantant en actiu des de 1982. La capitalitat de la cultura iberoamericana ens va portar l’incombustible Raphael (74 anys) però es van oblidar de mites vivents com Carlos Mejía Godoy i Los de Palacagüina amb Son tus perjumenes mujer, Palito Ortega o Roberto Carlos, el d’El gato que está triste y azul.
 Al pas al qual anem, un concert d’Ariana Grande semblarà la festa de graduació d’una escola bressol. Ja tenia raó Miguel Ríos que «els vells roquers no moren mai». I triomfen sempre. Es difícil trobar entrades a França per a la gira d’Eddy Mitchell, Johnny Hallyday i Jacques Dutronc, «Les vieilles canailles». Cobraran set milions d’euros per 15 concerts i s’ho passen pipa sobre l’escenari perquè, tal com ho diu l’escriptor israelià Yuval Noah Harari, «és més difícil aconseguir la felicitat que la immortalitat».
Periodista
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

Condemnes més dures per als agressors sexuals

  • 0
Publicitat
Publicitat

Entrevista

XAVISS: «Aquí encara no donem suport a la cultura com cal»

Xaviss Cantautor

XAVISS: «Aquí encara no donem suport a la cultura com cal»
Publicitat

Monogràfic

Andorra a cullerades: Pampa

Andorra a cullerades: Pampa Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat