La por no pot ser el preu de la llibertat
Les nostres societats democràtiques i lliures estan construïdes sobre valors que ara, més que mai, no es poden deixar perdre. La política del terror, imposada per uns quants amb una fe mal entesa, està fent trontollar, tal com ells volen, el nostre model de vida lliure.
La privacitat és un d’aquests valors qüestionats pels estats i sovint per nosaltres mateixos, ja que sembla que no ens importi gaire que ens investiguin i controlin si això garanteix la nostra seguretat. Però hauríem de recordar que això no és així. Els organismes de protecció i defensa, pagats amb els nostres impostos, estan per defensar-nos d’aquells que mostren evidències de ser perillosos i no al contrari.
En una societat lliure, en un estat de dret, no es pot investigar ni controlar a ningú sense cap precedent que ho justifiqui. Els exemples de Wikileaks o la revelació de secrets del senyor Snowden, que segueix refugiat a Moscou per revelar que els Estats Units controlaven més als seus ciutadans que no pas als possibles enemics de la nació, van generar nous moviments, i també normatives, de protecció cap als reveladors de secrets, anomenats wisthle blowers, prohibint en molts països occidentals que es condemni a ningú que destapi les accions dels estats o organismes, públics o privats, que atemptin contra els drets fonamentals de les persones, entre ells la privacitat.
No podem consentir que s’atempti contra la presumpció d’innocència ni que s’interceptin les nostres comunicacions sense raons que ho justifiquin. Intentar colar-nos aquests tipus de mesures en el nostre Codi Penal com es pretenia amb la modificació del seu article 87 era una acció que el Consell General no podia consentir i que afortunadament els parlamentaris del grup demòcrata –no el Govern– van acceptar suprimir en la Comissió Legislativa d’Interior.
D’altra banda, la ciutadania hem de fer un esforç per no deixar que el terror modifiqui els nostres valors de respecte cap als altres. La llibertat personal sense discriminacions per raons de sexe, color de la pell o religió està sent qüestionada, principalment, per una manca d’informació real vers les situacions de terror que provoquen radicals islamistes arreu d’Europa. Hem de pensar que aquests terroristes surten de nuclis reduïts radicalitzats dins del nostre continent i que cal que treballem per evitar que més persones, sobretot joves, siguin capturats per aquest pensament.
I què podem fer? En aquest sentit, voldria comentar algunes de les mesures que des de governs locals s’estan prenent i que han estat publicades per Bart Somers, alcalde de la ciutat belga de Mechelen :
1. «L’odi únicament genera odi» i l’hem d’evitar. No podem culpabilitzar a tot l’Islam de ser terroristes. Creure i passar aquest tipus de missatges alimenta un odi i discriminació no fonamentats. No confonguem les coses. Els terroristes també maten musulmans i l’Islam és el més perjudicat per les accions dels radicals. Respectem-los com sempre hem fet. No culpem innocents segons el seu origen o creença.
2. No és cert que els líders islamistes no han condemnat públicament aquests actes de violència. Ho fan contínuament, però aquests missatges no passen pels nostres cercles, no els tuitegem, no els compartim al Facebook. Potser haurem de començar a fer-ho en lloc de fer córrer missatges islamofòbics contraris als nostres principis. El racisme i la discriminació són actituds irracionals que menystenen el talent de les persones i els bloqueja en el seu accés a una vida millor en igualtat de condicions.
3. Treballar per la diversitat i la inclusió. Hem de construir una identitat comuna, no els podem deixar sols en aquesta lluita. Ho hem de fer junts, hem de col·laborar i generar dinàmiques de vida social conjunta, els guetos s’han d’evitar i suprimir-los si existeixen.
4. La col·laboració entre estats és imprescindible i també la comunicació amb els ciutadans. Compartir informació i dotar als cossos de policia i seguretat de les eines necessàries per afrontar aquests nous reptes ha de ser una prioritat. S’han de generar lligams entre els cossos de seguretat i la ciutadania per tal de treballar conjuntament de forma coordinada, sense criminalitzar a ningú, a l’hora d’identificar els radicals i monitorar-los de forma efectiva.
Són moltes les accions que s’estan desenvolupant des de les comunitats més petites, els pobles i les ciutats europees. És des d’aquests nuclis, des dels barris, on les poblacions cada cop més diverses treballen plegades en accions d’inclusió, aprenent de la diversitat i no anant-hi en contra.
A Andorra encara tenim molt per fer en aquest aspecte. Les dades recollides en les conclusions del Llibre Blanc de la Igualtat presentades fa uns dies mostren que no tractem bé als nouvinguts. Les associacions i agrupacions culturals de diferents nacionalitats al país estan poc integrades entre elles, no hi ha col·laboració i coordinació entre elles ni amb la resta d’actors civils. Comencem per aquí; generem sinergies d’accions conjuntes per tal de millorar la vida de tots en les nostres parròquies i evitem els nuclis tancats que afavoreixen comportaments discriminatoris i poc solidaris, en això tots podem fer alguna cosa positiva.
Un món cada cop més globalitzat i interconnectat ens porta cap a societats que seran més variades, multiculturals i multireligioses. Els moviments migratoris són una realitat que no acabarà amb el final de les guerres sinó que creixeran per culpa dels desastres naturals i la desertització que provoca el canvi climàtic. És un fet que cal assumir i pel qual ens hem de preparar sense perdre els nostres valors.
La por immobilitza i únicament els valents li fan front. Si de debò no volem que els generadors de la por guanyin, llavors no podem permetre que facin trontollar els nostres valors. No els hi regalem la nostra llibertat. És un preu massa alt.
(1) Guanyador del 2016 Wolrd Mayor Prize i autor de l’informe pel Comitè de Europeu de les Regions ‘Combatent radicalització i violència extremista : Mecanismes de prevenció a nivell local i regional’. Notes estretes de la entrevista publicada en l’‘Irish Times’ el 15 de juny 2017.
Consellera general liberal
La privacitat és un d’aquests valors qüestionats pels estats i sovint per nosaltres mateixos, ja que sembla que no ens importi gaire que ens investiguin i controlin si això garanteix la nostra seguretat. Però hauríem de recordar que això no és així. Els organismes de protecció i defensa, pagats amb els nostres impostos, estan per defensar-nos d’aquells que mostren evidències de ser perillosos i no al contrari.
En una societat lliure, en un estat de dret, no es pot investigar ni controlar a ningú sense cap precedent que ho justifiqui. Els exemples de Wikileaks o la revelació de secrets del senyor Snowden, que segueix refugiat a Moscou per revelar que els Estats Units controlaven més als seus ciutadans que no pas als possibles enemics de la nació, van generar nous moviments, i també normatives, de protecció cap als reveladors de secrets, anomenats wisthle blowers, prohibint en molts països occidentals que es condemni a ningú que destapi les accions dels estats o organismes, públics o privats, que atemptin contra els drets fonamentals de les persones, entre ells la privacitat.
No podem consentir que s’atempti contra la presumpció d’innocència ni que s’interceptin les nostres comunicacions sense raons que ho justifiquin. Intentar colar-nos aquests tipus de mesures en el nostre Codi Penal com es pretenia amb la modificació del seu article 87 era una acció que el Consell General no podia consentir i que afortunadament els parlamentaris del grup demòcrata –no el Govern– van acceptar suprimir en la Comissió Legislativa d’Interior.
D’altra banda, la ciutadania hem de fer un esforç per no deixar que el terror modifiqui els nostres valors de respecte cap als altres. La llibertat personal sense discriminacions per raons de sexe, color de la pell o religió està sent qüestionada, principalment, per una manca d’informació real vers les situacions de terror que provoquen radicals islamistes arreu d’Europa. Hem de pensar que aquests terroristes surten de nuclis reduïts radicalitzats dins del nostre continent i que cal que treballem per evitar que més persones, sobretot joves, siguin capturats per aquest pensament.
I què podem fer? En aquest sentit, voldria comentar algunes de les mesures que des de governs locals s’estan prenent i que han estat publicades per Bart Somers, alcalde de la ciutat belga de Mechelen :
1. «L’odi únicament genera odi» i l’hem d’evitar. No podem culpabilitzar a tot l’Islam de ser terroristes. Creure i passar aquest tipus de missatges alimenta un odi i discriminació no fonamentats. No confonguem les coses. Els terroristes també maten musulmans i l’Islam és el més perjudicat per les accions dels radicals. Respectem-los com sempre hem fet. No culpem innocents segons el seu origen o creença.
2. No és cert que els líders islamistes no han condemnat públicament aquests actes de violència. Ho fan contínuament, però aquests missatges no passen pels nostres cercles, no els tuitegem, no els compartim al Facebook. Potser haurem de començar a fer-ho en lloc de fer córrer missatges islamofòbics contraris als nostres principis. El racisme i la discriminació són actituds irracionals que menystenen el talent de les persones i els bloqueja en el seu accés a una vida millor en igualtat de condicions.
3. Treballar per la diversitat i la inclusió. Hem de construir una identitat comuna, no els podem deixar sols en aquesta lluita. Ho hem de fer junts, hem de col·laborar i generar dinàmiques de vida social conjunta, els guetos s’han d’evitar i suprimir-los si existeixen.
4. La col·laboració entre estats és imprescindible i també la comunicació amb els ciutadans. Compartir informació i dotar als cossos de policia i seguretat de les eines necessàries per afrontar aquests nous reptes ha de ser una prioritat. S’han de generar lligams entre els cossos de seguretat i la ciutadania per tal de treballar conjuntament de forma coordinada, sense criminalitzar a ningú, a l’hora d’identificar els radicals i monitorar-los de forma efectiva.
Són moltes les accions que s’estan desenvolupant des de les comunitats més petites, els pobles i les ciutats europees. És des d’aquests nuclis, des dels barris, on les poblacions cada cop més diverses treballen plegades en accions d’inclusió, aprenent de la diversitat i no anant-hi en contra.
A Andorra encara tenim molt per fer en aquest aspecte. Les dades recollides en les conclusions del Llibre Blanc de la Igualtat presentades fa uns dies mostren que no tractem bé als nouvinguts. Les associacions i agrupacions culturals de diferents nacionalitats al país estan poc integrades entre elles, no hi ha col·laboració i coordinació entre elles ni amb la resta d’actors civils. Comencem per aquí; generem sinergies d’accions conjuntes per tal de millorar la vida de tots en les nostres parròquies i evitem els nuclis tancats que afavoreixen comportaments discriminatoris i poc solidaris, en això tots podem fer alguna cosa positiva.
Un món cada cop més globalitzat i interconnectat ens porta cap a societats que seran més variades, multiculturals i multireligioses. Els moviments migratoris són una realitat que no acabarà amb el final de les guerres sinó que creixeran per culpa dels desastres naturals i la desertització que provoca el canvi climàtic. És un fet que cal assumir i pel qual ens hem de preparar sense perdre els nostres valors.
La por immobilitza i únicament els valents li fan front. Si de debò no volem que els generadors de la por guanyin, llavors no podem permetre que facin trontollar els nostres valors. No els hi regalem la nostra llibertat. És un preu massa alt.
(1) Guanyador del 2016 Wolrd Mayor Prize i autor de l’informe pel Comitè de Europeu de les Regions ‘Combatent radicalització i violència extremista : Mecanismes de prevenció a nivell local i regional’. Notes estretes de la entrevista publicada en l’‘Irish Times’ el 15 de juny 2017.
Consellera general liberal