PUBLICITAT

95 articles buits de contingut

Una llei amb 95 articles i amb 82 remissions a reglaments que el Govern haurà d’anar redactant en el futur. Així és el projecte de llei general de l’allotjament turístic que, com molts altres textos aquesta legislatura, els Demòcrates han tirat endavant en solitari al Consell General. Una legislació molt buida de contingut, farcida d’articles que no concreten res, feta a corre-cuita i, pel que sembla, feta per regular únicament una part del sector.

Vagi per endavant que compartim que l’allotjament turístic és un àmbit que necessitava una nova llei. Però aquesta havia de ser completa, efectiva, concreta i que aportés seguretat jurídica. No la que ha estat aprovada ara, que dona carta blanca a Govern en molts aspectes. Se’ns demanava a tots els parlamentaris validar cegament més de vuitanta remissions a reglaments que no sabem ni què diran i, per tant, sense conèixer quina política es vol impulsar en un àmbit tan important.

D’exemples molts: sobre els hotels ni una concreció. Els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, cambres de bany, esmorzars, serveis d’acollida... Tot es determinarà per reglament. Ni tan sols s’ha considerat necessari debatre i posicionar-se quant a l’espinós però a la vegada transcendental tema de la classificació per estrelles dels hotels. És més, definim el preu de les plaques d’aquests establiments en funció del nombre d’estrelles sense tenir ni idea de quins seran els criteris per atribuir-les.

Un altre exemple. Jo, malgrat acumular mesos treballant en la llei, encara no tinc clar què caracteritzarà el sector dels aparthotels. I és que, bàsicament, el projecte legislatiu ara aprovat només amb els vots d’un únic partit (DA) es limita a dir que ja serà Govern qui ho determini igual que amb els hostals i residències, les pensions o els allotjaments rurals.
Aquesta manca de concreció només té una excepció: quan arribem a l’apartat dels habitatges d’ús turístics, és a dir als pisos moblats per vacances. Aquí sí que baixem als detalls, com ara els requisits d’accessibilitat o sancions que no s’estipulen per a la resta d’establiments.

Menció a part mereix altres detalls, com el fet d’haver de destinar tot un edifici a ús hoteler en el moment que el 50% de les quotes de participació siguin de pisos amb aquesta finalitat. Si ja es semblava perillós el 75% del projecte de llei inicial, no volem pensar què pot passar amb aquesta rebaixa... I què passarà amb el propietari que vulgui continuar destinant el seu immoble a un ús residencial? I aquell particular que voldrà destinar el seu habitatge a ús turístic quan el percentatge autoritzat per l’edifici ja estigui cobert? De ben segur que molts propietaris en sortiran perjudicats. Molt ens temem que això pot acabar conduint a un aflorament massiu de problemes dins les comunitats i, fins i tot, a procediments judicials.

Malgrat que, ara fa uns mesos, el ministre Francesc Camp ens va felicitar per les nostres esmenes, tot afirmant que s’havien fet propostes interessants, el treball en comissió ha estat altament decebedor. Els consellers demòcrates s’han tancat en banda i han refusat 40 de les 44 esmenes que havíem presentat. Entre tots, en comissió legislativa, hauríem pogut millorar la Llei general dels allotjaments turístics, pensant en l’interès de tots, però DA no ho ha volgut fer.

Consellera socialdemòcrata (PS)

Comenta aquest article

PUBLICITAT