La diversitat cultural i lingüística
Aquesta setmana ha tingut lloc la 43ena Assemblea Parlamentaria de la Francofonia amb el lema Diversité linguistique, diversité culturelle, identité(s)com a eines d’estratègiques pel desenvolupament econòmic i social.
S’ha plantejat que l’equilibri que es desprèn de poder posar en relleu un multilingüisme i una multiculturalitat en positiu a través de l’educació, el treball decent i la sanitat, afavoreix de forma directa sobre l’equilibri social, l’erradicació de la discriminació i de la violència cap els grups més desafavorits, en favor de la pau i el respecte dels drets humans.
Amb l’avanç del procés de mundialització, la diversitat cultural i lingüística s’ha fet present a tot el món, encara que a cada lloc adquireix unes característiques particulars i específiques.
El nostre país es troba marcat històricament per aquestes dues característiques que ens han fet forts. I que ara hem de saber aprofitar i desenvolupar encara més.
Des de la Francofonia es reclama la millora en el desenvolupament de la llengua francesa en els diferents sectors de la societat, i durant el discurs del Sr. Jean-Baptiste Lemoyne, secretari d’Estat d’Europa i d’Afers Exteriors de Luxemburg, citava unes paraules del nostre copríncep Sr. Macron, el qual es referia al francès com la llengua que probablement ha estat l’únic idioma en el món capaç de conciliar tots els continents.
Andorra ha estat sempre una terra d’acollida, un país amb una llarga cultura de pau que ha evolucionat a través de la diversitat cultural i el multilingüisme. Actualment, al país hi conviuen més de 100 nacionalitats.
La diversitat lingüística que disposa el nostre país amb les diferents llengües vehiculars ens ofereix una obertura en tots sentits, una obertura que va més enllà d’un model o una cultura, ens permet la socialització dels nostres ciutadans en altres entorns, però alhora actua com element integrador d’altres persones que escullin el nostre país per viure i treballar.
La diversitat cultural juga més o menys el mateix rol, ja que ens converteix en país obert, de la mateixa manera que s’ha fet durant segles. I alhora exportem persones amb obertura de mires, amb mentalitats obertes i amb valors com la no discriminació i el foment de la pau.
Ens fa més tolerants, més humans, més respectuosos dels drets humans, i més conciliadors.
Cal continuar amb polítiques orientades a fomentar la multiculturalitat i el multilingüisme de forma ferma i decidida.
En efecte, en siguem conscients o no, necessitem construir un enfocament de la diversitat i del llenguatge propi i compartit sobre la integració i la cohesió social en un context multicultural.
I tot i que ja ho fem, encara hem de millorar, a més de combatre les desigualtats, la millor vacuna contra la demagògia i la conflictivitat social és un ampli consens social entorn dels principis de convivència en la diversitat.
És indiscutible que el nostre context multicultural és específic i que hem de fer valdre els nostres valors i explicar les característiques de la nostra pròpia diversitat i els fruits que pot donar en els diferents àmbits econòmics.
Consellera general independent - Grup Mixt
S’ha plantejat que l’equilibri que es desprèn de poder posar en relleu un multilingüisme i una multiculturalitat en positiu a través de l’educació, el treball decent i la sanitat, afavoreix de forma directa sobre l’equilibri social, l’erradicació de la discriminació i de la violència cap els grups més desafavorits, en favor de la pau i el respecte dels drets humans.
Amb l’avanç del procés de mundialització, la diversitat cultural i lingüística s’ha fet present a tot el món, encara que a cada lloc adquireix unes característiques particulars i específiques.
El nostre país es troba marcat històricament per aquestes dues característiques que ens han fet forts. I que ara hem de saber aprofitar i desenvolupar encara més.
Des de la Francofonia es reclama la millora en el desenvolupament de la llengua francesa en els diferents sectors de la societat, i durant el discurs del Sr. Jean-Baptiste Lemoyne, secretari d’Estat d’Europa i d’Afers Exteriors de Luxemburg, citava unes paraules del nostre copríncep Sr. Macron, el qual es referia al francès com la llengua que probablement ha estat l’únic idioma en el món capaç de conciliar tots els continents.
Andorra ha estat sempre una terra d’acollida, un país amb una llarga cultura de pau que ha evolucionat a través de la diversitat cultural i el multilingüisme. Actualment, al país hi conviuen més de 100 nacionalitats.
La diversitat lingüística que disposa el nostre país amb les diferents llengües vehiculars ens ofereix una obertura en tots sentits, una obertura que va més enllà d’un model o una cultura, ens permet la socialització dels nostres ciutadans en altres entorns, però alhora actua com element integrador d’altres persones que escullin el nostre país per viure i treballar.
La diversitat cultural juga més o menys el mateix rol, ja que ens converteix en país obert, de la mateixa manera que s’ha fet durant segles. I alhora exportem persones amb obertura de mires, amb mentalitats obertes i amb valors com la no discriminació i el foment de la pau.
Ens fa més tolerants, més humans, més respectuosos dels drets humans, i més conciliadors.
Cal continuar amb polítiques orientades a fomentar la multiculturalitat i el multilingüisme de forma ferma i decidida.
En efecte, en siguem conscients o no, necessitem construir un enfocament de la diversitat i del llenguatge propi i compartit sobre la integració i la cohesió social en un context multicultural.
I tot i que ja ho fem, encara hem de millorar, a més de combatre les desigualtats, la millor vacuna contra la demagògia i la conflictivitat social és un ampli consens social entorn dels principis de convivència en la diversitat.
És indiscutible que el nostre context multicultural és específic i que hem de fer valdre els nostres valors i explicar les característiques de la nostra pròpia diversitat i els fruits que pot donar en els diferents àmbits econòmics.
Consellera general independent - Grup Mixt