‘Il Trovatore’ a la fresca
Aquest divendres passat, a la plaça Coprínceps, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la representació –encara que fos a través d’una pantalla– de l’opera Il Trovatore, de Giuseppe Verdi. Una bona iniciativa, la del Comú d’Escaldes-Engordany, que sempre es mostra molt afí a tot tipus d’espectacles musicals. La iniciativa Liceu a la Fresca permet a milers d’espectadors gaudir d’una vetllada lírica, popular i gratuïta que, per primera vegada, s’ha pogut veure a Andorra. L’espectacle va atreure a una gran quantitat de públic. Llàstima que només fóssim uns pocs els que vam restar per tal de veure el final, donada l’hora a què va acabar la representació i que feia una mica de fred. Però ja estem esperant la propera, o sigui que espero que no ens defraudin. Perquè l’opera, com tots sabem, és un espectacle encara poc conegut i que cal apropar molt més a la gent.
Al llarg de tota l’obra –una nova versió dirigida per l’andorrà i inspirada en Els desastres de la Guerra de Francisco de Goya– apareix inclòs el pintor com un personatge espectador de la història.
Va ser la torre medieval del palau de l’Aljafería de Saragossa –joia del mudèjar aragonès– la que va servir d’inspiració a Antonio García Gutiérrez per escriure l’any 1836 El trobador, tragèdia vuitcentista en la qual després es va basar Verdi per compondre la seva òpera Il Trovatore. La peça de García Gutiérrez –considerada una de les obres dramàtiques més aclamades en la història del teatre espanyol– conjuga prosa i vers i s’inspira lliurement en el Macías de Mariano José de Larra.
L’argument barreja la venjança d’una gitana amb la tràgica història d’amor del triangle format pel trobador Manrique, el Comte de Luna i la bella Leonor. La trama acaba amb el confinament de Manrique en aquesta torre –que a partir de la representació de l’obra teatral va començar a denominar-se com la Torre del Trobador– i la seva execució. L’òpera de Verdi es va estrenar al Teatre Apollo el 19 de gener de 1853.
La vigència de la peça teatral El trobador al món contemporani i la clau de l’èxit de l’òpera de Verdi són els temes universals que presenta l’apassionat drama romàntic: el conflicte entre la superstició i la religió, els prejudicis i la intolerància, la venjança, el suïcidi i l’honor, la hipocresia i les aparences, les guerres civils i els problemes familiars, tots ells vàlids encara a la nostra època.
Al llarg de tota l’obra –una nova versió dirigida per l’andorrà i inspirada en Els desastres de la Guerra de Francisco de Goya– apareix inclòs el pintor com un personatge espectador de la història.
Va ser la torre medieval del palau de l’Aljafería de Saragossa –joia del mudèjar aragonès– la que va servir d’inspiració a Antonio García Gutiérrez per escriure l’any 1836 El trobador, tragèdia vuitcentista en la qual després es va basar Verdi per compondre la seva òpera Il Trovatore. La peça de García Gutiérrez –considerada una de les obres dramàtiques més aclamades en la història del teatre espanyol– conjuga prosa i vers i s’inspira lliurement en el Macías de Mariano José de Larra.
L’argument barreja la venjança d’una gitana amb la tràgica història d’amor del triangle format pel trobador Manrique, el Comte de Luna i la bella Leonor. La trama acaba amb el confinament de Manrique en aquesta torre –que a partir de la representació de l’obra teatral va començar a denominar-se com la Torre del Trobador– i la seva execució. L’òpera de Verdi es va estrenar al Teatre Apollo el 19 de gener de 1853.
La vigència de la peça teatral El trobador al món contemporani i la clau de l’èxit de l’òpera de Verdi són els temes universals que presenta l’apassionat drama romàntic: el conflicte entre la superstició i la religió, els prejudicis i la intolerància, la venjança, el suïcidi i l’honor, la hipocresia i les aparences, les guerres civils i els problemes familiars, tots ells vàlids encara a la nostra època.