Publicitat

Opinió

La millor publicitat per a Andorra

Recentment, el programa especial d’El foraster a Andorra va arribar a ser tendència a Twitter amb multitud de comentaris, tant de catalans com d’andorrans, que van elogiar-ne el contingut. Cal precisar que va ser un programa que va mostrar una cara força simpàtica i desconeguda d’Andorra, a través del sentit de l’humor que caracteritza el conductor del programa, Quim Masferrer.

Tot i això, evidentment, no va agradar a tothom i vam poder llegir diversos comentaris i articles que manifestaven el seu malestar per la imatge d’Andorra que vehiculava aquest programa. Malgrat això, més enllà dels tòpics sobre el comerç, l’oferta turística, el tràfic de divises per la duana i les diverses referències a la família Pujol, el programa té el mèrit d’haver mostrat espais del país com la Vall de Sorteny o el Santuari de Meritxell, o la part més humana amb gent del país i s’ha de dir que, si l’objectiu d’Andorra Turisme era atraure turistes, l’objectiu s’ha assolit ja que van fer pujar molts turistes catalans amb ganes de descobrir un altre país que molts van admetre que desconeixien fins ara.

Però hi va haver un altre esdeveniment cultural que va passar més desapercebut per l’opinió pública. El dilluns 19 de juny del 2017 es va posar en marxa la 24a edició del Curs de guies culturals, una formació organitzada per l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura. Una formació que inicialment anava adreçada als eventuals que han de treballar a l’estiu com a guies culturals als museus i monuments del país, però que els continguts fan que cada cop s’hi interessi més gent. L’objectiu de la formació és transmetre els coneixements bàsics sobre la història d’Andorra, el patrimoni cultural i la seva conservació, els itineraris culturals i les tècniques per a la interpretació del patrimoni. Si us he de ser honesta, aquest curs em va cridar l’atenció d’entrada perquè el veia com una oportunitat per ampliar coneixements sobre el patrimoni cultural del país i, en segon lloc, he de reconèixer que noms com el de Joan Peruga, Francesc Xavier Mingorance o mossèn Pepe Chisvert, que formaven part del col·lectiu de professionals que impartien les classes, van suscitar el meu interès.

Ara bé, al llarg de sis intensos dies, entre diverses classes teòriques i visites d’alguns museus i monuments més destacats del país, vaig tenir l’oportunitat de conèixer altres noms propis com el d’Eduard Tarrés, Cristina Simó, Abel Fortó, Berna Garrallà o Mercè Pujol (la majoria funcionaris del Departament de Patrimoni Cultural). Un col·lectiu de professionals que des del saber, l’experiència i la passió pel món del patrimoni cultural, ens van transmetre aquest esperit engrescador envers el patrimoni cultural i tota una sèrie de coneixements i reflexions amb l’objectiu d’ampliar la nostra visió d’aquest món cultural.

Entre altres coses ens van permetre:

–Sensibilitzar-nos davant la necessitat vital de la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni cultural d’Andorra. He d’admetre que desconeixia bastant les tasques portades a terme per l’equip de conservadores-restauradores encarregat de vetllar per la conservació dels béns culturals mobles que formen les col·leccions públiques i el patrimoni religiós.

–Esdevenir un dels personatges d’una novel·la de Joan Peruga mentre visitàvem la Casa d’Areny-Plandolit. O quan ens perdem en els passadissos de la ficció i de la història d’aquella tardor de 1882.

–Ser transportats a l’Edat Mitjana des del jaciment de la Roureda de la Margineda, un dels jaciments medievals més importants documentats a Andorra i un dels més destacats de la vessant sud dels Pirineus i que ens han permès conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.

–Quan el mossèn Pepe Chisvert ens parla sobre cristianisme i iconografia però, en realitat, ens fa sentir a casa, conservo en la meva memòria paraules com: Andorra com a «terra d’acollida», oferint la possibilitat a cada un de nosaltres de reconstrucció religiosa, o bé emocional i/o cultural.

Tant per a tots els que diuen que hi ha ben poca cosa a fer al país com per als que realment el volen conèixer, us convido i us aconsello que participeu en aquest curs de guies. Va ser un dels viatges més constructius i vibrants que vaig fer per Andorra!
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

La nova visió d’una Andorra sense el tabac

  • 0
Publicitat
Publicitat

Entrevista

JOSEP MIQUEL VILA: «Si Sant Julià rep menys diners serà molt difícil no superar l’endeutament»

JOSEP MIQUEL VILA Cònsol major de Sant Julià de Lòria

JOSEP MIQUEL VILA: «Si Sant Julià rep menys diners serà molt difícil no superar l’endeutament»
Publicitat

Monogràfic

Business 58

Business 58 Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat