Aquest estiu n’he vist per tot arreu. He vist estovalles amb dibuixos de flamencs i també als plats d’aperitiu per servir-hi les olives; a la roba: samarretes amb flamencs, pantalons amb flamencs i vestits amb flamencs. També n’he vist a les tovalloles i als para-sols i me n’he adonat que definitivament han substituït els paraigües xinesos de paper que decoraven els còctels; ara el que és porta són ornaments en forma de flamenc i si ho vols petar cal que la copa també tingui dibuixets de flamencs. L’instigador? Gucci. Es veu que amb aquesta au exòtica es vol reivindicar l’elegància i omplir així l’estiu de color amb flamencs espigats. És curiós com ens pot arribar a influir la moda. Si fa uns anys ens vèiem envaïts per les pinyes, enguany per demostrar que ets una bona influenciadora –o influencer, com en diuen alguns– cal penjar a Instagram una foto amb biquini en una platja paradisíaca sobre un flotador d’un flamenc rosa xiclet.

Malgrat que al llarg del temps la peça de bany femenina s’ha anat reinventant, sembla que la que ha fet més fortuna és el biquini. I si Gucci ens ha portat els flamencs, podríem dir que fou Jacques Heim qui va introduir el vestit de bany més petit del món i ho va fer a Canes, el 1946. L’inventor el va anomenar àtom, però gairebé al mateix temps el dissenyador Louis Réard va escurçar encara més les mides de les calcetes i va presentar el nou producte a París amb el nom de bikini. Heim no va escollir malament el nom, perquè amb àtom el símil estava servit i el concepte que es venia quedava clar. Ara bé, Réard fou encara més enginyós, ja que justament el 1946 es van desenvolupar les primeres proves d’explosions nuclears a les illes Marshall, on trobem l’atol de Bikini; de manera que amb la tria del nom volia jugar amb la idea de mostrar un producte explosiu, per l’erotisme que duia implícit aquella peça de roba que deixava el cos de la dona al descobert com mai abans s’havia vist.

Així, el terme biquini es va estendre amb més rapidesa i va eclipsar totalment la designació àtom. És fascinant com un terme s’imposa sobre un altre com la pólvora i els parlants ni tan sols en som conscients del perquè de la tria. Si mirem el significat del nom, trobem que els nadius de l’illa en diuen Pikini, pik designa superfície i ni es refereix a la fruita, un coco. Per altra banda, alguns apunten que es deu a la publicitat que se’n va fer; altres creuen que és perquè el prefix bi- remarca que es compon de dues peces; i finalment, també hi ha qui creu que la clau és la fonètica, ja que les i ajuden a descriure les petites dimensions del producte. Sigui com sigui, el 1947 Le Monde destacava que «el minimalista biquini és xocant com la mateixa explosió». Un paral·lelisme excessivament sarcàstic, si tenim en compte que es comparava el rebombori social que va causar el nou model de banyador amb l’impacte de les bombes a l’illa.

Avui el mot biquini, ara adaptat al català, té una altra accepció en la nostra llengua, ja que lluny del camp semàntic dels vestits de bany, és també un sandvitx de pernil i formatge. En aquest cas, l’origen el trobem a la carta de la sala de concerts Bikini de Barcelona que va obrir les portes el 1953. Entre la seva oferta per picar destacava el famós croquemonsieur que a l’època era força conegut a França. Tant es va popularitzar el sandvitx de la sala de concerts que popularment es va començar a anomenar com «l’entrepà que fan a la Bikini», i d’aquí, la metonímia.

Entre biquinis i flamencs, la calor sufocant de l’estiu també exigeix les bermudes. Una peça de roba fresca que es va crear per a l’exèrcit britànic per a les incursions en climes tropicals i desèrtics. Ara bé, el terme fa referència a l’illa caribenya, ja que els habitants de les Bermudes van adoptar aquests pantalons curts per al dia a dia i fins i tot fer per negocis. Avui, però, aquella peça més aviat ampla i amb un camall que arribava a l’alçada dels genolls s’ha anat estrenyent i escurçant. El resultat són els shorts i n’hi ha que són ben bé la mínima expressió.

Així que si voleu ser influenciadors i aconseguir m’agrades a tort i a dret, ja sabeu quins són els indispensables d’aquest estiu: flamencs, biquinis i shorts! 

Filòloga i professora