Memphis ressuscita Elvis
Tot i que transcorren els anys i les dècades, el mite d’Elvis Presley es resisteix a desaparèixer i milers de persones es reuneixen aquests dies a Memphis, la ciutat en què «el rei del rock» va forjar la seva llegenda, per reviure el seu inoblidable figura en el quaranta aniversari de la seva mort.
En aquesta ciutat de Tennessee, en què Elvis (Tupelo, 1935) va instal·lar la seva mansió Graceland, se celebra cada any La Setmana d’Elvis, una enorme festa que congrega els fans del músic al voltant del 16 d’agost, el dia en què va morir l’any 1977.
Caracteritzats molts d’ells amb el tupè i els extravagants vestits d’Elvis, els visitants poden gaudir d’un programa dissenyat per fer bavejar a qualsevol fan del «rei del rock»: des de balls i concerts a subhastes d’objectes de l’artista passant pel imperdible concurs d’imitadors.
També hi ha actes més peculiars, potser apropiats només per a experts o amants insubornables d’Elvis, com un debat amb compositors que van escriure temes per a ell, recitals de la seva època gospel i fins a una carrera benèfica de cinc quilòmetres.
No obstant això, el punt central de La Setmana d’Elvis a Memphis és la vigília que té lloc cada 16 d’agost [ahir] a Graceland i en la qual els seus seguidors es reuneixen per passar la nit, entre espelmes i records, fins a veure els primers raigs del sol del 16 d’agost, l’aniversari de la mort del seu ídol.
«A Memphis ho saben tots, però és gent molt discreta i no diuen res. Serà millor així», cantava l’argentí Andrés Calamaro en el tema Elvis està viu, i d’alguna manera sembla que en aquesta ciutat l’esperit del «rei del rock»continua present entre els seus admiradors.
«Va ser moltes coses. Fins i tot en la seva carrera: tens al jove Elvis, a l’Elvis de l’Exèrcit i l’Elvis de Las Vegas», explicava al diari local The Commercial Appeal la fan Marjorie Wilkinson.
La seva amiga Mary Hinds, que porta 25 anys seguits anant a La Setmana d’Elvis, va afegir que l’artista va ser un «referent»: «Va passar de ser un cantant a una llegenda morta del rock and roll i després a una figura mítica (...). És el que tu vols que sigui».
Pocs artistes van transformar de dalt a baix la cultura popular al segle XX com va fer Elvis amb la seva excitant aparició als anys 50 i amb una trajectòria que inclou èxits com Suspicious Minds, Hound Dog, Jailhouse Rock o Can ‘t Help Falling in Love.
Unint ensenyaments del country i el rhythm and blues fins modelar el palpitant i visceral so del rockabilly, Elvis va enamorar als joves, i aterrir als adults, a força de sexualitat, mirades romàntiques, irresistibles balls i la gosadia de qui ha nascut per arrasar sobre l’escenari.
La seva vida també va ser un exemple de les contradiccions del somni americà: el déu que va tocar el cel als anys 50; l’humà confós en els anys 60, a contrapeu enfront de Bob Dylan, The Beatles o el moviment hippie; i l’au fènix que va ressuscitar en els anys 70 per caure, finalment, autodestruït i consumit per les addiccions als fàrmacs.
«Elvis, en els seus millors moments, no només simbolitza sinó que arriba a encarnar molt del bo que hi ha als Estats Units», va escriure el respectat crític de rock Greil Marcus a Mystery Train (1975).
«Plaer sexual de vegades simple i altres complex, però sempre obert; amor per les arrels i respecte al passat; rebuig del passat i necessitat de novetats (...); ardent desig de fer-se ric i de gaudir de la vida; afició natural pels cotxes grans, els vestits ostentosos, els símbols d’estatus (...). Ja fa temps que Elvis s’ha convertit en un d’aquests símbols «, va resumir Marcus.
Al marge del significat i importància de la seva petjada artística, Elvis segueix sent, 40 anys després de la seva mort, una font inesgotable de negoci i d’inspiració. Amb 27 milions de dòlars, Elvis va ser el quart famós mort amb majors ingressos en 2016 per darrere del cantant Michael Jackson, el caricaturista Charles M. Schulz i el golfista Arnold Palmer, segons la llista anual de la revista Forbes.
I des del món audiovisual, els germans Weinstein, habituals col·laboradors del cineasta Quentin Tarantino, preparen una minisèrie de televisió sobre la vida d’Elvis, una producció que compta amb l’aprovació de la seva exdona, Priscilla Presley, i que serà, a més, el primer espectacle que es rodarà a Graceland.
Periodista
En aquesta ciutat de Tennessee, en què Elvis (Tupelo, 1935) va instal·lar la seva mansió Graceland, se celebra cada any La Setmana d’Elvis, una enorme festa que congrega els fans del músic al voltant del 16 d’agost, el dia en què va morir l’any 1977.
Caracteritzats molts d’ells amb el tupè i els extravagants vestits d’Elvis, els visitants poden gaudir d’un programa dissenyat per fer bavejar a qualsevol fan del «rei del rock»: des de balls i concerts a subhastes d’objectes de l’artista passant pel imperdible concurs d’imitadors.
També hi ha actes més peculiars, potser apropiats només per a experts o amants insubornables d’Elvis, com un debat amb compositors que van escriure temes per a ell, recitals de la seva època gospel i fins a una carrera benèfica de cinc quilòmetres.
No obstant això, el punt central de La Setmana d’Elvis a Memphis és la vigília que té lloc cada 16 d’agost [ahir] a Graceland i en la qual els seus seguidors es reuneixen per passar la nit, entre espelmes i records, fins a veure els primers raigs del sol del 16 d’agost, l’aniversari de la mort del seu ídol.
«A Memphis ho saben tots, però és gent molt discreta i no diuen res. Serà millor així», cantava l’argentí Andrés Calamaro en el tema Elvis està viu, i d’alguna manera sembla que en aquesta ciutat l’esperit del «rei del rock»continua present entre els seus admiradors.
«Va ser moltes coses. Fins i tot en la seva carrera: tens al jove Elvis, a l’Elvis de l’Exèrcit i l’Elvis de Las Vegas», explicava al diari local The Commercial Appeal la fan Marjorie Wilkinson.
La seva amiga Mary Hinds, que porta 25 anys seguits anant a La Setmana d’Elvis, va afegir que l’artista va ser un «referent»: «Va passar de ser un cantant a una llegenda morta del rock and roll i després a una figura mítica (...). És el que tu vols que sigui».
Pocs artistes van transformar de dalt a baix la cultura popular al segle XX com va fer Elvis amb la seva excitant aparició als anys 50 i amb una trajectòria que inclou èxits com Suspicious Minds, Hound Dog, Jailhouse Rock o Can ‘t Help Falling in Love.
Unint ensenyaments del country i el rhythm and blues fins modelar el palpitant i visceral so del rockabilly, Elvis va enamorar als joves, i aterrir als adults, a força de sexualitat, mirades romàntiques, irresistibles balls i la gosadia de qui ha nascut per arrasar sobre l’escenari.
La seva vida també va ser un exemple de les contradiccions del somni americà: el déu que va tocar el cel als anys 50; l’humà confós en els anys 60, a contrapeu enfront de Bob Dylan, The Beatles o el moviment hippie; i l’au fènix que va ressuscitar en els anys 70 per caure, finalment, autodestruït i consumit per les addiccions als fàrmacs.
«Elvis, en els seus millors moments, no només simbolitza sinó que arriba a encarnar molt del bo que hi ha als Estats Units», va escriure el respectat crític de rock Greil Marcus a Mystery Train (1975).
«Plaer sexual de vegades simple i altres complex, però sempre obert; amor per les arrels i respecte al passat; rebuig del passat i necessitat de novetats (...); ardent desig de fer-se ric i de gaudir de la vida; afició natural pels cotxes grans, els vestits ostentosos, els símbols d’estatus (...). Ja fa temps que Elvis s’ha convertit en un d’aquests símbols «, va resumir Marcus.
Al marge del significat i importància de la seva petjada artística, Elvis segueix sent, 40 anys després de la seva mort, una font inesgotable de negoci i d’inspiració. Amb 27 milions de dòlars, Elvis va ser el quart famós mort amb majors ingressos en 2016 per darrere del cantant Michael Jackson, el caricaturista Charles M. Schulz i el golfista Arnold Palmer, segons la llista anual de la revista Forbes.
I des del món audiovisual, els germans Weinstein, habituals col·laboradors del cineasta Quentin Tarantino, preparen una minisèrie de televisió sobre la vida d’Elvis, una producció que compta amb l’aprovació de la seva exdona, Priscilla Presley, i que serà, a més, el primer espectacle que es rodarà a Graceland.
Periodista