Andorra es troba immersa en grans canvis. Canvis que reflecteixen la voluntat d’anar avançant cap a un model de país obert i competitiu, en un entorn homologat. Aquesta voluntat es concreta, entre altres, en la conclusió d’un acord d’associació amb la Unió Europea.
Andorra ha treballat, tant internament com internacionalment, per posicionar-se com a un petit gran estat. L’acord d’associació amb la Unió Europea serà, sense dubtes, una font d’oportunitats per a Andorra, però alhora suposarà fer front a grans reptes dels quals, al meu entendre, tres són a destacar.  
El primer repte que voldria destacar és la diversificació econòmica.
L’acord comercial signat entre Andorra i la Unió Europea i encara vigent a dia d’avui, ha permès la consolidació principalment dels sectors comercials i turístics, així com d’altres sectors de serveis.
Aquest acord comercial ha demostrat ser una eina essencial en les transaccions comercials andorranes. Avui però, cal adaptar-se a les noves necessitats, als nous avenços i sobretot a la nova societat i la seva manera de pensar i actuar. Andorra no es pot quedar al marge d’aquesta manera de fer, de pensar i d’actuar.
Per tant, l’acord d’associació ha de servir com a una eina més que permeti una diversificació de l’economia andorrana. La integració en el sistema harmonitzat ha de permetre treballar per ser més competitius i treballar per tal que (i) per als productes de producció nacional, la seva integració directa al sistema harmonitzat suposi uns clars beneficis i (ii) una facilitat en el reconeixement mutu de les normes tècniques.
El segon repte serà el de garantir una reciprocitat i una homologació en tots els sectors.
La lliure circulació de serveis definida al tractat de la Unió Europea permet a cada empresa la possibilitat d’oferir i de prestar temporalment dins del territori de la Unió Europea prestacions en les mateixes condicions que les empreses nacionals, i això, sense haver de crear una sucursal.
A la pràctica, la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis garanteixen la mobilitat de les empreses i dels professionals liberals en el si de la Unió Europea. Estem parlant de dos drets : el d’accedir a la professió i el d’exercir la professió. Pel que fa la lliure prestació de serveis, aquest principi permet proposar i prestar temporalment serveis en altres estats membres tot quedant-se en el país d’origen.
L’acord d’associació ha de garantir una reciprocitat i una homologació en tots els sectors. Ja siguin empreses foranes que es vulguin implantar dins del territori andorrà, com, sobretot, empreses andorranes i professionals liberals que no siguin discriminats i siguin tractats de manera igualitària tenint les mateixes garanties en tots els altres estats membres de la Unió Europea. L’acord d’associació no pot ser en cap cas un fre, ans al contrari.
I el tercer repte ha de ser el de garantir l’eficàcia, l’agilitat i l’eficiència en els tràmits interns alhora que s’absorbeix el cabal comunitari.
L’acord d’associació suposarà haver d’assumir tot el cabal comunitari dictat fins a la data. Aquesta transposició no ens és del tot desconeguda ja que molts productes fabricats, distribuïts o venuts dins del territori europeu han de disposar d’un distintiu que garanteix uns estàndards mínims i, per tant, Andorra també està sotmesa a dia d’avui a aquesta normativa de manera indirecta.
Andorra haurà de disposar, en conseqüència, d’un mecanisme que permeti verificar la compatibilitat de tota nova legislació andorrana amb les exigències del cabal comunitari. Aquest mecanisme comporta la necessitat de dotar l’Administració de més recursos humans destinats únicament a fer el seguiment exhaustiu de la normativa europea que caldrà transposar a nivell intern i verificar la seva compatibilitat amb la normativa interna.
Per tant, l’eficiència, l’agilitat i l’eficàcia han de ser condicions sine qua non en el desplegament de l’acord d’associació. Caldrà reduir els tràmits presencials i la burocràcia que comporten, fomentant els tràmits online que són immediats.
Voldria concloure amb unes paraules, pronunciades el seu dia per l’aleshores ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que defineixen el model d’Estat i de societat en el qual crec que ens hem d’emmirallar: «Cal apostar per una societat oberta, plural, dinàmica i integrada amb l’entorn, enfront d’un estatus aïllat, estàtic, tancat i atemorit». Aquesta aposta és, sense cap mena de dubte, el gran repte de l’Andorra del segle XXI.
consellera general de DA