PUBLICITAT

‘Matilda’ reobre velles ferides a Rússia

El centenari de la Revolució Bolxevic ha reobert velles ferides a Rússia, com s’ha vist amb les baixes passions que ha despertat la pel·lícula Matilda, sobre un idil·li de l’últim tsar.

«Han despertat totes les forces fosques, als histèrics, bojos, vàndals i obscurantistes. Cremen cotxes de ciutadans innocents i un camió, fins i tot, es va encastar contra un cinema. Comença un mini Estat Islàmic», va descriure el cineasta Stanislav Govorujin, cap del Comitè de cultura de la Duma o Cambra de Diputats.

Es referia a Estat Cristià, Rússia Santa, organització ultraortodoxa que ha acaparat portades en les últimes setmanes pels seus atacs i amenaces en relació amb Matilda, que s’estrenarà el 26 d’octubre, dia del centenari de la Revolució segons el calendari julià.

«No és només una pel·lícula. Aquest el començament d’un programa més ampli per destruir els fonaments espirituals del nostre país», ha opinat el líder d’Estat Cristià, Rússia Santa, Aleksandr Kalinin.

«És evident que si demà apareix en cartellera la pel·lícula Matilda, els cinemes començaran a cremar. Pot ser que, fins i tot, hi hagi gent que surti ferida», ha advertit l’organització en una carta als propietaris dels cinemes russos.
Segons el seu contingut, les persones que entraran en acció seran «aquelles que estimen Déu i al seu poble, que el volen tant, que estan disposades a acabar a la presó i, fins i tot, morir».

Aquestes frases semblen més pròpies dels temps de Rasputin, el confessor de la família imperial assassinat el 1916, uns pocs mesos abans de l’abdicació de Nicolau II.

Fins a principis d’any ningú havia sentit parlar d’Estat Cristià, Rússia Santa, però, ara, fins i tot els diputats del partit del Kremlin han demanat una investigació pel seu extremisme.

El film Matilda pren el seu títol de la ballarina Matilda Kshesínskaya, d’origen polonès, una estrella del teatre Mariinski de Sant Petersburg que va mantenir una curta però apassionada relació amb Nicolau II entre 1892 i 1894, abans del matrimoni del tsar. Tant l’Església Ortodoxa Russa com la Casa Imperial russa consideren una «blasfèmia» parlar amb tanta lleugeresa sobre certs aspectes de la vida de l’últim tsar, afusellat el 1918 i santificat en l’any 2000.

La diputada Natalia Poklónskaya que, fins i tot, va portar una icona de Nicolau II durant un acte per als caiguts en la Segona Guerra Mundial, s’ha fet ressò de la ira dels radicals ortodoxos i insisteix que s’ha de prohibir la projecció de la cinta.

Al principi, els activistes o simpatitzants d’Estat Cristià, Rússia Santa es van limitar a amenaces per escrit, però en les últimes setmanes hi ha hagut diversos atacs amb còctel Molotov contra cinemes, l’estudi del director, Aleksei Uchitel, i l’oficina de la seva advocada. «No guanyis diners a canvi de la mort de la teva ànima (...). Si no us preocupa el que li passi a Rússia, llavors pensa en la teva pròpia sort», deia l’amenaça dirigida a un cinema de Kazan.

Les autoritats s’havien mantingut al marge i, fins i tot, el president rus, Vladímir Putin, havia adoptat una postura salomònica entre partidaris i detractors de Matilda, fins aquesta setmana. «L’extremisme i els intents de pressionar els cinemes són quelcom absolutament inacceptable i que representa un perill», va dir ahir Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, en referència a la decisió de les dues majors xarxes de cinemes de Rússia de no projectar la cinta.
El ministre de Cultura, Vladímir Medinski, ha demanat a Interior que garanteixi la seguretat en els cinemes que sí l’exhibiran. «Constato que no hi ha res ultratjant ni per a la memòria de Nicolau II ni per a la història de la monarquia russa», va afirmar Medinski, que va dir haver vist ja la pel·lícula.

El ministre es va preguntar què diferencia els ultraortodoxos russos «dels fanàtics d’altres religions o de les sectes».
Diputats oficialistes van instar l’Estat a prendre cartes en l’assumpte, ja que, en cas contrari, els successos s’intensificaran segons s’acosti l’estrena de la pel·lícula, que serà mostrada a porta tancada a la Duma en els pròxims dies.

«Si no ho tallem d’arrel, heretarem un Estat Islàmic, només que ortodox», ha advertit la diputada Elena Dpaneko.

Periodista. Agència EFE

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT