Reconciliació a Gaza
Durant els últims deu anys, les famílies Sobeh i Al Ghalban de Jan Younis, al sud de Gaza, han jurat venjar-se tard o d’hora per l’assassinat dels seus fills, un desig al que ara renuncien a canvi d’una compensació per facilitar la reconciliació palestina al territori.
Mohammad al Ghalban, un militant de Hamàs de 27 anys, va ser assassinat per uns emmascarats poc després de la signatura de l’acord de reconciliació entre Al-Fatah i el grup islamista al febrer de 2007. L’endemà, homes de Hamàs van reclamar venjança i van matar a tres persones, una d’elles Ismail Sobeh, un ancià de 70 anys.
Aquest episodi violent és un dels molts que es van repetir a la Franja des de 2006 a 2008, precedint i succeint les tensions entre les faccions rivals que van aconseguir el seu punt àlgid quan Hamàs va expulsar de Gaza les forces de Fatah lleials al president Mahmud Abbàs el juny de 2007.
Sobeh i Al Ghalban no van ser les úniques víctimes mortals d’aquestes lluites de carrer que, segons dades del Comitè Unit de Reconciliació Social palestina, van deixar unes 400 persones assassinades en ambdós bàndols i més de 2.000 ferides.
Ibrahim Sobeh, de 30 anys i fill d’Ismail, va dir a EFE que al llarg d’una dècada no va saber exactament qui va matar el seu pare «perquè durant els enfrontaments tothom anava emmascarat», el que no va evitar que en aquest temps «sempre pensés en la seva venjança».
«Reconciliació real i acabar amb la separació interna són l’única garantia per a mi i per a la meva família, així com per a les famílies d’altres víctimes, d’impedir la venjança i deixar de pensar-hi», afirma aquest simpatitzant de Fatah.
Amb les seves paraules, dona suport a l’acord de reconciliació aconseguit al juny sota mediació egípcia que no es va materialitzar fins dijous passat, quan 14 famílies van ser les primeres a rebre una compensació o deyya de 50.000 dinars jordans (gairebé 59.000 euros) aportada pels Emirats Àrabs Units.
L’acte de perdó es va dur a terme amb una durant una cerimònia oficial a Gaza capital a la qual van assistir 8.000 persones.
A canvi de la compensació, els familiars renunciaven a la venjança.
El principi d’entesa es va signar el 2011 al Caire, però es va retardar fins aquest any per discrepàncies polítiques entre les faccions.
Sobeh diu que ell i la seva família se senten «còmodes» després de subscriure el pacte, aspirant a que sigui «el principi del final d’anys d’odi» i «l’obertura d’una nova pàgina de la reconciliació pel bé del futur dels nostres fills per tenir una vida millor».
Els familiars de Mohamed al Ghalban també es van adherir al tracte i van acceptar la deyya davant el públic assistent, que va comptar amb notables i líders de la comunitat.
Per a alguns, però, els sentiments conreats durant tants anys no s’eliminen fàcilment.
«Encara que hàgim acceptat l’acord i la deyya, no crec que els nostres cors estiguin satisfets i creu-me: si conegués la cara de la persona que va matar el nostre fill, no dubtaria a venjar-me», confessa a EFE un dels membres dels Ghalban que refusa donar el seu nom complet.
Si els dirigents de Hamàs i Fatah aconseguissin «una veritable i seriosa reconciliació», exposa, «penso que els nostres cors i ments deixarien de donar-li voltes a la venjança», però «això està descartat perquè encara queden diferències».
Majed Abu Shamalah, president del Comitè Unit i integrant de Fatah, assegura a EFE que acabar amb les disputes familiars «és el primer pas pràctic cap a aconseguir la total reconciliació» a través de «l’amnistia i el perdó».
Un fet que confirma el pas fet per Hamàs aquest diumenge amb l’anunci de dissoldre el comitè administratiu amb què gestiona Gaza des del 2016 i permetre el retorn al territori del govern de consens liderat pel primer ministre palestí, Rami Hamdala.
Membres de partits polítics i representants del Comitè Islàmic per al Desenvolupament i la Solidaritat Social takaful, que supervisa la reconciliació, confirmen que aquest tema avança de manera positiva.
Ahmed Abu Harb, una de les víctimes de la divisió el fill del qual va ser assassinat d’un tret al cap per un partidari de Fatah el 9 de juny de 2007, és un exemple d’aquells que estan preparats per tancar aquest episodi. «Avui, 11 anys més tard, perdonem. Aquesta serà la primera llavor en el camí d’una reconciliació», diu esperançat.
Periodista
Mohammad al Ghalban, un militant de Hamàs de 27 anys, va ser assassinat per uns emmascarats poc després de la signatura de l’acord de reconciliació entre Al-Fatah i el grup islamista al febrer de 2007. L’endemà, homes de Hamàs van reclamar venjança i van matar a tres persones, una d’elles Ismail Sobeh, un ancià de 70 anys.
Aquest episodi violent és un dels molts que es van repetir a la Franja des de 2006 a 2008, precedint i succeint les tensions entre les faccions rivals que van aconseguir el seu punt àlgid quan Hamàs va expulsar de Gaza les forces de Fatah lleials al president Mahmud Abbàs el juny de 2007.
Sobeh i Al Ghalban no van ser les úniques víctimes mortals d’aquestes lluites de carrer que, segons dades del Comitè Unit de Reconciliació Social palestina, van deixar unes 400 persones assassinades en ambdós bàndols i més de 2.000 ferides.
Ibrahim Sobeh, de 30 anys i fill d’Ismail, va dir a EFE que al llarg d’una dècada no va saber exactament qui va matar el seu pare «perquè durant els enfrontaments tothom anava emmascarat», el que no va evitar que en aquest temps «sempre pensés en la seva venjança».
«Reconciliació real i acabar amb la separació interna són l’única garantia per a mi i per a la meva família, així com per a les famílies d’altres víctimes, d’impedir la venjança i deixar de pensar-hi», afirma aquest simpatitzant de Fatah.
Amb les seves paraules, dona suport a l’acord de reconciliació aconseguit al juny sota mediació egípcia que no es va materialitzar fins dijous passat, quan 14 famílies van ser les primeres a rebre una compensació o deyya de 50.000 dinars jordans (gairebé 59.000 euros) aportada pels Emirats Àrabs Units.
L’acte de perdó es va dur a terme amb una durant una cerimònia oficial a Gaza capital a la qual van assistir 8.000 persones.
A canvi de la compensació, els familiars renunciaven a la venjança.
El principi d’entesa es va signar el 2011 al Caire, però es va retardar fins aquest any per discrepàncies polítiques entre les faccions.
Sobeh diu que ell i la seva família se senten «còmodes» després de subscriure el pacte, aspirant a que sigui «el principi del final d’anys d’odi» i «l’obertura d’una nova pàgina de la reconciliació pel bé del futur dels nostres fills per tenir una vida millor».
Els familiars de Mohamed al Ghalban també es van adherir al tracte i van acceptar la deyya davant el públic assistent, que va comptar amb notables i líders de la comunitat.
Per a alguns, però, els sentiments conreats durant tants anys no s’eliminen fàcilment.
«Encara que hàgim acceptat l’acord i la deyya, no crec que els nostres cors estiguin satisfets i creu-me: si conegués la cara de la persona que va matar el nostre fill, no dubtaria a venjar-me», confessa a EFE un dels membres dels Ghalban que refusa donar el seu nom complet.
Si els dirigents de Hamàs i Fatah aconseguissin «una veritable i seriosa reconciliació», exposa, «penso que els nostres cors i ments deixarien de donar-li voltes a la venjança», però «això està descartat perquè encara queden diferències».
Majed Abu Shamalah, president del Comitè Unit i integrant de Fatah, assegura a EFE que acabar amb les disputes familiars «és el primer pas pràctic cap a aconseguir la total reconciliació» a través de «l’amnistia i el perdó».
Un fet que confirma el pas fet per Hamàs aquest diumenge amb l’anunci de dissoldre el comitè administratiu amb què gestiona Gaza des del 2016 i permetre el retorn al territori del govern de consens liderat pel primer ministre palestí, Rami Hamdala.
Membres de partits polítics i representants del Comitè Islàmic per al Desenvolupament i la Solidaritat Social takaful, que supervisa la reconciliació, confirmen que aquest tema avança de manera positiva.
Ahmed Abu Harb, una de les víctimes de la divisió el fill del qual va ser assassinat d’un tret al cap per un partidari de Fatah el 9 de juny de 2007, és un exemple d’aquells que estan preparats per tancar aquest episodi. «Avui, 11 anys més tard, perdonem. Aquesta serà la primera llavor en el camí d’una reconciliació», diu esperançat.
Periodista