La política de la vergonya
La política: la gestió dels béns públics i de l’ordre comú. La gestió del barri, la ciutat o l’estat s’entén des de la perspectiva del servei públic de formes molt diverses dins d’una democràcia. Per aquesta raó, parlem de progressistes o conservadors i de les diferents formes ideològiques d’entendre la gestió pública, totes elles legítimes i vàlides, sempre que la ciutadania concernida les legitimi com a tals. També hi ha una altra perspectiva de la gestió, aquella motivada per les relacions de poder i el control, una visió que normalment conviu amb el servei públic de forma moderada en sistemes democràtics gràcies a l’establiment de l’estat de dret.
Però avui, la política, allò que Aristòtil no podia desvincular de l’ètica, sembla que cada cop és més difícil de trobar. Entre tuits i titulars ràpids el que és popular sobrepassa la raó i els populismes es mengen la capacitat de reflexionar i repensar les coses pel bé comú. Es confonen i barregen principis bàsics de transparència i confidencialitat. I les línies de la discreció i el respecte són cada cop més difícils de trobar en molts dels debats públics. La capacitat de diàleg desapareix i en lloc de seure al voltant d’una taula, ens enviem declaracions antagòniques que no ofereixen més que un escenari lamentable que no entén ningú, moltes vegades de forma vergonyosa.
La situació viscuda a Catalunya aquests darrers dies és una evidència clara del traspàs, per tots costats, de tots aquests principis bàsics. Sense cap dubte ha fallat la política, POLÍTICA amb majúscules, que s’havia d’aplicar ja fa molts dies per tal d’evitar arribar a un punt molt complex, molt dur i molt preocupant.
Tristament, avui són molts els països que ja han perdut aquesta capacitat de diàleg. L’enfrontament entre la llei i la voluntat dels que finalment la legitimen són, lamentablement, més habituals del que ens pensem. El desplaçament de milions de persones que estem vivint els últims anys són una mostra d’aquest fet. Els conflictes interns han crescut arreu del món de forma molt preocupant i les solucions proposades són insuficients i mancades, un cop més, del que més falta fa en la política: ètica, diàleg, negociació i compromisos coherents amb la societat. Societats dinàmiques i canviants en les quals vivim i volem continuar vivint en pau i llibertat.
Consellera general liberal
Però avui, la política, allò que Aristòtil no podia desvincular de l’ètica, sembla que cada cop és més difícil de trobar. Entre tuits i titulars ràpids el que és popular sobrepassa la raó i els populismes es mengen la capacitat de reflexionar i repensar les coses pel bé comú. Es confonen i barregen principis bàsics de transparència i confidencialitat. I les línies de la discreció i el respecte són cada cop més difícils de trobar en molts dels debats públics. La capacitat de diàleg desapareix i en lloc de seure al voltant d’una taula, ens enviem declaracions antagòniques que no ofereixen més que un escenari lamentable que no entén ningú, moltes vegades de forma vergonyosa.
La situació viscuda a Catalunya aquests darrers dies és una evidència clara del traspàs, per tots costats, de tots aquests principis bàsics. Sense cap dubte ha fallat la política, POLÍTICA amb majúscules, que s’havia d’aplicar ja fa molts dies per tal d’evitar arribar a un punt molt complex, molt dur i molt preocupant.
Tristament, avui són molts els països que ja han perdut aquesta capacitat de diàleg. L’enfrontament entre la llei i la voluntat dels que finalment la legitimen són, lamentablement, més habituals del que ens pensem. El desplaçament de milions de persones que estem vivint els últims anys són una mostra d’aquest fet. Els conflictes interns han crescut arreu del món de forma molt preocupant i les solucions proposades són insuficients i mancades, un cop més, del que més falta fa en la política: ètica, diàleg, negociació i compromisos coherents amb la societat. Societats dinàmiques i canviants en les quals vivim i volem continuar vivint en pau i llibertat.
Consellera general liberal