Publicitat

Opinió

Democràcia i Constitució

Aquests dies han vingut carregats de fortes emocions informatives pel que està passant al costat de casa nostra, a Catalunya. Perquè ho tenim a prop, perquè molts andorrans hi tenim vincles familiars. Perquè hi anem de vacances o a gaudir de la grandíssima oferta cultural, turística, esportiva... i per moltes raons més.

He estat rumiant en els arguments de les dues parts en un litigi que ha agafat proporcions impensables i descomunals. La pregunta és: què és o què ha de ser la democràcia? Quin és o ha de ser el rol d’una Constitució, amortitzada ja fa anys, en la nostra societat actual?

És una evidència que les lleis estan per complir-les perquè són normes votades i per tant s’entenen acceptades per la majoria de la societat. Sens dubte tenen sentit perquè són les normes del poble que han de permetre viure en pau i equilibri a tots els seus ciutadans.

A Andorra, som uns quants que qüestionem la vigència i l’adaptació de les normes constitucionals enfront de la realitat actual. Molts ciutadans i ciutadanes d’Andorra voldríem aconseguir  modificar la Constitució del 1993 (article 8) per tal d’adequar-la als drets bàsics de la dona, a fi de permetre l’avortament induït en tres supòsits bàsics (violació de la mare, perill per a la seva salut o bé per malformacions del fetus o embrió).

També voldríem canviar-la perquè el vot de cada un dels ciutadans d’Andorra tingui el mateix valor o en tot cas, acostar-s’hi. Veiem com una anomalia que un vot a Canillo valgui gairebé sis vegades més que a Andorra la Vella (article 52 CA).

Un altre aspecte que mereix reflexió dins de la nostra Constitució són les competències que es van atorgar a les parròquies l’any 1993 i que ara per criteris de sostenibilitat i d’efectivitat, a parer nostre, s’haurien de modificar (article 80 CA). Els socialdemòcrates també voldríem legalitzar la doble nacionalitat i permetre el vot dels residents a les eleccions comunals i per això cal plantejar la modificació dels articles 7 i 24 de la nostra Carta Magna. Per mi tot, absolutament tot, s’ha de poder parlar.

Recordo l’enuig que vaig sentir quan a l’ocasió del Consell General dels Joves de l’any 2014, els nostres joves van votar massivament per poder treballar una proposició de llei per despenalitzar l’avortament.  Malauradament no ho van poder fer perquè la majoria de DA va decidir que amb la seva edat no havien de parlar d’aquest tema. Els vam defraudar i censurar!

Per experiència professional, sé que per formar joves amb sentit crític en l’àmbit ciutadà, els adults i les institucions han de donar l’exemple amb les seves accions. Perquè si no, ni s’és creïble ni pots passar el missatge volgut, perquè les contradiccions pertorben l’aprenentatge dels alumnes, tinguin l’edat que tinguin. Els nens i joves no entenen ni de matisos d’adults ni de censura.

Certament, perquè som civilitzats i perquè les nostres democràcies avançades han subscrit convenis internacionals que defensen els drets humans,  hi ha temes inqüestionables com poden ser tots aquells que afecten els drets bàsics de les persones.  Evidentment no es pot debatre (ni evidentment votar) disposicions que vagin en contra dels drets humans.

Ara bé, en democràcia les lleis han d’estar al servei de les persones i mai a la inversa. Convé reflexionar, i més ara, en què tenim sobre la taula, al nostre país, el repte de combatre l’abstenció creixent, majoritàriament dels joves però també dels qui no ho són tant. 

Consellera general del PS
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

La nova visió d’una Andorra sense el tabac

  • 0
Publicitat
Publicitat

Entrevista

JOSEP MIQUEL VILA: «Si Sant Julià rep menys diners serà molt difícil no superar l’endeutament»

JOSEP MIQUEL VILA Cònsol major de Sant Julià de Lòria

JOSEP MIQUEL VILA: «Si Sant Julià rep menys diners serà molt difícil no superar l’endeutament»
Publicitat

Monogràfic

Business 58

Business 58 Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat