Democràcia. Del grec, demos (poble) i cratia (poder). La democràcia és un sistema que organitza el conjunt dels individus. El poder està distribuït entre tots els ciutadans que, per majoria, prenen les decisions per organitzar el conjunt de les regles que garanteixen una convivència ordenada políticament i socialment. La democràcia respecta la dignitat humana, les llibertats i els drets de tots i cadascun dels seus membres.

Partint d’aquesta definició, el poder el té el poble i això no ho hem d’oblidar mai. És qui elegeix els seus representants perquè organitzin les regles de vida de la comunitat però, sobretot, perquè garanteixin la dignitat de les persones, les llibertats i drets. El govern està per governar i per aplicar les lleis i aquestes són per servir el ciutadà. Es creen, s’apliquen i s’analitzen els seus efectes, però, sobretot, es modifiquen per estar al servei del poble.

Una societat que modifica les seves lleis o la seva Constitució tenint sempre com a prioritat el benefici dels seus ciutadans avança i creix. Les societats modernes situen la gent en el centre de les seves polítiques, on s’integren els drets humans.

He crescut en mig d’una Europa demòcrata, on dia rere dia els polítics han adaptat les lleis a les necessitats dels ciutadans. Algunes difícils de votar en un passat han estat aprovades i actualment no es posen en qüestió, com per exemple el dret de sufragi de les dones o, ara a Andorra, la de les unions civils entre persones del mateix sexe.

He crescut en una Europa pròspera, amb la voluntat d’evitar conflictes armats i de viure en pau. Una Europa que defensa el seu ciutadà, el protegeix, l’educa, el fa créixer en els valors democràtics i en el respecte als drets humans. Vull continuar vivint en aquesta Europa. Vull governs valents,  ferms en aquests valors, que mai anteposin els interessos econòmics a la democràcia i als drets de les persones.

Els nostres governs són elegits pel poble. Mai contra el poble. Malauradament, les inaccions que veiem en alguns països europeus actualment, inclosa Andorra, no auguren bons presagis. Com podem permetre que els nostres governants no condemnin la violència vers persones que es manifesten de forma pacífica? Que s’imposi la força al diàleg? Que el poble s’hagi d’adaptar a constitucions antigues i que no siguin elles les que s’adaptin a les demandes dels ciutadans?

La inacció d’Europa en aquesta situació vigent a un dels seus països obre la porta a què altres governants actuïn de la mateixa manera. Estem retrocedint. No podem acceptar aquesta forma de no actuar per part d’Europa i del nostre Govern. Vull continuar creient en l’Europa solidària i pròspera, la que garanteix els drets humans i anteposa sempre el diàleg a la violència.