El divendres de la setmana passada vam votar al Consell General la Llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica. Deixant de banda que als liberals ens hagués agradat més tractar les dues qüestions de forma separada, és a dir, en dues lleis diferenciades, no podem negar la vinculació evident entre tractar les dades clíniques dels pacients i les obligacions i els deures que com a usuaris del sistema sanitari, de recursos limitats, tenim tots els ciutadans del Principat.

Més enllà del contingut del text, sí que compartim el principi que la sanitat pública és necessària, imprescindible i en aquest sentit hem d’actuar de manera responsable amb l’ús que li donem.

A priori, comparteixo que la història clínica és una de les lleis necessàries per poder tirar endavant qualsevol tipus de millora en el nostre sistema sanitari. Principalment, perquè ha d’ajudar a evitar duplicitats en proves i tractaments, i controlar de forma més eficient les depeses que els usuaris generem. Aquesta hauria de ser (o això ens diuen) una de les parts importants de la tan esperada reforma sanitària.

Controlar la despesa sanitària sense perdre qualitat en el servei s’ha convertit en els últims anys en una quimera. Una reforma sanitària requereix molts esforços per part de tots els implicats. Es necessiten objectius molts clars per tal d’avaluar el cost que representarà, no únicament en els mitjans tecnològics que l’acompanyen, sinó també en la formació de tot el personal d’atenció sanitària i equips de treball que fan que tot funcioni de la forma més adient possible. Cap reforma d’aquest tipus es pot efectuar sense tenir-los en compte perquè, en definitiva, són tots ells la clau de l’èxit.

Avaluar de forma acurada tots els costos de les decisions que es prenen és cada cop més important. No ens podem oblidar del que va succeir amb la reforma que es va efectuar l’any 2008 amb la llei de la CASS. Una reforma que d’inici tenia la voluntat primera de solucionar els dèficits existents i que va aconseguir exactament tot el contrari.
Aquesta situació no es pot repetir i la llei que vam aprovar divendres passat és una d’aquestes lleis, que sense les previsions i esforços adients podria tenir efectes contraris per causa d’una mala implementació.

La història clínica serà una bona eina però no és en si mateixa la reforma necessària que cal adoptar. És molt important que el Govern no allargui més les irregularitats de gestió actuals del SASS i que controli les ineficiències que generen tantes fugues de diners de forma incontrolada. Parlar d’augmentar les cotitzacions sense solucionar totes aquestes irregularitats no és justificable. Esperem que, com a mínim de moment, no ho tornin a plantejar. 

Consellera general liberal