La millor opció era una piscina nova
Ja fa uns anys que existeixen dos temes recurrents i reclamats pels ciutadans d’Escaldes-Engordany. Per un costat, tots sabem de la insistent problemàtica per aconseguir aparcament a la part alta de la parròquia. I per l’altra banda, els usuaris de les piscines són coneixedors del deteriorament que han anat patint des de l’última actuació realitzada farà uns 15 anys.
Com ha volgut afrontar l’actual govern comunal aquestes qüestions? Per començar, va aprovar un pressupost de 10 milions per tal de realitzar un aparcament vertical a la zona entre la carretera de l’Obac i el carrer Mossèn Guillem Adellach, amb una capacitat estimada de 600 places d’aparcament. Per ‘solucionar’ la problemàtica de les piscines, 1.700.000 euros per la rehabilitació, més aviat un «rentat de cara», de les actuals instal·lacions de la piscina. Tal com diuen els Demòcrates «ho han fet pensant en els escolars de la parròquia». Suposo que per això romandrà tancada 18 mesos i alguns d’ells es quedaran sense piscina. Els escolars són actualment aproximadament el 70% del total d’usuaris de les instal·lacions. Tot i que no tinc les dades, si tinc la sensació que els usuaris particulars han anat baixant any rere any.
Ara ja sabem que entre la remodelació de les piscines i el nou aparcament les arques públiques dispensaran la gens menyspreable quantitat d’11,7 milions. O és una sensació meva, o al Comú d’Escaldes-Engodany van sobrats de capital. Cal recordar que amb la nova Llei de transferències tindrem una partida del Govern menor, però això ja ho tractarem en una altra ocasió.
Bé, ara que ja sabem que entre l’aparcament i les piscines ens gastarem aproximadament 11,7 milions d’euros. Permeteu-me que us recordi la proposta liberal al respecte. Per un costat es va proposar que l’actual piscina es reconvertís en un aparcament de tres plantes amb una capacitat aproximada d’unes 200 places, si realitzem el càlcul al mateix preu que la previsió de la superestructura proposada pel comú, ens sortiria a un preu de 16.600 euros aproximadament per plaça. És a dir, una inversió total de 3.320.00 euros, a tot això hauríem de reduir el preu del terreny donat que ja és propietat del comú i de ben segur que no trigaríem tant a posar-ho en marxa. Insisteixo. És un aparcament abastament reclamat per la població. Recordem que el gran aparcament ha de ser la joia de la corona de l’equip comunal de cara a aquesta legislatura de Demòcrates per Andorra, però com heu pogut comprovar estem a punt d’arribar a l’equador de la segona legislatura de la senyora Trini Marín i del pàrquing, a part d’algun que altre publireportatge, poca cosa sabem.
I les piscines? On les posaríem? Doncs a la zona esportiva de la parròquia situada al Prat del Roure. D’aquesta manera potenciaríem la zona esportiva amb la construcció d’una nova piscina comunal. La proposta liberal s’ha rebutjat des del comú dient que el projecte no era viable perquè no es permet edificar a menys de 22 metres del frontís del carrer. Però segurament sense mala fe –segurament per oblit– varen obviar explicar que aquesta limitació només s’aplica si l’edifici supera els 10,5 metres d’alçada. I també per oblit, n’estic convençut. Es van descuidar d’explicar que existeixen edificis amb caràcter singular i per aquest motiu tampoc se’ls aplica la norma. I com que segueixo pensant que ha sigut per oblit, de ben segur que afegiran aquest fet en la propera modificació del Poupee que, recordem, s’ha fet tot just a principis d’aquest any.
Amb la proposta de Ld’A es pot dir que matem dos ocells d’un tret. D’una banda solucionem el problema d’aparcament a la part alta d’Escaldes. Per l’altra, construiríem una piscina completament nova, adequada als temps actuals, i tindríem totes les instal·lacions esportives en un sol punt de la parròquia, ideal per a les activitats extraescolars. Ah! I per suposat, no ens quedaríem 18 mesos sense piscina, com sí que està passant amb l’opció que ha escollit l’equip de Trini Marín que a part de ser cara, molt cara, deixa als escaldencs sense piscina una bona temporada.
Membre de Liberals d’Andorra
Com ha volgut afrontar l’actual govern comunal aquestes qüestions? Per començar, va aprovar un pressupost de 10 milions per tal de realitzar un aparcament vertical a la zona entre la carretera de l’Obac i el carrer Mossèn Guillem Adellach, amb una capacitat estimada de 600 places d’aparcament. Per ‘solucionar’ la problemàtica de les piscines, 1.700.000 euros per la rehabilitació, més aviat un «rentat de cara», de les actuals instal·lacions de la piscina. Tal com diuen els Demòcrates «ho han fet pensant en els escolars de la parròquia». Suposo que per això romandrà tancada 18 mesos i alguns d’ells es quedaran sense piscina. Els escolars són actualment aproximadament el 70% del total d’usuaris de les instal·lacions. Tot i que no tinc les dades, si tinc la sensació que els usuaris particulars han anat baixant any rere any.
Ara ja sabem que entre la remodelació de les piscines i el nou aparcament les arques públiques dispensaran la gens menyspreable quantitat d’11,7 milions. O és una sensació meva, o al Comú d’Escaldes-Engodany van sobrats de capital. Cal recordar que amb la nova Llei de transferències tindrem una partida del Govern menor, però això ja ho tractarem en una altra ocasió.
Bé, ara que ja sabem que entre l’aparcament i les piscines ens gastarem aproximadament 11,7 milions d’euros. Permeteu-me que us recordi la proposta liberal al respecte. Per un costat es va proposar que l’actual piscina es reconvertís en un aparcament de tres plantes amb una capacitat aproximada d’unes 200 places, si realitzem el càlcul al mateix preu que la previsió de la superestructura proposada pel comú, ens sortiria a un preu de 16.600 euros aproximadament per plaça. És a dir, una inversió total de 3.320.00 euros, a tot això hauríem de reduir el preu del terreny donat que ja és propietat del comú i de ben segur que no trigaríem tant a posar-ho en marxa. Insisteixo. És un aparcament abastament reclamat per la població. Recordem que el gran aparcament ha de ser la joia de la corona de l’equip comunal de cara a aquesta legislatura de Demòcrates per Andorra, però com heu pogut comprovar estem a punt d’arribar a l’equador de la segona legislatura de la senyora Trini Marín i del pàrquing, a part d’algun que altre publireportatge, poca cosa sabem.
I les piscines? On les posaríem? Doncs a la zona esportiva de la parròquia situada al Prat del Roure. D’aquesta manera potenciaríem la zona esportiva amb la construcció d’una nova piscina comunal. La proposta liberal s’ha rebutjat des del comú dient que el projecte no era viable perquè no es permet edificar a menys de 22 metres del frontís del carrer. Però segurament sense mala fe –segurament per oblit– varen obviar explicar que aquesta limitació només s’aplica si l’edifici supera els 10,5 metres d’alçada. I també per oblit, n’estic convençut. Es van descuidar d’explicar que existeixen edificis amb caràcter singular i per aquest motiu tampoc se’ls aplica la norma. I com que segueixo pensant que ha sigut per oblit, de ben segur que afegiran aquest fet en la propera modificació del Poupee que, recordem, s’ha fet tot just a principis d’aquest any.
Amb la proposta de Ld’A es pot dir que matem dos ocells d’un tret. D’una banda solucionem el problema d’aparcament a la part alta d’Escaldes. Per l’altra, construiríem una piscina completament nova, adequada als temps actuals, i tindríem totes les instal·lacions esportives en un sol punt de la parròquia, ideal per a les activitats extraescolars. Ah! I per suposat, no ens quedaríem 18 mesos sense piscina, com sí que està passant amb l’opció que ha escollit l’equip de Trini Marín que a part de ser cara, molt cara, deixa als escaldencs sense piscina una bona temporada.
Membre de Liberals d’Andorra