PUBLICITAT

Estereotips inculcats

Dijous passat vaig anar a la inauguració de l’exposició del CAEE dedicada a les dones i en va agradar molt una escultura titulada Passió de dona. En el cap d’aquella dona pesaven literalment com cadenes les idees inculcades com a bones al llarg de la seva vida i, no obstant això, ella tirava papallones vermelles per la boca. Ella era lliure, rebutjava aquestes idees i volava com les mateixes papallones per viure la seva pròpia vida, sense dictadures, sense límits ni restriccions. Dona valenta!
I, què és un estereotip? Un estereotip és una idea, una imatge o un concepte preconcebut, la major part de les vegades erroni, inculcat des de petit per l’ambient sociocultural i que s’aplica a un grup de persones, prenent alguns trets comuns a aquest grup, però de manera molt simplista i exagerant-los. Aquestes idees preconcebudes poden influir en les decisions que prenem al llarg de la nostra vida.
Els estereotips poden ser de tipus cultural, racial, de gènere, classe social, sexual, d’edat, religió, etc. Però jo vull centrar-me en els de gènere ,que són els que em va inspirar aquesta escultura. Així, tot i que les coses van canviant, a les dones se les titlla com a mestresses de casa i mares —si no es casen i formen una llar hi ha persones que encara les consideren com unes fracassades—, belles, pacients, delicades, dependents, sensibles, objecte sexual, frívoles o tendres, submises, entre d’altres. Per contra, l’home ha de ser fort, mai plora, valent, pare de família, etc.
Els estereotips se’ns inculquen des de la infància. Ja comencen a aparèixer amb la simple elecció dels colors de la nostra roba siguem nena o nen. Per això, molts nois no es compren roba rosa, perquè és «símbol de feminitat» quan en realitat a alguns una camisa rosa els quedaria genial. Des de ben petits es regala als nens cotxes, motos o pilotes de futbol, mentre que a les nenes les comprem nines, casetes i articles de bellesa. Aquestes joguines, adequades al sexe, contribueixen a perpetuar els rols.
La realitat és que s’ha demostrat que tot això és fals, però tot i així hi ha qui continua valorant aquestes idees que no fan més que cohibir a les persones i no deixar que siguin elles mateixes, ja que no consideren les qualitats i la personalitat de cada persona com a individu únic i irrepetible.
I, com ja he dit, les coses van canviant però massa a poc a poc. Ara la dona treballa, dins i fora de casa, perquè encara que alguns homes han pres consciència que han de col·laborar en les tasques de la llar, aquests són els menys i molts ho consideren com un favor que hem d’agrair.
Només una ajuda, no un repartiment equitatiu de les tasques. I el pitjor és que, de vegades, són les mateixes dones les que consideren que això ha de ser així.
En definitiva, aquesta dona lliure que es queda soltera o que es casa perquè ho desitja, que té fills perquè els anhela, que pot fer la feina que realment la motiva, aquesta és la dona que apareixia en aquesta escultura, una dona veritablement lliure de prejudicis i idees preconcebudes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT