Futur incert
En les pel·lícules s’havia albirat un futur ple de robots intel·ligents amb forma humana, però res més lluny de la realitat. El micro-robot havia estat desenvolupat per introduir-se en el torrent sanguini d’una persona, analitzar el funcionament dels organismes del cos humà des de l’interior, i resoldre les malalties dels humans de forma eficient. Aturar el virus de la grip des de dins havia estat la primera prova de foc en organismes humans. A l’individu seleccionat el van inocular amb el virus de la grip estacional i van deixar que el virus actués. Quan l’home presentava tots els símptomes visibles de la malaltia li van introduir al seu torrent sanguini el micro-robot batejat amb el nom de MRF1, sigles de Micro- Robot, i «Flu», de la paraula «grip» en anglès. Poc més d’una hora desprès els símptomes de la grip havien desaparegut, ni fred, ni tremolors, ni mal de cap, ni febre. El MRF1 va fer una revisió complerta de tots els òrgans i va donar una allau de dades de l’estat de salut de l’individu.
Cinc anys desprès del MRF1, s’havien implantat milers de micro-robots a tota la població. La quantitat ingent de dades que recollien aquests equips havien ajudat a desenvolupar millors màquines per curar les malalties més complexes. Els tumors de la majoria de càncers eren eliminats sense deixar rastre, el colesterol es mantenia a ratlla, ja no feia falta punxar insulina als diabètics, els problemes visuals eren eliminats dels pacients amb malalties oculars, etc. Les màquines analitzaven les dades i prenien decisions per millorar la salut dels pacients. Tot semblava perfecte a ulls dels científics, i no obstant, els micro-robots començaven a dominar el món fora del control dels humans.
Intel·ligència Artificial (IA):
Segons el diccionari, intel·ligència és la facultat de la ment que permet aprendre, entendre, raonar, prendre decisions i formar-se una idea determinada de la realitat. Traslladat al mon de la computació, la IA s’aplica quan una màquina imita algunes d’aquestes funcions, com aprendre i resoldre problemes. Resoldre problemes es pot entendre en tant que, per realitzar les tasques pels que han estat programats els ordinadors o robots es limitin a interpretar una part de codi que els hi ha estat introduït en la seva memòria. Ara bé, si parlem de «raonar», passem a una altra dimensió. Hi ha articulistes que donen per fet de la capacitat de raonar de les màquines però, si ens tornem a ajudar del diccionari, trobem que raonar significa establir relació entre idees o conceptes distints per obtenir conclusions o formar un judici. Establir conclusions en base a la informació processada és on arriba la IA avui en dia, però crec que per formar un judici no sempre tot és blanc o negre, hi ha molts factors que intervenen en el resultat i, a la fi, es necessita d’una creativitat i lliure voluntat que, avui en dia, m’atreveixo a dir que les màquines no tenen.
Perquè, a partir de quina edat podem dir que una persona es capaç de «raonar»? Si em permeteu, podem establir aquest límit quan arribem a la majoria d’edat, atès que els ordenaments jurídics estableixen aquest límit com el que determina el pas de la incapacitat general de la persona a la seva capacitat d’exercir per sí mateixa els drets i obligacions referents a la seva integritat i els seus bens. Per tant, en aquest límit d’edat ja hem adquirit suficients coneixements per formar un judici sobre qualsevol tema. Podem decidir sobre el govern del nostre país, podem posar-nos al volant d’un cotxe, podem discernir entre el que està bé i el que no ho està, etc. En conseqüència, pot arribar un robot a la majoria d’edat i començar a raonar? I en cas afirmatiu, quan temps necessita per assolir-la?. Ara com ara, només se m’acut contestar a l’anterior pregunta, amb la següent reflexió: una rentadora, imita funcions humanes? Resol un problema? Assoleix la majoria d’edat? Raona? I el mateix podríem preguntar-nos amb un joc d’escacs per ordinador, un reproductor mp3, el software de reconeixement facial, els aparells auditius per a persones sordes, els sistemes de navegació GPS, els cotxes autoguiats...
Avui en dia hi ha una llista llarga d’articles en diaris i revistes especialitzades que inclouen en el seu títol «intel·ligència artificial». Particularment crec que el títol ven molt i això fa que en aquest sac s’hi fiquin texts de tot tipus, però si analitzem el rerefons de la majoria d’articles, al darrera de la gran part de IA amb la que convivim, sempre hi ha una peça de software o programa que analitzant grans quantitats de dades resolt un problema molt més ràpid que ho faria un humà. D’aquesta forma, amb els patrons de conducta davant el telèfon, ordinador o tauleta, ens poden fer les millors recomanacions i col•locar-nos anuncis d’acord als nostres interessos. Així també, en un futur immediat, en base a càlculs extensius d’estadística ens podran oferir coses que encara no sabem que necessitarem, o suggerir al nostre metge la millor medicació d’acord als antecedents d’altres pacients que tenen característiques físiques i genètiques similars a la nostra. I, no cal oblidar que, fins a la data l’exploració de la IA ha estat en àmbits molt especialitzats, de manera que no hem obtingut una IA de tipus general amb capacitat per realitzar qualsevol acció. Aquesta limitació es déu a la capacitat de procés dels equips existents en l’actualitat, límit que suposadament quedarà àmpliament superat amb la tecnologia quàntica. La idea és que amb aquestes noves màquines la capacitat de procés avançarà fins obtenir uns resultats impossibles d’obtenir amb els ordinadors clàssics.
Una sèrie de científics i experts del món de les tecnologies, entre els que destaquen Stephen Hawking i Elon Musk, ens estan advertint sobre els perills de la IA. En el rerefons d’aquest advertiment es suposa que en algun moment en el temps, els ordinadors seran més intel·ligents que nosaltres i podríem tenir comportaments no desitjats, i fins i tot situacions com les que hem vist en pel·lícules futuristes, o en el micro-relat que acompanya l’article, de manera que els ordinadors o robots prendran consciencia i seran capaços de decidir per si mateixos, del seu futur i òbviament, del futur de la humanitat. Salvant les distàncies, això seria com dir que la teoria de les especies de Darwin es trasllada a un conjunt de xips i cables, permetent l’evolució dels més forts dins els ordinadors i robots.
I de moment, com que preocupar-se és ocupar-se d’una cosa que encara no ha passat, en el present, es clar que la IA ha vingut per quedar-se i fer-nos una vida suposadament més fàcil, el que comportarà com tantes altres vegades una transformació en el món laboral. Així per exemple, un estudi recent de VMWare (fabricant especialitzat en la virtualització d’aplicacions) enfocat a professionals de la banca, indica que el 78% dels enquestats admet que la banca per veu basada en IA podria transformar la banca personal en el propers anys. Igual que primer ens van derivar a l’ús del caixer automàtic, i desprès a la utilització de la banca electrònica que s’ha estès en els darrers anys depenent de la edat i nivell educatiu de l’usuari; la utilització de la IA aplicada a la banca per veu, que disposarà de tots els nostres patrons de conducta en l’ús dels nostres diners, podrà oferir-nos les millors solucions a les nostres necessitats.
I no voldria tancar l’article sense parlar dels ciborgs. Persones a les que se’ls hi ha implantat un aparell electrònic com una extensió més dels seus sentits i capacitats. Si aquests aparells són cada cop més complexos estarem creuant la IA als sentits i capacitats personals. Probablement, un ciborg dels més famosos és en Neil Harbisson, qui ha estat la primera persona a la que li han implantat una antena al seu cap. Aquesta li permet percebre colors invisibles a la vista de tothom, així com rebre imatges, vídeos, música o trucades telefòniques directament al seu cap des d’aparells externs. La llista de ciborgs és llarga i cada cop n’hi ha més. A Jesse Sullivan, desprès de perdre els seus braços, n’hi varen implantar dos de robòtics que pot controlar amb la seva ment, i Jens Naumann es va convertir en la primera persona en rebre un sistema de visió artificial. Si fem servir la imaginació, potser en uns anys portarem implantat al cervell una connexió sense fils que enregistrarà en un disc dur tots els records del dia a dia per no oblidar-los mai. Avui en dia, aquesta extensió es diu telèfon mòbil, i tot i no estar implantat al nostre cos, és pràcticament com si ho estigués perquè no només enregistra la nostra vida a base d’anar emmagatzemant fotos i converses amb familiars i amics, sinó que a més pot esdevenir en el nostre assistent personal, recordant-nos esdeveniments, fent de traductor, geolocalitzant la nostra ubicació i indicant-nos el camí per arribar al destí marcat, etc. A més, poc a poc s’hi van afegint noves funcionalitats, com una de les darreres, que permet utilitzar-lo com a mitjà de pagament. Malgrat tothom fa us d’aquests dispositius (encara no implantats al cos), n’hi ha que quan l’obliden a casa senten que els hi falta alguna cosa, mentre que altres es senten alliberats. I és que es fa difícil dir si aquests ginys són complements que ens ajuden o si es mostren com unes manilles a les que estem encadenats. La controvèrsia està servida.
Per acabar, el futur amb la IA es planteja amb moltes possibilitats, però probablement igual de incert que el futur que albiraven les pel•lícules futuristes dels anys 70. Veieu gaires cotxes volant a la vostra ciutat?