PUBLICITAT

De nou sense raonadora

Dijous de la setmana passada al Consell General, algunes conselleres teníem l’esperança que per primera vegada veuríem a Andorra a una dona ocupant el càrrec de Raonador del Ciutadà, però no va ser així. 


Durant la sessió parlamentària de dijous ens vam omplir la boca parlant de la defensa dels drets dels treballadors i dels drets dels empresaris. També vam dedicar una bona estona a la defensa dels drets de les minories,  a la defensa dels drets dels discapacitats, però, ens vam desacreditar a nosaltres mateixos amb les nostres accions. No hem estat valents per obrir la porta al canvi. Un canvi que no és res més que dirigir-nos cap a la normalitat.


Lamento, sincerament, que les dones de la cambra no defenséssim fermament l’opció per presentar una candidatura perquè el país tingués per primera vegada una raonadora del ciutadà. La candidatura d’una dona ben preparada. Aquest cop teníem aquesta opció, hi havia candidates a Raonador, i l’hem desaprofitat. Les dones de la cambra ens hem quedat quietes, jo la primera, deixant que els comentaris als passadissos no traspassessin les parets, quietes sense arribar a fer alguna cosa més.


A les dones encara ens queda molta feina per fer, però és molt trist que quan la feina es fa ni tan sols nosaltres mateixes ens mobilitzem per  apoderar-la. He de confessar que durant anys m’ha costat molt comprendre el sentit ple d’aquesta paraula: apoderar. Segons la definició que recull el diccionari s’utilitza per designar l’acció de donar els mitjans a una persona o un grup social per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.


Apoderar, és un concepte que té adherit mobilitzar-se, requereix accions clares, d’una acció de força. Per exemple: jo mai m’he manifestat a favor de les quotes en les llistes electorals per diferents qüestions de fons sobre la perversitat que generen en altres països, però les quotes  són una acció clara que obliga a la societat a apoderar les dones perquè les dota de l’oportunitat d’exercir la capacitat de decidir igual que qualsevol home. 


La tria d’una Raonadora hauria estat una acció d’apoderament  vers les dones que no hem exercit, ni els consellers ni les conselleres, i que malauradament hem deixat passar. 


Just abans del nomenament, el Consell General va modificar la Llei del Raonador del Ciutadà per dotar a la institució de més atribucions en relació a la lluita contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme, la intolerància i la no-discriminació en tots els seus aspectes tant en l’àmbit públic com privat, donant resposta a les recomanacions fetes pel Consell d’Europa.


Desitjo molts encerts al nou Raonador del Ciutadà pels pròxims sis anys. Espero que vetlli i treballi per la igualtat d’oportunitats. I que defensi el paper de la dona millor que com ho vam fer al Consell General dijous passat, millor que jo mateixa. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT