Retroactivitat de grau mitjà per a societats
El proppassat dijous 23 de novembre el Govern va presentar a tràmit parlamentari per la via d’extrema urgència i necessitat, un Projecte de llei de modificació de la llei 17/2017 del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de l’impost sobre societats; de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei de bases de l’ordenament tributari; de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
L’objectiu era el de donar solució a la retroactivitat que podia generar la llei aprovada el passat mes d’octubre. Aquesta situació d’inseguretat jurídica generada amb l’aprovació del 20 d’octubre, ve donada per l’aplicació de la disposició final sisena de la referida llei 17/2017 que estableix en els seus articles de l’1 al 17 i les disposicions finals tercera, quarta i cinquena seran aplicables en relació amb les operacions acordades a partir de la seva entrada en vigor, és a dir l’endemà de la seva publicació al BOPA.
Davant d’aquesta situació el Govern va presentar el referit projecte de llei de modificació de llei 17/2017, però en el mateix no es corregeix en la seva totalitat l’efecte retroactiu que provocarà la disposició final prevista, i només es corregeix un dels efectes retroactius d’aquesta. Els liberals no compartim que la inseguretat jurídica i la retroactivitat no es resolgui per a tothom i en tots els casos, i més quan el mateix Govern admet en els seus informes que es produirà una retroacció en els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017, tot i que la norma entri en vigor posteriorment durant el mateix exercici 2017.
El Govern reconeix l’existència d’una retroactivitat comunament denominada «de grau mitjà» per la doctrina jurídica, però tot i l’acceptació de l’existència d’aquesta retroactivitat no vol corregir una situació que no s’entén. La retroactivitat o es corregeix en tots els casos, perquè el criteri ha de ser el d’evitar la inseguretat jurídica i la retroactivitat de les lleis aprovades, o no es fa. Cal dir que allò que fòra correcte al meu entendre, seria canviar-ho per a tothom.
L’efecte provocat per alguns dels apartats de les altres disposicions derogatòries i final que s’inclouen en el referit apartat b) de la disposició final sisena de la llei 17/2017 tenen, el mateix efecte que el de la disposició derogatòria segona que si s’ha volgut corregir pel Govern, però en canvi es mantenen.
La majoria demòcrata va deixar passar l’oportunitat de solucionar tots els efectes de retroactivitat, i era tan simple com fer efectiva l’aplicació dels canvis normatius als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2018, en lloc de deixar l’1 de gener del 2017.
Penso que és de justícia que hagués estat així per coherència de criteri, equitat en el tracte per a tothom i sobre tot perquè aquesta situació també es produeix pel fet la que què la llei modificada ha tingut un tràmit parlamentari de més d’un any, i d’això els responsables no són els ciutadans ni les societats, sinó els polítics.
El resultat final és que ens trobem davant d’una situació en què una societat andorrana que repatriï dividends d’una filial estrangera, i que en el moment que va repartir els dividends ho va fer d’acord amb el que s’establia en l’ordenament jurídic del moment i per tant podia no tributar a Andorra, ara li canvien les regles jurídiques sobre una decisió presa d’acord amb una normativa legislativa del moment.
A tall d’exemple una societat andorrana, el febrer de 2017, reparteix dividends d’una societat d’un país en què el tipus de l’impost de societats és del 2% o 0%, per tant es compleix la premissa que tributa segons un impost similar al que existia a Andorra, i per tant aquest dividend estava exempt de tributació a Andorra, un cop entra en vigor la llei de reorganització empresarial com s’ha votat, aquest dividend ja cobrat, ja no és exempt des del 01-01-17, ja que s’incompleix el requisit del nou redactat. De saber-ho la societat andorrana hauria pogut buscar valorar d’altres opcions o senzillament no hauria repartit el mencionat dividend.
Passa el mateix amb la retroactivitat que pugui generar l’aplicació de la derogació de l’article 24 bis de la Llei de l’Impost sobre Societats des de l’1 de gener de 2017. Així, una societat que hagi aplicat el règim especial segons la base de tributació del 2017 que comença l’1-01-2017, quan entri en vigor la reorganització empresarial i per tant s’elimini aquest règim, s’aplica una retroactivitat per a la societat afectada des de l’1 de gener de 2017, amb totes les implicacions que això genera.
Hauria estat més just i equànime deixar la societat gaudir d’aquest règim especial durant el 2017 i derogar-lo a partir de l’1 de gener de 2018, coincidint amb el canvi d’any, hauria donat més seguretat jurídica per a tothom, i sobretot hauria estat més coherent amb l’objectiu de voler evitar efectes de retroactivitat en tots els casos.