Gestió del talent
Des que vaig conèixer el David Aguilar, el jove lauredià que ha convertit un helicòpter de Lego en una pròtesi de braç i que podeu conèixer a la pàgina 10, no deixo de pensar què passa i què passarà amb aquest talent andorrà.
Lego li ha dit que «el felicita per la creació» però no li ha ofert res més. Ell tampoc ho ha demanat, el noi és d’una humilitat que et fa replantejar quatre coses. Però no em centraré en la multinacional.
Què passa a Andorra? Tenim un jove que desprèn talent a dojo i, no hi ha cap pla per a aquest tipus de brillants en brut. Jo no tinc ni idea de si a ell li ve de gust o no rebre una ajuda, de participar en algun pla per a joves ments brillants o si prefereix seguir muntant Legos a casa seva. Això que ho decideixi ell, però almenys algú li ho podria proposar.
En el temps que porto al país sento a dir que les característiques del Principat són ideals per a un Living lab i que hi ha acords amb el MIT, i que si la innovació al país i no sé quantes coses més de l’estil. Però algú s’està fixant en el talent que hi ha aquí i com potenciar-lo?
Si no, el que crec que passarà amb el David Aguilar, com suposo que ja ha passat en d’altres casos, és que aquest noi marxarà d’aquí per formar-se, fins aquí tot bé, però no tornarà perquè algú captarà el seu talent abans. Aleshores tornarem a parlar de l’Andorra que viu de la neu i que espera els ponts de desembre per a créixer pel turisme de compres. Per exemple, crec que és significatiu el fet que tota la feina que ha fet el jover per muntar-se el braç no es veurà reflectida en el seu currículum acadèmic. Estudia segon de batxillerat tecnològic i tota la feinada i la maquinació mental no li servirà per a les notes. És o no és estrany que una persona capaç de memoritzar llibres pugui tenir millors resultats acadèmics que una que crea del no -res solucions per a problemes reals?
El temps del David a Andorra s’esgota perquè ja ha complert els 18 anys i no trigarà a marxar a la universitat però fa dos anys, amb 16, ja en va fer una altra de pròtesi de la qual ningú se’n va assabentar. Em pregunto quants Davids hi ha al país.