PUBLICITAT

Mesurem el risc correctament?

Risc: m; Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Diccionari de la llengua catalana.
Hi ha moltes maneres diferents de mesurar el risc. En funció de quines variables utilitzem i en quin entorn ens trobem, farem un càlcul del risc d´una o altra manera, sempre amb un objectiu: quantificar-lo. Bàsicament, per obtenir una mesura que ens permeti tenir una xifra absoluta o relativa que ens permeti categoritzar el risc.
El concepte de risc, històricament, ha estat vinculat a les apostes, els jocs de daus i les matemàtiques. És un concepte crític en sectors com l’assegurador o les entitats financeres. I molt especialment als actius financers quan es parla de la teoria de carteres.
La ràtio de Sharpe, va fer fortuna després que el seu autor, William Sharpe, guanyés el premi Nobel d’Economia al 1990 amb el seu treball sobre teoria de carteres CAPM. (Capital Asset Pricing Model).
És una mesura habitual per esbrinar l’habilitat d’un gestor de carteres o d’un fons d’inversió, d’oferir un retorn ajustat al risc que prenen. Dit d’una altra manera, l’element central és la quantitat de risc que s’haurà d’assumir per obtenir el retorn que s’espera d’una inversió.

RÀTIO SHARPE
El seu càlcul és força senzill i intuïtiu; simplement hem de dividir l’excés de retorn per la desviació estàndard. Veiem-ho amb un exemple de dues carteres:
Cartera A: (Retorn 10% - Taxa lliure de risc 5%) / Desviació estàndard 2% = 2,5
Cartera B: (Retorn 11% - Taxa lliure de risc 5%) / Desviació estàndard 3% = 2,0
Si observem els retorns de les carteres, observem que la cartera B ha tingut un millor comportament ja que el seu rendiment absolut ha estat superior (11% > 10%).
Però si tenim en compte la desviació estàndard dels retorns de la cartera, és a dir la volatilitat d’aquests, observem que el Sharpe Ratio de la cartera A és superior. (2,5 > 2,0). Dit d’una altra manera, la cartera A és preferible quan ajustem el retorn al risc.
L’explicació ve donada perquè la cartera A ens ofereix més retorn per unitat de risc que la cartera B. En termes tècnics es diu que la cartera A ens ofereix 2,5 unitats de retorn per cada unitat de risc, versus 2 unitats de retorn de la cartera B per cada unitat de risc.
Normalment, les ràtios per sobre d’1 són bones, per damunt de 2 són molt bones, i per sobre de 3 són excel·lents.
I perquè tant interès en detallar el Sharpe ràtio com a mesura de retorn ajustada al risc, avui? Perquè ens trobem en un dels moments on aquesta mesura de risc és possible que ens estigui mostrant un dels episodis més singulars de la història recent dels mercats financers.
Aquest gràfic mostra l’evolució històrica a 1 any del Sharpe ràtio de l’índex de borsa americana SP500. S’observa que els nivells actuals són poc habituals, i la mitjana històrica es situa entre 0 i 2.
Ens trobem en un entorn on la combinació de tipus d’interès baixos i baixa volatilitat és propera als seus màxims històrics. Això ha provocat un entorn on la mesura del Sharpe Ràtio s’ha disparat a xifres inusualment elevades.
Òbviament, no significa que ens trobem davant una reversió a la mitja de manera immediata. Però sembla força obvi que si la història serveix d’alguna cosa, no sembla massa prudent esperar una combinació de factors similars per als propers anys.
Podríem dir que seria més raonable esperar una reducció del retorn esperat, o un augment de la volatilitat o dels tipus d’interès. Possiblement serà una combinació de qualsevol dels tres factors, el que farà retornar la ràtio de Sharpe als nivells històricament habituals.
El seu senzill i comprensiu càlcul l’ha convertida en una eina àmpliament utilitzada. Les circumstàncies actuals la fan, possiblement, menys indicativa com a mesura de risc comparable, però sí que ens permet concloure que l’excepcionalitat de les actuals condicions del mercat difícilment perduraran en el temps.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT