Què vol dir ser «la Beyoncé del piano»?
Ahir durant la presentació de La Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella, la reconeguda pianista Khatia Buniatishvili, va ser presentada com «la Beyoncé del piano» pel seu «temperament i posada en escena». Val a dir que no es tracta d’un sobrenom sorgit dels organitzadors de La Temporada, és una comparació que circula a bastament per aquest món globalitzat. Fins aquí d’acord, o més o menys d’acord, es pot entendre que el que volen dir és que és tan enèrgica com la Beyoncé en un àmbit tradicionalment més avorrit o clàssic.
La cosa comença a grinyolar una mica quan, després d’alabar el seu virtuosisme al piano, s’afegeix «però és que, a més, quan puja a l’escenari no sembla una pianista, sembla una vedet». En aquest moment una ja no sap com prendre-s’ho. Què vol dir semblar una vedet? Probablement dependrà dels atributs que social i culturalment li donem a les vedets, reflexiono. Seguidament arriba la referència al seu vestuari. I aleshores trobo que la comparativa, que entenc que no tenia cap mena de mala intenció i provenia d’una admiració genuïna i espontània, és injusta amb aquesta dona de 30 anys que ha estudiat piano molt dur des dels tres anys per poder pujar als escenaris més brillants del món i que els seus vestits i el seu cos, certament bonics ambdós, quedin en un segon pla. Finalment, descobreixo in situ que és l’exparella de l’actor Orlando Bloom. Encara no sé qui és l’exparella del tenor Camarena.