PUBLICITAT

Grups parlamentaris

Fa ja unes quantes setmanes que s’està parlant de la nova situació del grup mixt. Amb la decisió de cinc parlamentaris de deixar la bancada liberal a la qual havien estat adscrits des d’inici de legislatura i que representa el partit amb el qual es van presentar a les eleccions del 2015, ara el que seria el calaix de sastre dels grups parlamentaris es composa de 10 consellers generals dels 28 que configurem la cambra andorrana. Això, de retruc, ha fet que el grup mixt, que en teoria ha de ser reduït per aplegar consellers de partits minoritaris s’hagi acabat convertint en el segon en nombre de membres del Parlament després del majoritari, de DA, que compta amb 15 membres. 


Part de culpa segurament la té el fet que facin falta quatre consellers per fer un grup parlamentari. Al PS hem patit d’aquesta disposició del reglament des de l’inici de la legislatura. Malgrat haver obtingut un 23,5% dels vots no en vam poder tenir un de propi. Cap dels dos grups amb més consellers va tenir la cortesia parlamentària de cedir-nos un conseller durant dos mesos (un nom en un paper), actitud ben diferent de la mostrada pels socialdemòcrates en situacions similars d’anteriors legislatures. 


Mirant cap al sud i aprofitant que, justament, a Catalunya ara enceten legislatura, és destacable constatar que al Parlament català, de 135 diputats, n’hi hagi prou amb cinc  (només un més que a Andorra!!!) per crear bancada pròpia. 


Continuant amb l’exemple català, el PS d’Andorra estaria just per sota dels resultats obtinguts pel partit de Ciutadans, el grup polític que va obtenir més vots a Catalunya amb un 25,37%. Per tant, amb la nostra llei electoral i comparant amb la nostra situació, clarament ni Junts per Catalunya, ni ERC, ni el PSC i encara menys tots els altres tindrien grup parlamentari propi. Penso que amb aquest símil es veu clarament l’anormalitat de la situació andorrana. 


Així, ara ens trobem amb un grup mixt de 10 consellers de fins a quatre sensibilitats diferents, algunes de les quals gairebé antagòniques, que s’han de repartir el temps d’intervenció i els recursos econòmics indispensables per defensar els postulats d’aquelles persones que ens han votat i que representem. 


Un grup que, si tornem a mirar els resultats a les últimes eleccions, representaria al voltant dels 50% dels electors que hi van participar (23,5% pel PS, 11,7% per SDP i la consellera independent i fent una regla de tres amb els resultats del partit liberal, 17,3% pels consellers de la nova denominació UL-CC). 


És normal això? Nosaltres creiem que no i, per això, hem fet una proposta que permeti crear un nou grup parlamentari durant el transcurs de la legislatura. Si hi ha voluntat política, pot servir per desencallar l’anòmala situació que es viu ara al grup mixt. Al mateix temps que es respectaria el pluralisme i es garantirien els drets i la representativitat de totes les forces polítiques que no oblidem, són al final els portaveus de tots aquells ciutadans que els hi van fer confiança atorgant-los els seus vots.


Esperem que la proposta sigui, com a mínim, analitzada i estudiada per qui ho hagi de fer. Si hi ha voluntat, no ha de ser tant complicada de tirar endavant. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT