Per una política de tots
Estic indignat. No puc començar el meu article d’una altra manera que amb aquestes dues paraules. I és que l’espectacle constant que estem vivint en el Consell General des del principi de l’actual legislatura no pot tenir més sentiment que la indignació. L’altre dia, llegia en un diari espanyol que 246 diputats italians han canviat de partit aquesta legislatura i just en aquell moment m’arriba un pensament al meu cap: no fa falta que mirem tan lluny. En el nostre país set dels 28 consellers (25% del nostre hemicicle) també han canviat de partit o han marxat de l’inicial.
No critico, ni molt menys, que algú pugui iniciar la legislatura en una formació política, que creu que defensa la seva ideologia, i que durant aquesta sentin que no és així i deixin el lloc que, recordem, la gent no li ha donat a la persona sinó al seu partit. Però el que està passant és tot el contrari i és que abandonen el partit però no la seva cadira. I després d’analitzar la situació em demano: Fins a quan, senyors consellers?
Des de la humil perspectiva d’un simple andorrà enamorat de la política i d’Andorra, només demano una cosa als actuals consellers més enllà de partit i/o ideologies: deixeu de fer del Consell General un espectacle amb el ball de cadires i feu política, que per això us votem i us donem la nostra confiança. I és que no entendré mai que consellers d’esquerra facin pactes amb la dreta i viceversa. Que vivim doncs en un país on la política són ideologies fermes i amb convenciment, o simplement una carrera de persones per veure qui arriba més lluny?
I és que he posat com a exemple més clar el «transfuguisme» de l’actual hemicicle, però si revisem una mica la història política del nostre país, en trobarem molts d’exemples. El que és segur és que aquest tipus de comportament no aproparà els ciutadans més escèptics de la política ni baixarà el nivell d’abstenció en el nostre país; tot al contrari, el que fa és que qui encara creu en aquestes persones per legislar i millorar Andorra es cansarà i deixarà d’anar a votar i de confiar en els nostres polítics perquè després de ser escollits fan el que volen.
És potser el moment de regular aquesta situació i canviar el reglament del Consell? Un dels articles podria ser: «si un dels consellers ha estat escollit per un partit polític i aquest vol abandonar el seu partit, aquest escó hauria de passar a ser propietat de la formació i no de la persona» Recordem, la política no pot ser una carrera personal, sinó una cursa per millorar la societat. El que segur han de fer els nostres polítics és començar a reflexionar si no volen fer malbé la nostra política.
Del que sí que em sento orgullós, i ja ho he dit moltes vegades però no em cansaré de dir, és que des del Partit Socialdemòcrata tots els que hi som, hi som des del principi i no venim d’altres formacions anteriors i crec que aquest ha de ser l’exemple de política íntegra: gent que confia en un projecte, que creu que aquest és el que la societat andorrana necessita i que lluita per tirar-ho endavant, més enllà de personalismes, es treballa conjuntament i busquem la victòria en equip. El triomf d’un projecte social igualitari i solidari. I crec que ho podem dir ben alt, perquè som dels pocs que ho podem dir, i no ho dic jo com a membre del Partit Socialdemòcrata sinó que ho diu la història política del nostre país. Els que hi som hi serem i no en tinc cap dubte