Fiscalitat i criptomonedes
Molts de nosaltres tenim algun conegut o amic que s'ha immers en aquesta nova i revolucionària aventura de les criptomonedes. L'objecte d’aquest article no és analitzar detingudament el seu funcionament tècnic, tema que en l'actualitat s’escapa del coneixement de la majoria de mortals (fins i tot l'autor d’aquest escrit), ni tampoc analitzar l'evolució dels seus “preus”, o de l'alta volatilitat que presenten; sinó, simplement, conèixer els efectes fiscals derivats de les operacions que persones físiques puguin realitzar amb aquestes.
Dit això, en primer lloc és convenient realitzar una breu explicació de què són les criptomonedes. Podríem definir-les com un nou concepte de diners o mitjà d'intercanvi, també podem referir-nos a elles com a monedes virtuals, monedes digitals, diners electrònics o diners online. Definicions molt genèriques i que tampoc esclareixen la seva veritable naturalesa.
Comencem analitzant la criptomoneda “reina”, el Bitcoin (que des d'ara l’anomenarem, BTC): En un context (2009) en què l'economia mundial entra en seriosos problemes i els bancs centrals injecten altíssimes quantitats de fons als mercats financers, Satoshi Nakamoto crea una moneda virtual no recolzada ni dependent de cap govern ni emissor central. És important destacar que a diferència de la majoria de monedes que històricament es van encunyar garantides per diferents patrons (or, argent, cacau, etc.), les criptomonedes com el BTC es recolzen únicament en l’intercanvi entre els seus tenedors, que els definirem com a “criptoinversors”. Fins a aquí el concepte de criptomoneda sembla idíl·lic, i fins i tot romàntic, però les criptonomonedas ja són una autèntica realitat, fins al punt que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) va concloure el 2015, que el tractament que correspon a les criptomonedes ha de ser el mateix que el que reben les monedes tradicionals (cas Hedqvist).
Ja entrant en el tractament fiscal de les operacions que es puguin realitzar amb criptomonedes, cal destacar que l'article 24 de la Llei de l'IRPF d'Andorra estableix que es consideren guanys i pèrdues de capital les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que és posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició. En aquest sentit, i partint de la base que des del Departament de Tributs i Fronteres es comparteixi el tractament manifestat pel TSJUE, que a la vegada es el que es va imposant en l’àmbit europeu, sembla que una interpretació raonable seria considerar que els possibles guanys o pèrdues que obtingui un individu derivats de la compravenda de criptomonedes, tinguin la consideració de guanys o pèrdues patrimonials.
Considerant el tractament fiscal de guany patrimonial, caldria diferenciar principalment dos supòsits diferents: el primer seria aquell en el qual un criptoinversor adquireix criptomonedes (per exemple BTC) canviant euros (EUR) a un valor determinat. En un futur el criptoinversor procedeix a vendre aquests BTC (adquirint de nou EUR) a un preu determinat. En aquest cas els efectes fiscals de la inversió semblen bastant clars. En primer lloc considerar que no ha existit cap guany o pèrdua patrimonial fins que no es “desinverteixi”, és a dir que els guanys o pèrdues latents no tenen efectes fiscals fins que no es procedeixi a vendre/convertir aquests BTC a EUR. D'altra banda, la quantificació del guany o pèrdua resultarà per la diferència entre valor de transmissió i adquisició de les esmentades criptomonedes. La valoració d'aquestes criptomonedes pot realitzar-se aplicant qualsevol mètode de valoració generalment acceptat (FIFO, PMP, etc.), però una vegada escollit un mètode s’ ha de mantenir, com a mínim, fins a la transmissió de totes aquelles criptomonedes adquirides.
L'altre principal supòsit a analitzar és el que pot generar més discrepància de criteris. Imaginem el mateix cas anterior (criptoinversor que adquireix BTC venent EUR), però en lloc de desinvertir els BTC venent-los i adquirint EUR, el que fa es canviar-los per una altra criptomoneda diferent (per exemple Ethereums). És a dir, ven BTC però no compra EUR, sinó altres criptomonedes. En aquest cas existeixen dues postures per calcular l'alteració patrimonial:
El més prudent seria el considerar que per cada canvi a una altra criptomoneda existeix una alteració patrimonial, de fet atenent al literal de la norma en existir un canvi de la composició del patrimoni de l'individu (de tenir BTC passa a tenir Ethereum), s'hauria de quantificar la variació patrimonial corresponent i tributar per aquesta.
Una altra interpretació seria la de mantenir que no existeix alteració patrimonial fins que no es venguin les criptomonedes per adquirir euros. Sota aquest supòsit, no s'hauria de tributar pels diferents canvis entre criptomonedes, sinó que la tributació es diferiria fins al moment en què tornin a adquirir-se EUR.
La polèmica està servida; en qualsevol cas no oblidi reflectir a la seva declaració de la renda les operacions que realitzi en criptodivises.