Volar
Deia Víctor Hugo que «no hi ha res més poderós que una idea a la qual ha arribat el seu temps». La revolució en els transports que s’ha produït en els segles XX i XXI ha comportat un increment espectacular dels viatges en avió. El fenomen de la globalització no s’entendria sense el creixent intercanvi comercial i humà afavorit per la xarxa cada vegada més consolidada de connexions aèries. És sabut que una ciutat o una àrea geogràfica no servida en l’actualitat per l’aviació comercial juga a una lliga de segona o tercera divisió en el context internacional.
Fa pocs dies l’empresa pirinenca Regina, amb llarga trajectòria i una consolidada posició en el camp del transport públic, va presentar un projecte engrescador de connectivitat aèria des de l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell, a desenvolupar com a prova pilot durant el proper mes de març. Tots els divendres i diumenges un avió de 20 places volarà entre Marsella-La Seu, Palma de Mallorca-La Seu, Madrid-La Seu i retorn a Marsella, a preu raonable i horaris adequats. La duració dels vols és d’una hora i cinc minuts. Confereixo una gran importància a aquesta demostració pràctica de desenclavament d’una àrea de muntanya europea, a semblança de l’exitosa experiència alpina basada en l’aeroport de Chambéry. Hem d’agrair aquesta suggerent iniciativa privada i desitjar que sigui tot un èxit.
A més del turisme massiu que arriba ara per carretera, cal fer més confortable el desplaçament als visitants de qualitat
A més del turisme massiu que arriba ara per carretera, cal fer més confortable el desplaçament al visitant de qualitat i als professionals, amb l’objectiu de fer encara més atractiva i més equilibrada l’oferta del país. Sempre he cregut, des dels temps ja llunyans en què Josep Betriu va concebre i executar la gegantina i quixotesca obra de construir i posar en marxa un aeroport al Pirineu, que aquesta munió de valls habitada per unes 100.000 persones tan rica en paisatge, història, comerç i esports, havia de connectar-se directament amb els aeroports de Barcelona i Tolosa, les dues grans aglomeracions urbanes i centres d’activitat econòmica situades al sud i al nord en la mateixa vertical. Podem imaginar perfectament un avió (naveta/clípol) que de forma regular, set o vuit vegades al dia, uneixi els aeroports de Barcelona, Andorra-La Seu i Tolosa, facilitant així que els pirinencs puguin volar a pràcticament tot el món aprofitant les nombroses connexions internacionals dels dos grans aeroports veïns i, és clar, apropant el Pirineu als visitants d’arreu. I possibilitant, a més, el viatge aeri (aproximadament una hora de vol, comptant una parada de 10 minuts a Andorra-La Seu entre Barcelona i Tolosa, avui inexistent.
Crec sincerament que Andorra i els seus veïns pirinencs necessiten un salt d’escala en la seva projecció internacional.
Ja han fet molt, han arribat força lluny en el seu desenvolupament econòmic i social. Però ara els convé –ens convé– posar les llums llargues i preparar el futur amb projectes renovats. És evident que el turisme de qualitat precisa oferta cultural, gastronòmica, comercial i paisatgística d’alt nivell, que ja tenim en bona part. Però, a més, exigeix confort en els desplaçaments i temps de viatge el més curts possible. Situar el Pirineu a dues hores –d’origen a destí– des de Marsella, Tolosa, Barcelona, Palma de Mallorca, Madrid i altres grans ciutats, obriria un ventall d’esplèndides possibilitats de present i de futur.
Escrivia John Kasarda, investigador de la Universitat de Nord Carolina (EEUU), al seu llibre Aerotròpoli: «Els aeroports definiran la ubicació dels negocis i el desenvolupament de les ciutats en el segle XXI, així com les autopistes ho van fer en el segle XX i els ports en el segle XIX». Crec que hi podem estar plenament d’acord.