Museu Carmen Thyssen
El Museu Carmen Thyssen va inaugurar aquest dijous la seva segona exposició que porta per títol Allées et venues. Gauguin i quatre segles de camins en l’art. Aquesta magnífica exposició consta d’una vintena de pintures de diferents dimensions i èpoques que recorren la història de l’art, des del segle XVI fins al XIX, amb un eix vertebrador: els paisatges i els camins. Un recorregut pictòric que va des de Canaletto fins al costumisme americà, passant pel modernisme i l’impressionisme, amb figures com Paul Gauguin, Camille Pissarro i Gabriele Münter. Es tracta, sens dubte, d’una exposició que val la pena visitar.
Tots recordem que el museu va obrir les seves portes fa gairebé un any amb l’exposició Escenaris. De Monet a Estes. De Trouville a Nova York i, des d’aquella data, ha comptat amb més de 20.000 visitants gaudint també d’una bona acollida entre els entesos. En efecte, el museu va ser considerat com un dels 10 museus del món que cal visitar el 2018 per Lonely Planet, una de les grans editores de guies de viatges a nivell mundial. El museu Carmen Thyssen va ser nominat també l’any passat als premis Museu Europeu de l’Any.
Aquesta infraestructura va ser possible gràcies a la implicació de la família Thyssen, del Govern i del Comú d’Escaldes-Engordany i, avui, pràcticament un any després de la seva posada en funcionament, podem afirmar que ha estat un èxit en clau de país i també per a la parròquia d’Escaldes-Engordany.
Ha estat un bon impuls per a la part alta de la parròquia d’Escaldes-Engrordany, creant de facto un pol cultural en aquesta zona. Un pol que compta també amb altres equipaments culturals com l’Artalroc , el Centre d’Art o la fàbrica de la llana.
No podem tampoc obviar que l’èxit del museu Carmen Thyssen radica també en el fet que ha permès situar el nostre país com a destí turístic cultural gràcies a una marca reconeguda. Una marca que té la capacitat d’atraure visitants al nostre país. Ara cal, al meu entendre, potenciar aquest aspecte i ser capaços de posar encara més en valor els nostres atractius vernaculars per oferir-los i ensenyar-los a aquells que ens visiten.
Com a país disposem d’un llegat històric molt particular que hauríem de poder explicar i exposar. I crec que no hi ha una millor manera que recuperant la idea d’un museu nacional. Un museu que acollís de manera permanent les peces i les obres d’art que configuren el nostre patrimoni cultural i històric, i que permetés potenciar les tasques de recerca. Un museu nacional no té per única missió exposar obres d’art, sinó que ha de tenir també un important component identitari que permeti mostrar i entendre la nostra història com a nació.
Sens dubte, ens ho mereixem com a país.