Celebració del cinema dels Pirineus
El festival Ull Nu va celebrar la setmana passada la seva 6a edició. Un festival de cinema emergent que amb pocs anys d’existència sembla que en duu molts més a l’esquena. La programació del 2018 ha afegit una secció de llargmetratges a concurs, una excel∙lent novetat per al públic andorrà, que ha pogut per fi descobrir la imprescindible i multipremiada Estiu 1993 de Carla Simó, o apropar-se a la Costa da Morte gallega amb el documental Entre la ola y la roca de Manuel Lógar. La intel∙ligent i subtil òpera prima de la catalana Elena Martin, Júlia Ist, s’ha vist guardonada amb el premi al Millor Llargmetratge d’aquesta edició.
La selecció dels curtmetratges, tant eclèctica com fresca, ens ha presentat una vintena d’obres que van des de la ficció tradicional, al videoart, el documental, l’animació o el videoclip. Una estimulant barreja de gèneres que ens ha oferit un bon panell del què es fa a un costat i l’altre dels Pirineus. La guanyadora El escarabajo al final de la calle de Joan Vives beu de la tradició berlanguiana amb gràcia i eloqüència; una menció especial ha anat a parar a Soy Álex de Joss Manz i Itzuri Sánchez, un documental que dona veu a un jove transgènere. La directora francesa Léa Triboulet ens sorprèn amb The Brother, un relat tant contingut com brillant rodat als Estats Units. I Organizar lo (im)possible, guanyadora del Premi del Públic i d’un accèssit a la Millor Direcció, combina amb perícia l’animació i el documental per parlar-nos de les Kellys, el col·lectiu de dones de la neteja dels hotels que lluita per unes condicions de treball dignes.
Cada peça de la selecció ens ha presentat mirades de joves realitzadors diverses i prometedores, moltes d’elles inspirades en altres mons o altres països, però totes elles ens han demostrat la força i la vitalitat del cine que es fa a Catalunya, Andorra i Occitània.
Hèctor Mas i el seu equip han sabut prolongar el radi del festival proposant activitats paral∙leles a més de les projeccions habituals. Una sessió per a públic escolar del documental Joana Biarnés, Una entre tots, va donar lloc a un dels moments més entranyables del festival en el col∙loqui en presència de la fotògrafa. La ja tradicional cita Vermut i sèries, una xerrada informal a càrrec dels responsables de Serielizados (revista online i festival de sèries de TV de Barcelona), va posar el punt delirant i serièfil a aquesta edició. La cita professional, una taula rodona sobre els nous formats i el futur de l’audiovisual, va permetre posar en comú les visions dels professionals sobre la situació del sector. Però a més vam poder gaudir d’exposicions, concerts, cinema a la fresca i fins i tot d’una exhibició de torxes humanes a càrrec de la recent fundada escola d’especialistes de Cine Àngel Plana d’Andorra.
Sens dubte cal reconèixer i agrair la importantíssima tasca de difusió del cinema que el festival realitza al Principat. El Festival Ull Nu es consolida any rere gràcies a un equip que hi treballa amb entusiasme per promoure els futurs talents del cinema i per despertar el gust per les obres d’autor a un públic que es mostra cada any més fidel i entusiasta.