PUBLICITAT

El millor radar és el que no dispara

Una de millors campanyes contra l’accidentalitat que s’han vist darrerament a la televisió està signada pel Servei Català de Trànsit. Pel qui no l’hagi vist, una veu en off pregunta al protagonista de l’anunci què li semblaria si només hi hagués hagut dos accidents mortals en un any. El protagonista respon que la xifra és genial i la veu en off, mostrant imatges dels seus familiars més propers, li diu: «I si fossin aquests dos?» Segurament no s’hagués pogut trobar una fórmula millor de conscienciar la població sobre els accidents de trànsit que la que ha ideat aquest anunci. El tema, per tant, és seriós, i tot el que es faci per aconseguir un sumatori zero pel que fa a la sinistralitat vial és una inversió que s’ha d’aplaudir. Potser per això la implementació de mesures com la instal·lació de dos radars per trams al Principat, per impopulars que puguin semblar a priori, són una bona manera de reduir la velocitat i, per tant, l’accidentalitat.


Els radars per trams col·locats pel Servei de Mobilitat entre la frontera hispano-andorrana i la Borda Sabater per una banda i a la CG2 a la sortida del túnel de les Dos Valires per una altra no són aliens a la majoria d’automobilistes que circulen a banda i banda de la frontera. Sense anar més lluny, a Catalunya es va començar a optar per aquesta fórmula l’any 2015 per fer front a la concentració d’accidents als trams d’alta sinistralitat. La fórmula d’aquests radars ja és coneguda. Una càmera grava la matrícula al lloc on hi ha el primer radar i comptabilitza el temps que està a recórrer l’espai entre un radar i l’altre. Si l’automobilista fa el trajecte amb menys temps del previst vol dir que ha sobrepassat el límit de velocitat. Com i en quin grau ja es veurà quan arribi la multa a casa. A priori, però, la capacitat punitiva de la mesura no sembla d’entrada massa eficient tenint en compte que sobrepassar en 10 o 20 quilòmetres la velocitat permesa es multarà amb 12,02 i 24,04 euros, respectivament (la cosa anirà augmentant segons creixi, també, la velocitat). Amb això no pretenc, ni molt menys, defensar les multes, sinó posar sobre la taula el fet que si el que es vol és reduir la velocitat en aquest tram potser la mesura no servirà de massa. Més que res perquè si es fa la comparativa amb el que costa passar-se de velocitat amb un radar fixe o mòbil a l’altra banda de la frontera (100 euros d’entrada, que són 50 si s’abonen abans de deu dies) la diferència és bastant evident. I això, si no hi ha retirada de punts per saltar-se la velocitat en alguns dels gairebé 114 quilòmetres de vies interurbanes de Catalunya amb radars per trams.

 

La capacitat punitiva de la mesura no sembla massa eficient,ja que les multes seran de 12 euros per passar-te de 10 km la velocitat permesa

Ciutats més o menys properes a Andorra que han optat per mesures punitives per rebaixar els límits de velocitat n’hi ha moltes. I Lleida i Tàrrega en són bons exemples. En el primer cas, i ja des del 2012, es va decidir instal·lar radars per multar l’excés de velocitat en el tram urbà. Fins ara els radars de Lleida sancionen quan se sobrepassen els 65 quilòmetres/hora, un límit que es vol rebaixar als 60 quilòmetres/hora. Des de l’Ajuntament es defensa que fins i tot així s’admetrà un cert marge de tolerància tenint en compte que el límit de velocitat per dins de la ciutat està fixat als 50 quilòmetres/hora. Es defensa, a més, des de Lleida, que d’ençà que s’ha optat per aquesta fórmula s’han reduït a zero els atropellaments amb víctimes. D’altra banda, l’Ajuntament de Tàrrega va decidir fa un parell d’anys reduir la velocitat a dins de tot el nucli urbà dels 50 als 30 quilòmetres/hora. La capital de l’Urgell va decidir fer-ho així per afavorir la convivència entre vianants, ciclistes i automobilistes que circulen per un mateix espai urbà. D’entrada, i en un primer moment, la policia local de Tàrrega no sancionava qui sobrepassava el límit de velocitat. En una segona fase, però, ja es va començar a multar els qui feien cas omís d’una mesura que afecta  també el pas de la C-14 pel centre urbà, una carretera molt transitada per anar cap a Salou i Cambrils.


Ara bé, també és cert que en altres casos s’ha optat per no posar multes i confiar que els radars serveixin només per conscienciar els conductors que sobrepassen el límit de velocitat. Sense anar més lluny l’Ajuntament de Tarragona va anunciar a finals de gener la instal·lació de quatre radars informatius de velocitat a la Via Augusta. Aquests elements informen el conductor si sobrepassa els 40 quilòmetres/hora permesos en aquesta artèria de la ciutat i també es posa en funcionament per informar el xofer si la velocitat a la que se circula és l’adequada. El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Acero, deia al presentar la iniciativa que «el radar informatiu contribueix a millorar la seguretat viària i a reduir la sinistralitat en trams urbans d’alt risc». Afirmava també que al no sancionar l’automobilista «reforça la capacitat de conscienciació per respectar els límits de velocitat».


Tornant a la mesura anunciada pel Servei de Mobilitat d’Andorra per «reduir la sinistralitat i controlar la velocitat» és evident que només es podrà valorar si ha funcionat o no quan hagi entrat en servei. Diu el responsable del projecte que es farà un cop ho aprovi el Consell de Ministres i que s’avisarà oportunament, com és d’esperar. I potser en aquest punt és bo recordar el que va dir l’exconseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, quan van entrar en funcionament els primers radars per trams a Catalunya: «El millor radar és el que no es dispara». I tenia tota la raó. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT