Remei Calabuig Periodista

Les negociacions sobre el brexit han augmentat el distanciament entre el Govern britànic i l’escocès fins al punt d’estar a les portes d’una crisi constitucional, que pot donar ales al partit Nacionalista Escocès (SNP) en la seva petició d’un nou referèndum d’independència.
L’Executiu de la primera ministra, Theresa May, ha presentat un projecte de llei que traspondrá el cos legal comunitari a la legislació britànica un cop fora de la Unió Europea (UE), la qual cosa implica que algunes competències seran derivades a les regions autònomes. La qüestió que genera tal desacord és quantes.
Els parlaments d’Escòcia i Gal·les volen gestionar íntegrament les 111 competències derivades des de Brussel·les, però hi ha 24 en matèria d’agricultura, pesca, medi ambient, política alimentària i contractació pública que Londres vol retenir per crear un marc general amb aplicació a tot el territori.
«Estem enmig d’una crisi constitucional sense precedents. En política tot pot passar, però veig bastant difícil que s’aconsegueixi un acord, perquè les dues parts no estan disposades a moure els seus posicionaments», comenta Akash Paun, analista del grup de pensament britànic Institute for Government.
L’estira i arronsa entre l’Administració central i les regionals és tal que els parlaments autònoms estan tramitant la seva pròpia llei de devolució en un moviment que podria crear «una ruptura mai vista, no només en les relacions, sinó també en l’enteniment de les regles del joc «, ha opinat Paun.
Les càmeres autònomes no tenen potestat per vetar la llei de devolució general, de manera que el Parlament britànic pot tramitar-ho tot i que les negociacions no llancin fruits.
«Seria molt controvertit que Westminster decidís tramitar la llei unilateralment, perquè podria portar l’assumpte als tribunals i, per descomptat, s’aprofitaria per fer campanya per la independència», va explicar l’expert.
Des de la victòria del brexit en el referèndum de 2016, el Govern d’Escòcia –que va donar suport majoritàriament a la permanència– ha amenaçat amb promoure una segona consulta separatista, després de la que va perdre el 2014, quan un 45% va votar a favor de la independència enfront del 55% que va optar per quedar-se al Regne Unit.
Des de l’inici de les negociacions amb Londres, l’SNP, liderat per la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, ha abanderat el discurs de l’«apropiació de poder».
«Aquesta acció del Govern del Regne Unit, que compta amb el rebuig d’Escòcia i Gal·les, confirma el major intent d’apropiació de poder des de l’establiment del Parlament escocès», va dir el ministre escocès per al brexit, Michael Russell.
Aquest enfrontament, va afirmar Anthony Salamone, assessor del Centre Escocès de Relacions Europees, ha marcat un punt d’inflexió entre Londres i Edimburg.
«Els dos governs sovint s’enfronten públicament, però fora del focus mediàtic solen treballar bé, sobretot a nivell tècnic. No obstant això, el desacord sobre el brexit ha elevat la tensió i danyat significativament les relacions», ha apuntat.
Una crisi, ha matisat, de la qual els nacionalistes escocesos poden ser «els més beneficiats».
Si bé per una banda, voldrien aconseguir un acord per «guanyar més poders per Escòcia», de l’altra, –va assegurar– la confrontació els serveix per «difondre el missatge que s’ha intentat negociar per tots els mitjans i l’oferta del Govern de May és inacceptable».
«L’SNP pot usar aquesta situació fàcilment per dir que la independència és l’única manera de protegir l’acord de devolució (pel qual el 1998 es va crear el Parlament escocès)», ha assenyalat.
Tot i que la debacle de l’SNP a les eleccions generals de 2017 –en què va perdre 21 escons– va deixar en suspens les seves reivindicacions separatistes, el debat s’ha revifat a la calor de les possibles conseqüències econòmiques del brexit i el partit ha anunciat que prepara un pla financer que avalaria la independència.
Salamone va vaticinar que hi haurà una nova consulta «en algun moment entre 2018 i 2021», perquè l’SNP, que no té majoria absoluta però compta amb el suport dels Verds per aconseguir el vistiplau del Parlament, «no pot arriscar-se a arribar al 2021 , quan acaba la legislatura, sense posar data per a un altre referèndum».