PUBLICITAT

Un comentari per abans que comentis

No sé si tu ets dels que ho fan o no. Si ho ets, aquestes paraules són per a tu. En primer lloc, has de saber que un dels principals mals d’aquesta societat que ens ha tocat viure és la desinformació. Ens creiem que per tenir wifis, 3,4,5 Gs; smartphones; internet;... som capaços d’estar al corrent de tot, de saber la veritat absoluta, de jugar a fer de Déu. El que el nostre cervell limitat no acaba de captar és la capacitat que té tota aquesta informació per mantenir-nos mal informats i fer una imatge de la realitat totalment diferent del que és. En aquest sentit, t’he fet tot aquest discurs per introduir-te comentaris que he escoltat o llegit que fas recurrentment (parlo d’una cosa d’anys) amb l’objectiu de fer sentir la teva indignació. Indignar-te està molt bé, però encara és millor si saps de què parles. Em diràs que n’estàs segur, que sóc jo el desinformat, que el que dius ho dius amb raó. Bé, jo aquí no hi entro.
Però partint de la teva indignació, vull també explicar-te la meva. Potser jo també estic desinformat del que fan i desfan molts altres servidors públics, el motiu real de les seves queixes i la seva realitat laboral (més o menys bona). El que sí que et puc assegurar és que conec bé una realitat ben pròxima. I t’ho asseguro perquè tot i no ser funcionari, a mi també m’ha tocat ser-ho sense cap voluntat pròpia. Com t’he dit, els teus comentaris ja fa un bon grapat d’anys que els escolto i fins ara no t’he volgut dir res. Però arribats al punt que estem arribant i els comentaris que estic sentint, fruit de la convocatòria de vaga, t’ho he de dir.
Jo sóc alumne de l’Escola Andorrana i fill d’una funcionària de l’ensenyament públic. Per qüestions del lloc de treball (ella és directora de centre des que vaig néixer el 1993) m’ha tocat viure a fons el que és i significa l’ensenyament públic andorrà. Ja d’entrada, dir-te que això de la jornada laboral que tant critiques que volen rebaixar-se, jo no ho he vist mai. Si a ella li tocava fer 40 hores, mai no he vist que en faci menys de 50. En aquest sentit, amb una mitjana de dues hores extres més per dia durant una vida laboral de més de 30 anys, se la pot considerar la Messi de l’educació pública andorrana. I jo el nen andorrà amb més hores a l’escola en l’etapa de primària.

Ella és l’exemple clarivident del fet que tenir treballadors públics d’aquest tipus surt molt rendible als fons públics, comparat amb el preu que equivaldria la seva labor al món privat. Com ella, us podria nomenar un bon grapat de persones més apassionades per la seva feina. Així mateix, no només en el món de l’educació en trobem exemples, sinó també en trobo quan penso en el cos de Policia, de Bombers, de la sanitat, de l’Administració o de la justícia. Tots ells, són els nostres representants i garants del bon funcionament de l’Estat i de la societat. Demostracions com la convocatòria de vaga, evidencien que a Andorra estem fent passos democràtics com a col·lectiu per defensar els nostres drets. Ara, tant pública com privada, cal anar a units cap a un model on els drets laborals es respectin totalment. En canvi, si fem ús de l’egoisme, el partit el perdem tots.
Sigui el que sigui que facis tu, la culpa de tot és de l’altre. Aquesta és la crítica fàcil i clàssica, la que sempre ens ajuda a exculpar-nos de la situació. I si jo estic així, per què aquell es queixa si està en una situació molt millor? Ja fa anys que se sent la mateixa cantarella, una cantarella insolidària i alhora ignorant. Ser funcionari és l’elecció d’un mode de vida. Ells, a diferència dels privats, elegeixen seguretat, en detriment de quantitat. Aquestes persones no esperen grans salaris al llarg dels anys, però sí unes condicions laborals diferents. Parlo de salaris, no obstant això, reitero que no crec que aquest sigui el principal reclam per elegir-ho. Ho elegeixen, la majoria, per passió, per la voluntat de servir.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT