La vaga i els serveis mínims
El passat dilluns 12 de març, els sindicats de la Funció Pública convocaven dues jornades de vaga pels dies 15 i 16, després que les negociacions amb el Govern no permetessin arribar a cap acord sobre la reforma legislativa que vol tirar endavant Demòcrates per Andorra.
L’endemà mateix, sabent a més que dimecres era dia festiu, l’Executiu publicava via BOPA un decret per regular els serveis mínims de l’aturada.
El contingut d’aquest document és, al nostre entendre, i no som els únics en veure-ho igual, abusiu i limitador del dret de vaga –exigint efectius en departaments que en cap cas es poden qualificar d’essencials i a més amb xifres molt elevades en relació a la plantilla de cadascun d’ells.
Així, el Govern tirava endavant una regulació que, a parer nostre i Constitució a la mà, no està facultat per fer. La nostra Carta Magna especifica clarament en el seu article 19 que «els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials» i que «la llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat».
El Govern va decidir tirar pel dret i va publicar un decret sense base legal –perquè 25 anys després i una promesa vella de cinc anys al secretari general de l’ONU– encara no tenim un text que estableixi, entre altres, les condicions per a fer una vaga.
Per nosaltres, actuant així, el Govern s’atribueix competències legislatives del Consell General, que és qui té potestat per aprovar lleis i regular els drets fonamentals.
En aquest cas, caldria aprovar una llei qualificada que constituiria el marc legal que ha d’emparar els serveis mínims essencials.
Dijous de la setmana passada vam apuntar la situació irregular del decret dels serveis mínims i vam demanar a Sindicatura una actuació urgent. Aquest dimecres ens arribava la contesta de Sindicatura on s’assegura que el decret és perfectament correcte.
Sobta llegir un escrit que pretén disgregar el dret de vaga del contingut de l’article 19 de la nostra Constitució. Això sembla com a mínim surrealista! El dret de vaga va íntimament lligat a les formes de defensa dels interessos econòmics i socials i aquest és un dret fonamental i constitucional.
La regulació d’aquest dret, tal com diu l’article 40 de la Constitució d’Andorra, s’ha de fer mitjançant lleis qualificades. Recollint l’establert en l’article 60, estem convençuts que regular els serveis mínims d’una vaga no pot ser de cap manera regulat per un decret del Govern, que a més, va ser aprovat a última hora (just el dia hàbil anterior a la vaga) sense una llei «qualificada» que el pogués emparar.
Tanmateix costa poc constatar que el fet que el Govern aprovés un decret amb una vigència únicament de dos dies, demostra la poca confiança del mateix Executiu en la seva acció.
En aquest cas, s’està obrint la porta a què, en futures situacions similars, es torni a actuar de la mateixa manera, fent decrets que ningú pugui qüestionar amb l’excusa que, total, és per només un o dos dies, independentment que s’estigui limitant de forma greu drets fonamentals reconeguts a la nostra Constitució.
La inacció del Govern de DA, no havent legislat fins ara els drets sindicals i el dret de vaga i actuacions a la desesperada com l’aprovació del decret dels serveis mínims posen contra les cordes la democràcia i l’Estat de dret. Ens preocupen les conseqüències d’aquesta forma de fer que són molt perilloses per als drets de tots els ciutadans.