Pere Baró President del PS i conseller general

He de compartir amb vosaltres que les darreres activitats o moviments de l’actual Comú d’Andorra la Vella em tenen bastant perplex i a la vegada molt preocupat.
Sincerament, crec que ja estem tots bastant acostumats a la manera de treballar: una única obsessió que és l’avinguda Meritxell, i amb una manca total de planificació i previsió per gestionar els nostres béns parroquials. M’entristeix molt veure com ens treuen el nostre alberg de la Comella, se cedeixen sense parar terrenys de la parròquia, ens pugen les tarifes dels nostres serveis públics que ja paguem i tot el que els hi queda per fer i desfer sense cap tipus de sentit.
Però la notícia que vaig llegir l’altre dia no només m’entristeix, sinó que m’emprenya profundament, i és que m’assabento per la premsa que aquest estiu els nostres joves hauran d’anar a passar colònies a Saint-Sernin-sur-rance(Aveyron), a una 300 quilòmetres del Principat, ja que amb la cessió de l’alberg de la Comella, per a un ús privatiu i elitista, els nens de la nostra parròquia, després de gairebé de 40 anys de colònies ininterrompudes, hauran de deixar de conèixer els racons i històries més maques i divertides del seu país perquè uns quants –i dic només uns quants– puguin gaudir del nou British College que servirà tot just per poder pagar aquestes colònies a França. I intenten justificar-ho amb excuses com la de la immersió lingüística, quan saben perfectament que amb qui parlaran serà únicament amb els seus monitors i ho faran evidentment en català.
El que m’entristeix, i crec que mereix una bona reflexió, és que amb el país tan maco que tenim, amb les seves característiques idònies que tenim per aquest tipus de colònies, hagin de marxar a l’estranger. Una de les principals motivacions d’aquestes colònies, a més de fer convivències amb altres joves i passar-ho bé, és descobrir els entorns en els quals viuen durant tot l’any i que per x o y no coneixen o almenys no prou bé. Aquesta reconversió només fa que desvirtuar l’objectiu inicial i em preocupa, perquè així està passant amb tot: colònies, centre de congressos, serveis públics, etc. Ho desvirtualitzen tot fins al punt de gestionar la parròquia com un negoci i no com el que és sinó la d’uns béns públics de tots, que acabaran endeutant-nos tan econòmicament, patrimonialment i socialment per a molts anys i això és molt greu.
Tots estimem la parròquia i la defensem, tots volem que Andorra la Vella sigui la capital que es mereix, però no a qualsevol preu. Jo m’hi nego!