Àngels Codina

Sembla que és ben cert allò de la teoria de l’etern retorn de la que parlava Nietzsche! Fa temps, la circulació ens portava pel camí de l’amargura a la gent d’Andorra. Els darrers anys, però, s’ha fet un esforç considerable, s’han invertit molts diners públics, hem fet túnels, hem ampliat carreteres, hem omplert el país de rotondes (unes més necessàries que altres, tot sigui dit) i, finalment, hem posat les condicions per tenir un trànsit molt més fluït i, just quan semblava que havíem deixat enrere el problema i que havíem ja transcendit les cues interminables dia si i altre també, vet aquí que tornem a estar preocupats per la circulació! Ara, per diferents motius en diferents indrets, comencen a retallar-nos carrils, «que si hi han hagut accidents» (molt lamentables, però no és motiu per eliminar vies, en tot cas és motiu per fer complir les normes de circulació), que si tenim noves modes esportives i/o d’andròmines rodats amb nombre creixent de seguidors, i entrem amb «rifi-rafes» entre ciutadans, que fan que s’hagi elaborat una nova normativa de circulació, alguna de quines novetats, m’ha posat en alerta i motiva, entre altres, aquest article.
Vull deixar clar de bon principi que considero que qualsevol vehicle –automòbil, moto o bicicleta– té tot el dret a circular per les vies públiques, sempre i quan sigui de manera cívica i seguint les ordinacions corresponents. També deixar constància que, de totes tres classes de vehicles, hi ha conductors cívics i incívics. Qui és cívic, no importa el vehicle que condueixi (sovint gairebé tots en tenim dos o els tres esmentats), ho fa cívicament i a l’inversa; per tant, vull fugir –per erroni– de si uns o altres són això o allò. La conducció, en la meva opinió, és qüestió de l’actitud personal del conductor.
Dit això, m’he quedat perplexa quan he vist a la premsa que els ciclistes podrien circular en paral·lel – avanço que desconec el redactat del projecte, per tant no sé en quin context això està previst–, però automàticament m’he posat en guàrdia i, a més les converses amb amics i escrits als diaris digitals, han expressat els meus mateixos i altres neguits.
El primer que hem de tenir en compte, és l’espai i l’orografia d’Andorra. Som un país de muntanya, ple de desnivells i precioses (per a mi) carreteretes plenes de revolts i estretes, tal i com toca en un país dels Pirineus. Per tant, el que decidim ha d’estar en consonància amb la nostra realitat geogràfica i no amb comparacions absurdes amb ciutats europees de llarga trajectòria ciclista dins la ciutat, precisament per la seva orografia: plana i ampla (ex. Amsterdam)
Abans, aquí et trobaves algun ciclista que altre, sobretot per la carretera, i gairebé cap per la ciutat; ara això ha canviat i en trobes un darrere l’altre (s’ha posat de moda) que, si hi ha dos carrils per sentit no hi ha problema, però quan, sovint circules per un camí d’un sol carril per sentit, és de sentit comú (valgui la redundància), en la meva opinió, que els ciclistes circulin en fila d’un i no arribem a l’absurd que un vehicle de tracció humana faci de tap circulatori de vehicles de motor sigui a la cuitat o, amb mes motiu, a la carretera. Personalment, crec que anar en paral·lel en vies d’un sol carril per sentit és, a més d’una imprudència temerària, un autèntic contrasentit tant per a la fluïdesa circulatòria com per a la seguretat dels ciclistes. No subscric l’argumentari de que així se’ls veu més ni res del que habitualment es diu, ni sé com en altres països ho deixen fer (torno a dir que nosaltres ens hem de cenyir a la nostra realitat i no fer el típic copiar-pegar habitual, descontextualitzat). Així, el que fem és entorpir la circulació i augmentar el risc no sols dels ciclistes –que també i sobretot– sinó dels ocupants dels altres vehicles, especialment els grans. A tall d’exemple la situació viscuda per mi fa un temps: baixant a BCN amb bus, per una de les corbes de la carretera de Puigcerdà, de repent el bus va frenar de cop al sortir d’una corba perquè es va trobar gairebé al damunt de dos ciclistes en paral·lel xerrant tan panxos! Només la perícia i prudència del conductor va impedir una desgracia, però tot i així les aproximadament 30 persones que anàvem al bus vam patir una bona sotragada, és a dir, no només els ciclistes haurien rebut de valent sinó totes les persones del bus! Per abreviar, em sembla ben lícit que els ciclistes circulin per les vies que desitgin, però pel voral, si n’hi ha, i en fila d’un. Que vagin amb roba reflectant, si més no amb tires reflectants creuades a pit i espatlla per la seva visibilitat (acostumen a portar roba fosca, sobretot a l’hivern, als túnels perillosíssim). Que paguin taxa de circulació, amb placa identificativa fixada al selló, i assegurança de responsabilitat civil (un atropellament de bici, com saben tristament, pot ser greu i inclús mortal). Tenen que senyalitzar els girs a dreta i esquerra amb el braç esquerra (axó ja ho fèiem a la meva adolescència fa mes de quaranta anys! Ara aquest costum s’ha perdut majoritàriament). Respectar , si se’n troben, els caminants (més febles que ells) dels vorals de les carreteres i els senyals de trànsit. Per descomptat que els altres vehicles han de ser respectuosos amb els ciclistes deixar-los la distància de seguretat, i penso que amb gentilesa per totes les parts no hi ha d’haver cap problema.
Pel que fa als cotxes demanaria un control per part de la Policia, o de qui correspongui, del creixent nombre de fitipaldis amb cotxes tunejats i deixant anar una cacofonia de decibels ensordidora, tant dins la ciutat: ex. Av. Tarragona com, sobretot, per la carretera..ex la d’Engolasters, (sembla que hi hagi una escuderia per allí, no importa que sigui migdia com mitjanit i/o matinada), i a la carretera de La Plana d’Escaldes, zona de passeig i ciclista, de tant en tant passen que gairebé se t’emporten. No sé en altres indrets, però en aquests, està ben constatat.
Respecte a les motos, tres quarts del mateix: avançaments per la dreta, dins dels túnels, amb doble ratlla contínua, tubs d’escapament tunejats, excés de velocitat en general.
Des d’aquí una petició a la Taula de Mobilitat: sup, eliminar els girs a l’esquerra del carrer de la Unió! Sobta que, dins les solucions que s’han portat a terme des del Comú d’Escaldes-Engordany d’obrir vies de descàrrega, no s’hagi pensat en el que, des del meu punt de vista és primordial i de sentit comú (i que ja fa mesos vaig apuntar a través del diari digital), com és l’eliminació dels quatre girs a l’esquerra en una via entre dues rotondes (Km.0 i Dama de Gel) que, entre altres coses serveixen per fer un canvi de sentit (potser amb l’única excepció del transport públic, per raons òbvies). Això és fàcil, només requereix una conversa a tres bandes: els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i Taula de Mobilitat. No costa diners i és ràpid de fer.
També els ciutadans agrairíem la prohibició de la circulació de bicis per les voreres (com s’ha permès una absurditat com aquesta?), la vorera és per als més febles de la cadena: els vianants. La gent gran actualment té por d’anar per la vorera, perquè entre bicis, patinets, skates i altres andròmines no se senten segurs.
Per acabar, una proposta per rebaixar la pressió circulatòria i, ensems, mediambiental: podríem plantejar-nos un transport públic àgil i no contaminant, amb microbusos elèctrics per tot el país? Microbusos tipus Clipol (molt més àgils per a la nostra orografia, els busos grans nomes de Sant Julià a Escaldes). Amb intervals de 10, màxim 15 min? Menys contaminació de l’aire i sonora. La gent igual tindria el seu cotxe,(els concessionaris igualment farien negoci) però el faria servir menys diàriament.
Hi hauria molt més a especificar i exemplificar en cadascun dels apartats, però això tracta de ser només un article d’opinió i aportar –si s’escau– alguna solució, no pretén ni imposar res ni molestar a ningú, solament això: donar una opinió, la meva en aquest cas, al respecte d’un tema que afecta i/o pot afectar molt més del que sembla, la vida quotidiana i qualitat de vida dels ciutadans.