PUBLICITAT

Ens cal un nou model d’Impost de Societats

Amb la modificació de la llei d’Impost de Societats que es va aprovar el passat dijous s’ha perdut una oportunitat per  millorar la regulació en benefici del país sobre una matèria tan crítica per al desenvolupament econòmic i empresarial del país. El motor dels canvis legislatius que proposa el Govern sobre la nostra fiscalitat és l’exigència d’adaptar les lleis andorranes als requeriments derivats de compromisos internacionals.


La voluntat per a l’adequació del nostre marc legal a estàndards internacionals és important, però sense perdre de vista la recerca d’una major competitivitat. En el cas de la llei que s’ha aprovat, l’objectiu era la incorporació a la legislació andorrana dels criteris establerts per l’OCDE respecte de l’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats que es produeix a partir de la deslocalització artificial dels beneficis coneguda com a BEPS.

 

La voluntat per a l’adequació del nostre marc legal a estàndards internacionals és important, però sense perdre de vista la recerca d’una major competitivitat

Atès que Andorra és un dels 113 països signants del que es denomina marc inclusiu per a l’aplicació del BEPS, resulta òbvia i necessària l’adaptació de la legislació andorrana a aquests requeriments i més concretament, a les accions 5 i 13 del BEPS, que són dues que han estat definides com a estàndards mínims.


No obstant això, quan es tracta de lleis tan rellevants com aquesta, a més de la condició esmentada d’adaptació a les normatives internacionals, caldria complir com a mínim amb dues condicions més que són: Primerament que l’adaptació a les exigències de la normativa internacional no anés més enllà de l’estrictament necessària. Especialment si l’eventual excés de zel en l’adaptació del nostre marc legal a l’internacional, resulta o pot resultar, perjudicial per al país, per a les empreses i per a la nostra economia.


En el projecte de llei sobre l’Impost de Societats presentat pel Govern hi ha aspectes que efectivament, van més enllà dels mínims requerits per al compliment dels compromisos internacionals adquirits i que no van en la direcció d’afavorir l’empresa i l’economia andorrana, sinó més aviat al contrari. 


Resulta difícil d’entendre que el projecte de llei presentat pel Govern plantegi una reducció tan dràstica dels actius intangibles –la base tributària dels quals pot ser objecte de reducció del 80%–, fins al punt d’anar més enllà que l’aplicada, per exemple, en el sistema fiscal espanyol.


En la mateixa línia no s’entén que en el nou projecte es redueixi sensiblement l’àmbit d’aplicació de les activitats subjectes a reducció de la base tributària, tot limitant-lo a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissió de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador, sent aquest un conjunt d’activitats molt menor que el contemplat en la legislació andorrana anterior. 


Però encara resulta més sorprenent, que també sigui menor que el que correspon a aquests tipus de conceptes lligats a la propietat intel·lectual que són objecte de reducció de la base tributària en la regulació de l’impost de societats a Espanya. Si Espanya compleix amb els estàndards mínims amb uns règims especials més competitius que Andorra, alguna cosa no s’està fent bé.
La segona de les condicions que també han de complir especialment lleis que pretenguin estimular la nostra economia per la via d’aconseguir una fiscalitat més competitiva, és la seguretat jurídica, un factor essencial. 


El text que es va aprovar, podia tot complint les exigències relatives a les accions 5 i 13 de BEPS, ser més favorable per a Andorra. No s’ha sabut garantir l’homologació suficient al marc definit per l’OCDE i la UE, i al mateix temps donar més seguretat jurídica a les societats que planifiquen la seva fiscalitat amb rigor i coherència. 


Per tant, els liberals pensem que ens calia, i ens caldrà, una nova llei de l’impost de societats que parteixi no solament de l’enfocament d’adaptar la llei anterior als nous requeriments que cal complir, sinó que també sigui suficientment competitiva i atractiva per ajudar a superar els nous reptes que el país té plantejats, un d’ells és imprescindible; la diversificació econòmica.
Una llei sobre l’impost de societats que miri de flexibilitzar i ampliar les activitats que són objecte d’avantatges fiscals, per tal de potenciar el paper d’Andorra com un lloc atractiu per noves activitats. 


Una llei que explori les possibilitats de mantenir simultàniament el sistema de deduccions per evitar la doble imposició internacional amb el règim de tinença de valors estrangers com és cas espanyol.
Una llei que creï incentius per localitzar a Andorra l’activitat de finançament de grups empresarials, i que faci atractiva aquesta activitat tot donant-li un contingut real.


Una llei que, en definitiva, analitzi d’altres possibilitats no contemplades en l’actual llei aprovada, i que permetin ampliar l’àmbit de les activitats que donen lloc a reduccions fiscals, per tal de mantenir l’atractiu de la localització a Andorra per a activitats que siguin generadores de valor i, en particular, que flexibilitzi i ampliï el camp d’activitats que són objecte d’avantatges fiscals per potenciar el paper d’Andorra com a país atractiu i captador d’activitats d’I+D+i. 


Aquesta opció requereix no una modificació de l’actual lIei de l’Impost de Societats, sinó un nou text legislatiu, un nou plantejament i una mirada més enllà del pragmatisme tècnic de complir amb allò al que estem obligats. És cert que el tipus impositiu del deu per cent de l’Impost de Societats a Andorra és molt competitiu, però encara ho seríem més aplicant règims especials que ajudin a diversificar la nostra economia.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT