PUBLICITAT

Democràcia als comuns

Ara fa una setmana es va debatre al Consell General la presa en consideració o no de la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Tant en veu d’alguns cònsols majors com en alguns mitjans de comunicació es va focalitzar molt l’atenció en una de les mesures que contenia el text: la supressió de la figura del cònsol menor. En canvi, es va deixar de veure que el propòsit real era dotar amb més mitjans als consellers de les minories comunals perquè puguin fer la seva tasca de control. I, sobretot, que l’objectiu final que es buscava era millorar la qualitat democràtica de les corporacions parroquials, garantint una proporcionalitat entre els vots emesos pels ciutadans i el nombre de consellers que els representaran durant tot el mandat.


Malauradament, la llei no va ser acceptada pel ple del Consell General. A banda del PS, el text només va rebre el suport per a la seva presa en consideració dels tres parlamentaris liberals. Hi van votar en contra Demòcrates per Andorra (DA), els cinc consellers escindits ara fa uns mesos del grup liberal, el representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i la independent Sílvia Bonet. Amb els seus nos van optar per no agafar ni tan sols la molèstia de debatre-la. Això sí, en les seves intervencions vam haver de sentir dir que la democràcia a Andorra està garantida i que els consellers de les minories no hem de patir perquè podem fer la nostra feina de control sense cap problema. 
Aquestes afirmacions estan molt lluny de la realitat. Com a exemple, us explico el que ens ha passat als dos representants de les minories del Comú d’Escaldes-Engordany –Marc Magallón, per Liberals d’Andorra, i jo mateixa pel PS–. El passat 20 de febrer, la cònsol major, Trini Marín, rebia una carta provinent dels parlamentaris socialdemòcrates Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López on se li adjuntava la proposició de llei. També se li demanava que la fes arribar a les oposicions per si consideraven oportú fer-hi aportacions. 


No va ser fins al dijous passat, el 19 d’abril, dos mesos després, que el secretari general del comú ens va enviar, via correu electrònic, el text. Això sí, primer, passant el sedàs de la reunió de la junta de Govern del comú, constituïda únicament pels consellers de la majoria, que van haver de donar el seu acord perquè se’ns fes l’enviament –circumstància ja de per si especialment trista–. És a dir, el text se’ns ha lliurat el mateix dia que era refusat pel Consell General. 


És evident que tant Marc Magallón com jo mateixa ja teníem la llei, per la via dels consellers generals del PS i, en el meu cas, com a un dels actors implicats en la seva redacció. Però, què passa amb altres documents? Quants no ens han estat lliurats?
Aquest és un exemple, entre altres, de la poca democràcia que hi ha als comuns per un sistema de funcionament que, independent del nombre de vots aconseguits, deixa a les minories amb un paper de mera comparsa, en molts casos, amb l’única possibilitat d’alçar la veu el dia de la sessió de comú, sempre i quan s’hagi tingut temps analitzar les pàgines i més pàgines de documentació que t’arriben, tot just, 72 hores abans. 


Des del PS, amb aquesta llei volíem anar cap a una millora de la qualitat democràtica del nostre país. No ha estat possible perquè alguns han preferit continuar amb la mateixa situació. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT