PUBLICITAT

Unió Europea sí o no?

El cap de Govern ens acusa als liberals de ser un sí però no en el tema de l’Acord d’Associació amb la UE. Així que crec que és necessari que, una vegada més, expliqui la nostra posició en aquest assumpte. Els liberals creiem que la negociació d’un acord amb la Unió Europea, que no vol dir formar-hi part, ha d’estar centrat a permetre als andorrans estudiar, treballar i circular lliurement per tota la UE. Accedir a concursos públics als països veïns, accedir a programes que ens puguem permetre finançar, així com demanar alguns extres com podria ser l’assistència consular en totes les ambaixades europees arreu del món entre d’altres.
Però tot això que semblaria tan bo, té un cost que encara no sabem si som capaços d’assumir. Necessitem que Europa entengui que tota reciprocitat ha de ser ponderada a la nostra dimensió i a les nostres capacitats.
L’acord ha de respectar el nostre sistema de quotes d’immigració en la negociació de la lliure circulació de persones. Actualment, ja hi ha un tractament especial pels fronterers, treballadors espanyols, francesos i portuguesos que disposen d’unes facilitats que no sempre es donen als andorrans als països veïns.
Si un espanyol trigués tant a tenir un permís de treball a Andorra com un andorrà a Espanya, molts haguessin desistit de viure i treballar al nostre país. Aquesta qüestió ha de jugar a favor nostre en la negociació per permetre als andorrans treballar lliurement a Europa i deixar-nos mantenir el nostre sistema migratori.
Volem que Europa entengui que no té cap impacte real acceptar que la nostra població circuli i s’estableixi lliurement en el seu territori però que Andorra no pot assumir aquesta condició en només 468 km2 i amb 75.000 habitants.
Hem de saber quin serà l’impacte d’aquest acord. Com afectarà a la CASS? Si nosaltres podem accedir a concursos públics europeus, ells també accediran aquí als nostres? En quins programes europeus vol entrar el Govern i a quin cost? Com afectarà els monopolis públics, com ara Andorra Telecom? Com assimilarem el cost democràtic que suposarà l’assimilació dinàmica d’una legislació que no podem intervenir?
I per un altre costat, cal analitzar quin cost tindria per Andorra no disposar de cap acord. Sobre aquest fet, hem d’entendre que no tenir un acord amb la UE ens circumscriu a les voluntats dels nostres veïns i dels acords internacionals amb organismes com l’OCDE i d’altres.
L’avaluació d’una Andorra sense la UE no està en cap cas damunt la taula i sembla difícil de plantejar, ja que formem part d’un territori comú i d’uns valors comuns. A més, la globalització i la cerca de sistemes legals homogenis i homologables ens abocaran cada cop més a jugar amb les mateixes regles que els altres sense gaires opcions de contradir aquesta tendència.
El que sí que és ben cert, és que sigui quina sigui la decisió que s’acabi prenent, abans s’ha d’informar els ciutadans sobre els costos de l’accés a la Unió i també de no fer-ho en un món cada cop més globalitzat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT