PUBLICITAT

Sinergies turístiques

Llegia amb enveja sana fa unes setmanes com Barcelona recuperava el lideratge mundial en congressos internacionals. La capital catalana ha acollit durant el 2017 més de 2.000 reunions de negocis, la millor xifra de la seva història, i això li ha servit per situar-se com la primera ciutat del món de turisme de convencions. Barcelona ha estat capaç de superar ciutats com París i Viena i és de nou, com ja ho va ser l’any 2004, la primera ciutat del món receptora de congressos.
Al nostre país, sempre s’ha manifestat la voluntat d’aconseguir entrar en aquest circuit de turisme de negocis, malgrat tot, no s’ha trobat la tecla fins ara, i no sembla que a curt termini la tendència pugui canviar. Tenint a 200 quilòmetres de distància un pol d’atracció tan potent com Barcelona, intento entendre els factors i motius que no permeten que Andorra sigui una antena de Barcelona, ja que sembla que nosaltres sols no som capaços d’entrar en la roda de les convencions de negocis.
Segurament, podem parlar del factor de les comunicacions, limitades a l’accés per carretera, com a l’únic factor de pes que hi trobo, no sé però si és un factor tan important com perquè Andorra estigui marginada per a aquest tipus de turisme. El parc hoteler és important, divers i de qualitat. La restauració és molt variada, la seguretat és un plus que també podem oferir com a país, les prestacions de les instal·lacions per poder desenvolupar les reunions està assegurada, etc. Per tant, és possible que el factor de les comunicacions pesi molt, però fins al punt de no fer pràcticament cap congrés a Andorra?
El 2017 en tinc present un que va mobilitzar un gran nombre de persones al país, en concret, més de 500 participants en el congrés mundial de la Fiabci (Federació Internacional d’Agents Immobiliaris). Com van aconseguir els responsables de la idea fer venir el congrés a Andorra? Doncs, segurament, amb una gran capacitat de convenciment de les possibilitats i potencialitats que Andorra ofereix per aquest tipus de reunions, i no cal dir-ho amb molt d’esforç i implicació. Si s’ha aconseguit per a exemples com el citat, i la valoració ha estat positiva, això demostra que som capaços de fer-ho.
Cal unir el sector públic i el sector privat i treballar plegats, convençuts que Andorra malgrat les limitacions del transport que avui té, pot optar a captar més turisme de negocis. En alguna cosa fallem quan no estem sabent aprofitar la gran oportunitat i les sinergies que Barcelona pot representar pel nostre país.
La mateixa setmana que coneixem la notícia sobre el creixement a Barcelona del turisme de negocis, llegim com les comunicacions i les necessitats de visat posen traves perquè el turisme xinès arribi amb més presència, aquesta és la dura realitat per Andorra, l’alta dependència del turisme de proximitat.
Ara bé, no tot ha de ser desencoratjador, l’empenta que la Cambra de Comerç Indústria i Serveis vol donar a les comunicacions d’accés al país crec que és, sense cap mena de dubte la millor de les notícies possibles. L’aposta decidida pel transport aeri dins del país o, fins i tot, les possibilitats de connexions ferroviàries, pot ser l’impuls definitiu que ens ajudi a acceptar, que mentre al país no disposem de vies de transport alternatives al cotxe que facilitin l’arribada de turistes en massa, continuarem tenint moltes dificultats per entrar en determinats circuits turístics.
Així i tot, segurament hi ha coses que, comunicacions al marge, es poden fer millor tant des del sector públic com des del sector privat i en això no hauríem d’escatimar esforços.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT