El concepte d’universitat d’estiu va néixer als Estats Units a la dècada del 1870, quan les universitats van decidir obrir els seus campus durant el període estival perquè els professors poguessin aprofundir en la seva formació.
Unes dècades més tard, a França i en plena ebullició post maig del 68, les universitats d’estiu van agafar una nova embranzida per esdevenir llocs de debat, principalment sobre qüestions d’interès polític i social. A poc a poc, algunes formacions polítiques franceses van anar creant les seves pròpies universitats d’estiu per tal d’ aprofundir en l’anàlisi de qüestions d’interès de manera més relaxada i fora de l’encotillat habitual de les estructures del partit. En aquests esdeveniments, sovint, hi són convidats acadèmics, intel·lectuals, investigadors i / o la societat civil per a sessions de conferències, debats i formació.
Aquesta ha estat la inspiració de la comissió institucional a l’hora de confeccionar la primera Jornada Martí Salvans. Aquesta jornada té vocació d’esdevenir un punt de trobada anyal en la que puguem debatre i analitzar qüestions que s’escapen de la immediatesa de la gestió política, en un ambient distès i relaxat. L’objectiu és que esdevingui, amb els anys, un espai de divulgació de coneixement.
Enguany, la primera jornada que tindrà lloc el proper 16 de juny, estarà dedicada a la comunicació i participació a l’entorn de la política. És evidentment una tema de rabiosa actualitat sobretot des de la consolidació de les xarxes socials com a eines de comunicació política. A ningú se li escapa que es tracta d’una qüestió en constant evolució i alhora polèmica. Per crear un espai de debat el més objectiu i divers possible, hem considerat oportú comptar amb la participació de ponents provinents de diversos espectres. Una combinació equilibrada entre polítics i professionals que, de ben segur, farà brollar reflexions interessants.
La jornada tindrà també, evidentment, per objectiu recordar i homenatjar la figura del Martí Salvans. Un home estimat i respectat més enllà de la nostra formació política. Amant del seu país i que va ser capaç de combinar múltiples activitats al llarg de la seva vida com a polític, científic, docent i historiador.
