PUBLICITAT

La transició energètica

Que estem vivint en el final d’un temps i l’inici d’un de nou, avui, és evident per a la majoria dels que habitem els països occidentals o d’economia de lliure mercat.
Els efectes del canvi climàtic, la impossibilitat d’un creixement perpetu i il·limitat, l’esgotament dels recursos, les desigualtats socials i econòmiques, la contaminació del medi ambient, la imposició dels interessos privats als públics…. ens obliguen a plantejar-nos la necessitat de fer ajustaments estructurals en la nostra manera de viure, si volem perdurar en el futur.
No preveure els canvis a fer i no actuar avui és un suicidi programat per a demà.
La conveniència de corregir maneres de fer errònies i la importància d’invertir encertadament els diners públics i privats ens han de posar en alerta davant dels reptes, no ja que s’aproximen, sinó que ja tenim aquí.
La transició energètica és un d’ells. És a dir la substitució de la mentalitat que en els darrers  200 anys s’ha imposat, de consum de les reserves fòssils existents a la Terra per considerar-les inesgotables, és una necessitat, per vàries raons.
Necessitat per l’evidència que el sistema, vàlid fins abans d’ahir, està esgotat.
Necessitat per tal d’evitar la dependència totalment exterior, en tractar-se de recursos dels quals no disposem a casa nostra i els adquirim a fora.
Necessitat per preveure poder continuar tenint accés a l’energia a uns preus més competitius que tot el nostre entorn.
I necessitat per reduir l’empobriment econòmic que suposa l’haver de comprar a l’exterior part dels recursos energètics que podríem obtenir a Andorra.
La transició energètica és però també una obligació, davant de les generacions futures, per fer sostenible i just el sistema en el que vivim i poder-los llegar els recursos naturals que hem rebut en les millors condicions possibles.
Sabem que, si seguim els processos i condicions de consum actuals, malmetrem irreversiblement la vida a la Terra.
Tenim doncs el deure, almenys pel que fa a la responsabilitat que hem contret com a estat, sobre el nostre territori, Andorra i entorn, de fer tot el que puguem per capgirar les tendències d’autodestrucció que les avarícies econòmiques globals estan comportant.
Però, i sobretot, la transició energètica és una oportunitat.
La història humana ens ha demostrat com l’evolució de la humanitat s’ha fet gràcies a l’assoliment de graus cada vegada majors en el domini o obtenció d’energia.
Així hem passat per l’abric, pel refugi, pel foc, per la fusta, pel treball d’equip, per l’aigua termal, per la força animal, per la força de l’aigua, pel vent, pel sol, pel carbó, pel vapor de l’aigua, pel petroli, per la química, per l’electricitat, per la geotèrmia, per la radioactivitat…
També a casa nostra, a Andorra, l’aigua i l’aigua termal, la fusta i el carbó, l’aigua i l’electricitat de Fhasa i avui FEDA, han estat les fonts d’energia precursores.
Avui ja ho són totes les energies renovables, com el sol i el vent a més de la biomassa i aigua.
Si la tecnologia de la farga catalana i la producció de ferro va permetre el creixement qualitatiu d’Andorra als segles XVII, XVIII i primera meitat del XIX…
Si l’electrificació d’Andorra el 1929 va permetre assolir un nou desenvolupament al segle XX…
Avui, al segle XXI, és la transició energètica cap a les energies renovables el que ens ha de permetre l’assoliment d’un nou llindar de desenvolupament econòmic i incorporar noves complexitats a la societat andorrana impensables ara mateix, tal i com ens van recordar els 12ns debats de recerca sobre energia i recursos naturals, organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra, els passats dies 6 i 7 de juny.
Cal un canvi de mentalitat davant les oportunitats que ens ofereixen les energies renovables, ja no es tracta de pensar en termes de gestió d’estocs sinó de fluxos (Jordi Llorca i Piqué).
Les enegies renovables ens permeten pensar ja en produir pels consums propis (Albert Moles i Betriu).
Cada nova fita energètica assolida permet adquirir noves fites de desenvolupament. Així Fhasa amb l’electrificació de tot el país, va portar amb ella la xarxa de carreteres, el primer hospital, el primer banc, la policia, l’esquí, el turisme… i noves activitats econòmiques (Ma Jesús Lluelles i Larrosa).

La recerca és però fonamental per poder avançar i aprofundir en les energies renovables i en la transició energètica cap a elles i per tant cal investigar i estudiar totes les possibilitats de coneixement del nostre territori i el seu clima, que són la base de la recerca sobre recursos naturals i energia (Ramon Copons i Llorens).
Fins i tot la transformació dels residus orgànics en productes químics i energètics d’alt valor econòmic mitjançant l’us de biotecnologies inspirades en la natura, avui és possible i cal aprofitar-la (Xavier Fonoll i Almansa).
Com també cal conèixer el potencial de l’aprofitament solar de les cobertes ben orientades d’Andorra, que poden arribar a abastir fins a un 20% de les necessitats totals d’energia del país si són aprofitades amb plaques fotovoltaiques (Guillem Francisco i Giné).
El triangle d’educació, comunicació i legislació és important a l’hora de fer possible qualsevol transició i en aquest cas igualment si es vol fer la transició energètica.
Els projectes com el terMITEs, combinant sensors que recullen dades sobre les condicions de l’edifici de l’Escola Andorrana de Santa Coloma i els estats d’ànim dels seus ocupants, per poder-se aplicar amb finalitats de control de l’eficiència energètica i emocional, o altres, són possibles i han de continuar fent-se perquè donen sentit i acompanyen aquesta transició (Marc Pons i Bruno Bartolomé).
L’Andorra sostenible que necessitem, estem obligats a fer per a les generacions futures i que suposa una clara oportunitat, justa i necessària, per al canvi del model econòmic actual, ha de continuar divulgant-se entre els joves escolars a través de l’educació i comunicació (Xavier Gómez i Vargas).
L’Andorra sostenible ha de continuar-se implementant i combinant la legislació (que ha de permetre fer) i la subvenció dels equips i ja no del kilowat. (Carles Miquel i Garcia).
L’Andorra sostenible ha de ser finalment valenta, amb actors pro-actius que paguin menys si contaminen menys (CO2) i inclusiva o que permeti a tothom que ho desitgi, ser part de la nova solució ambiental. (Jordi Brescó i Ruiz).
Cadascú en la seva doble situació, individual i col·lectiva, està convidat a actuar localment i pensar globalment. No desaprofitem el moment que ens ha tocat viure, de clara oportunitat de transició energètica.

Comenta aquest article

PUBLICITAT