Judith Pallarés Ministra de Funció Pública i Simplificació Administrativa

L  legia l’altre dia que l’etiqueta de nova i vella política que fem servir actualment és errònia. Que la política no és ni nova ni vella sinó que, en definitiva, és l’esforç que les persones fan en cada moment per gestionar el país en benefici de tothom de la millor manera que saben. Ara bé, penso que voler fer el millor en tot moment no defineix la manera d’arribar-hi.
Crec que som molt els que pensem que ja fa dies que toca fer les coses de forma diferent. Bàsicament, perquè tot ha canviat i moltes de les formes de fer d’abans ja no funcionen. En una era altament tecnològica la manera com s’ha de fer política no pot ser igual que abans. Avui dia la recerca de l’eficiència i l’optimització dels recursos ens trasllada a camps de gestió altament tecnificats que requereixen noves vies de gestió que no poden ser obviades. Les formes d’interactuar han transformat la manera de pensar i d’entendre tots els aspectes de les nostres vides, inclosa la política.
La presa de decisions s’ha d’adaptar als nous temps agilitzant tots els processos sense eliminar les garanties i drets dels ciutadans i fent que ells en formin part.  Fer-ho, és sense cap dubte, tot un repte. Trobar els equilibris sempre és difícil però no intentar-ho pot fer que el país es quedi enrere i seria un error voler anar en contra del que és difícilment qüestionable i que tothom demana. Perquè avui  governar per a tothom és també governar amb tothom. Aquesta és una diferència molt important entre la vella i la nova manera de fer política.
Per arribar-hi es requereix, primer de tot, entendre la necessitat i la utilitat de ser transparents en la presa de decisions. La transparència significa molt més que publicar al BOPA les decisions del govern i de l’administració. Requereix comunicar la voluntat i els principis que regeixen  la presa de decisions. Informar del que es pretén fer i on es vol arribar. La transparència ha de ser, doncs, un eix vertebrador en la transformació de l’administració pública i de l’acció política per poder reforçar els processos de participació ciutadana.
La participació de la societat ha d’anar més enllà dels períodes electorals. Aquest també és un tret diferencial de la manera de fer política avui respecte de la de pocs anys enrere. Hem de trobar fórmules que ajudin a vincular l’opinió dels ciutadans amb la presa de decisions, fent-los responsables d’aquestes. En aquest sentit, les noves tecnologies han de ser la gran eina de gestió per consultar i fer participar la ciutadania i cal optimitzar-les.
 És un fet que les decisions refrendades per la població són, en general, les més estables en el temps i les menys qüestionades políticament. Empodera als ciutadans i els fa més responsables amb el seu entorn, ja que estan més informats de les conseqüències de la presa de decisions.  
A Andorra no es fan consultes més enllà de les enquestes del CRES que, sense cap dubte, són una eina destacada per fer-nos una idea sobre el que pensa la població en certs aspectes però cal anar més enllà. És evident que s’ha millorat molt en la recollida de dades estadístiques que ens ajuden a elaborar indicadors fiables en relació a la nostra situació socioeconòmica. Tot i això no ens atrevim a fer consultes sobre debats estructurals i constitucionals com la doble nacionalitat, la llei electoral, l’avortament o el coprincipat.
La nova política requereix, sobretot, no tenir por a preguntar als ciutadans què en pensen i què volen per al seu futur i els polítics hem de ser prou valents per enfrontar les respostes. A la vella política es decideix per tu i es prefereix deixar les coses com estan. Només hi ha una opció per saber que prefereixen els ciutadans, si una nova forma de fer o la de sempre, i aquesta opció implica posar les urnes.