Compte amb la banca
El sector financer és un dels pilars de la nostra economia. Contribueix en una bona part al finançament de l’Estat, i dona feina, segons dades de l’informe del 2017 de l’Associació de Bancs Andorrans, a més de 2.600 persones, un 5% dels treballadors assalariats d’Andorra. És, també, un factor important en el consum intern. Els progressistes sempre hem considerat cabdal aconseguir una transició reeixida del model financer que hem tingut fins el 2009, cap a un model basat en la transparència, la solvència, la professionalitat i l’alta qualitat de les entitats financeres andorranes. L’objectiu és reforçar el sector financer, mantenir la seva competitivitat i aconseguir que sigui reconegut arreu. La banca andorrana ha de poder competir dins del mercat financer global sense traves i sense sospites.
D’ençà la crisi bancària internacional de l’any 2009 Europa va agafar el camí d’un reforçament de la regulació de l’activitat financera. Quan vaig arribar a la responsabilitat de dirigir el Govern, el juny del 2009, el nostre país es trobava fortament sacsejat per requeriments externs que insistien en la urgència d’avançar cap a una nova regulació de la banca amb la introducció de la transparència en l’activitat financera.
Ens vam arremangar i ens hi vam posar.
I vull dir que la majoria del sector bancari –sempre hi ha excepcions– va entendre la delicada situació i va col·laborar lleialment en l’articulació d’una evolució positiva. Des del 2010 fins avui, des del Govern o des de l’exercici d’una oposició responsable al Consell General, a partir del 2011, hem treballat per continuar el procés d’adaptació als estàndards internacionals de supervisió financera i de fiscalitat, desenvolupant l’Acord Monetari amb la Unió Europea. Aquest mes de juny el Govern ha entrat a tràmit dos nous projectes de legislació financera que suposen introduir en la normativa andorrana disposicions jurídiques europees. Són normes que el nostre país ha d’assumir seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea en establir l’Acord Monetari que nosaltres vam negociar i rubricar l’any 2010.
Es tracta d’una transposició complicada en matèria de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Els progressistes estem analitzant els projectes amb la finalitat de donar-hi suport tot i proposant-hi esmenes de millora, si ho veiéssim necessari.
Però és una evidència que aquesta adequació de l’activitat bancària a les noves exigències reguladores es situa en un context que ha fet perdre rendibilitat al sector.
I sabem també que les despeses i l’estructura d’ingressos s’ha d’adaptar a aquest nou entorn.
Per tant cal pensar que es retallaran despeses del patrocini d’activitats socials i culturals i que probablement es tancarà més oficines.
D’altra banda l’aplicació de les normes de Basilea III porten a reforçar la solvència en els propers anys, la qual cosa comporta reforçar el capital.
I reforçar el capital suposa destinar una proporció més gran del benefici a reserves en detriment del dividend de l’accionista. Un cas que ja s’ha donat en una entitat del país en els darrers exercicis.
Tot plegat podria portar a unes condicions d’accés al finançament menys favorables tant pels particulars com per a l’Estat i el conjunt d’administracions públiques del país.
I si no es fa un nou plantejament estratègic aquí tenim i tindrem un problema greu.
El sector financer ha de ser un motor del redreçament econòmic. Les empreses i els professionals del país necessiten una esfera bancària connectada amb els emprenedors, al servei de la inversió productiva.
Els bancs es queixen que la regulació s’ha endurit i que afecta negativament la rendibilitat, el que els porta a restringir crèdits.
Tanmateix sabem que existeixen sistemes bancaris, en països com Luxemburg i Suïssa, que tenen una regulació més estricta i mantenen rendibilitats altes.
Precisament el dilluns 25 de juny el diari helvètic Le Temps publicava que les banques privades de Ginebra continuen obtenint uns resultats molt sòlids i que els marges beneficiaris es mantenen en el sector financer de la gestió de fortuna d’aquella ciutat suïssa.
La banca andorrana ha de saber trobar el seu nou camí mantenint i reforçant el seu suport a l’activitat econòmica. Es tracta de fer participar el sector financer en el redreçament que porti a la reconstrucció sobre noves bases del model econòmic del país.