La sal de la vida
Ja ha arribat l’estiu. Sol, calor i ganes de platja. La xafogor fa que els dies resultin més feixucs i la sal ho impregna tot, la calitja subtilment envaeix el paisatge mentre els llavis se’ns ressequen per la salabror de l’ambient. Però la sal no només és present en el nostre dia a dia durant l’estiu, sinó que és un dels aliments més bàsics de la nostra cuina, perquè en la seva justa mesura és el que dona gust al menjar. En sentit figurat, la sal aporta un punt de gràcia a les paraules i un xic d’agudesa a la nostra manera de ser i de fer. A més, sabem que des de temps antics la sal ha estat essencial en nombroses civilitzacions, ja que ens proporciona l’equilibri que tots necessitem: amb excés genera hipertensió, però si en prescindim els plats són ensopits.
La sal és l’única roca que l’ésser humà pot consumir i és probablement el condiment més antic. I és que la tradició de la sal ve de lluny i la seva importància és tan gran, que ha estat un element essencial en la història de la humanitat. Ha mogut economies, ha estat motiu d’impostos, monopolis, guerres, revoltes i, fins i tot, s’ha utilitzat com a moneda.
Pels romans, va ser clau per a l’expansió de l’Imperi gràcies a la seva capacitat de conservació dels aliments, ja que guardaven la poca carn que tenien en unes saques plenes de sal. A més, part del salari dels soldats romans es pagava amb sal perquè era un bé molt preuat, no només pel seu alt poder de conservació, sinó també perquè s’utilitzava com un antisèptic. De fet, sal deriva de Salus la deessa de la salut en la mitologia romana que amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea, per això a totes dues se les representava amb el mateix símbol, una serp. D’aquí, aquella dita que diu aigua amb sal cura tot mal.
Per altra banda, salari prové de sal en llatí ‘salarium’ perquè, com hem dit, era la remuneració que rebien els soldats, és a dir, se’ls en donava una ració perquè poguessin salar els aliments i així conservar-los. Posteriorment, els salari va passar a ser la suma que els donaven perquè així poguessin comprar-se sal. Per tant, era sinònim d’abundància i fortuna. El mateix Homer ens explicava que els herois sempre menjaven la carn amb sal, per remarcar la riquesa de la ciutat de Troia. També a l’antiga Xina, la sal fou el bé més preuat després de l’or i per aquest fet va tenir un paper molt important en el sistema monetari dels mongols. Marco Polo relata als seus escrits que al Tibet s’utilitzaven unes coques de sal com a monedes.
Per tot això, la sal està carregada de simbolisme. És símbol d’incorruptibilitat i purificació gràcies a la seva virtut de cicatrització de les ferides. A més a més, pels hebreus compartir sal i pa representa un vincle de fraternitat indestructible. Pels grecs i els àrabs, a més de fraternitat també significa unió i hospitalitat. I finalment, és símbol de saviesa, de coneixement d’un mateix, és a dir, la ‘sal de la vida’, el que dóna sentit a la nostra existència.
En la història més recent també ha tingut un alt valor simbòlic, de fet la coneguda Marxa de la sal de 1930, encapçalada per Mahatma Gandhi fou clau per a la independència de l’Índia. El motiu de la revolta fou el tribut que l’Imperi Britànic va aplicar a la sal quan l’Índia encara era una colònia britànica.
I com en tot a la vida, podem trobar-hi l’altra cara de la moneda. El fort simbolisme que l’envolta també l’ha dotat de supersticions. En el quadre L’últim sopar, de Leonardo da Vinci, podem veure-hi un saler tombat, just al costat del colze de Judes Iscariot, un clar símbol de traïció. I encara avui dia, hi ha qui creu que porta mala sort que es trabuqui el saler.
A més, en la nostra llengua també ens han arribat expressions relacionades amb la sal. Diem que hem fet salat quan és massa tard, quan ja no hi ha volta de full, perquè l’excés de sal no es pot arreglar. També diem que són salades aquelles persones que tenen gràcia, que ens diverteixen per la seva agudesa. Però la sal en sentit figurat també és el que ens preserva de la corrupció. Ens aporta uns valors purs, com ara la fraternitat, la integritat i la honradesa, la sal de la vida. Aquest equilibri entre el seny i la rauxa. La mesura.