PUBLICITAT

Utopia d’igualtat

Recentment des de la JSA vam organitzar una taula rodona sobre la igualtat. Comparteixo amb la resta dels meus companys de partit la visió d’una societat on tothom tingui accés a les mateixes oportunitats i drets, independentment dels nostres orígens, la nostra orientació sexual, els nostres gèneres o les nostres facultats. Crec en un model de societat que ens deixa actuar i moure lliurement, independentment de qui som o del que podem aportar com a individus, amb l’objectiu de fer-la més justa. Tot això sembla rebuscat i tret dels meus apunts de filosofia, quan passava temps intentant trobar un sentit a les paraules de Rousseau, entre d’altres. Però m’he adonat que aquestes paraules s’han quedat en això mateix, en paraules, i que al nostre Govern li agrada recollir en un llibre uns certs ideals per quedar bé de cara a la galeria.


Sí, ho han recollit però no tenen cap intenció de posar-ho en pràctica. Senyors, els informo que no solament ho han de recollir per emmarcar-lo en bonic manuscrit per la prosperitat, sinó que s’han de crear condicions perquè finalment la desigualtat vagi perdent una mica en aquest món i tots guanyem més igualtat. És molt positiu tenir una sèrie de bones intencions per ajudar a qui més necessita, enumerar-les i donar-li un sentit, però serveix de ben poc si no es posen persones i mecanismes darrere d’aquestes perquè les puguin posar a terme i tornar-les una realitat. Més avanço en el temps i més m’adono que en vénen una utopia que no existeix. A mi m’agrada creure en aquesta utopia, m’agrada formar part d’un grup en què creiem a peus junts que totes aquestes «bones intencions» es poden realitzar, que es poden dur a terme, amb treball amb esforç i amb ajuda de tots. Per així un dia allò que ja haguera de ser una realitat deixi de ser un somni utòpic mes.


Als que pateixen dia rere dia, que són víctimes directes i indirectes d’aquestes desigualtats, a vosaltres us demano la part més dura, la que més por dona: denunciar-ho. És molt difícil dir el que s’està fent malament, però és necessari. A partir d’aquesta denúncia podrem començar a canviar coses, a veure el que estem fent malament, allò que hem de millorar per eliminar la desigualtat i la diferència. No s’ha d’acceptar cap sort solament perquè pensem que no ens queda cap altra remei, o per por del que puguin arribar a dir de nosaltres o del que ens puguin fer per diferenciar-nos encara més. Si volem una societat més justa, més igual, és una feina dels que s’assenten en les cadires per governar, però també dels que han anat a votar que altres s’asseguin en aquelles mateixes cadires. És una feina de tots el pel nostre bé comú ja es bo que vulguem ser participants de tota aquesta utopia, i deixar de ser solament mers espectadors. Al cap i a la fi és una responsabilitat i un dret de tots. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT