PUBLICITAT

Pacte antinatura?

Funambulisme polític, programes antagònics, enemics històrics, ideologies enfrontades, frau de llei, pacte antinatura... Aquestes són algunes de les qualificacions que diversos polítics, contertulians i articulistes han emprat per referir-se a la potestat que la militància de les dues formacions polítiques històriques del país, Liberals d’Andorra i Partit Socialdemòcrata, ha donat als respectius comitès parroquials per acordar si concorren conjuntament a les llistes territorials de cada parròquia.


És paradoxal que, abans que no s’hagi decidit res, siguin tantes les veus que posen el crit al cel. No obstant això, les reaccions irades s’entenen des de la perspectiva que s’obre un escenari inèdit, de futur incert, que afegeix una incògnita nova a les equacions d’aquelles persones que creuen tenir la paella pel mànec a l’hora de fer pronòstics i controlen l’arena política, la qual cosa genera cert nerviosisme i una crítica negativa anticipada.


El fet que formacions ideològicament diferents sàpiguen establir acords amb la finalitat de treballar plegades per l’interès general és un clar senyal de maduresa democràtica i de cultura del pacte. No fa falta anar gaire enllà per veure que sorgeixen acords i pactes entre forces polítiques allunyades quan la situació ho requereix. Ho va fer fa anys, i ho ha repetit enguany, els democristians de la CDU d’Angela Merkel, assolint una coalició de govern amb els socialdemòcrates alemanys. A Luxemburg, Xavier Bettel, un dels polítics liberals en actiu més preeminents, governa en coalició amb els socialdemòcrates.


Tal com explicava més amunt, a casa nostra, a hores d’ara, l’únic acord assolit entre liberals i PS és donar via lliure als comitès parroquials per si decideixen fer llistes territorials conjuntes. Aquest exercici tan transparent, clar i democràtic, però, preocupa molta gent i portarà cua.
En aquest sentit, és simptomàtic que altres maniobres, que hom pot considerar obscures, unilaterals i poc democràtiques, passin desapercebudes. D’una banda, durant aquesta legislatura, fins a set consellers generals han abandonat la formació política per a la qual van ser escollits. És a dir, un 25% dels càrrecs electes han desobeït el mandat democràtic de la ciutadania. D’altra banda, tenim encara un munt de polítics que van de partit en partit, segons els seus interessos. El màxim exponent d’aquesta tergiversació política la veiem en Demòcrates per Andorra, que no va dubtar a ficar en un calaix de sastre, disfressat de partit polític, socialistes, liberals, verds, demòcrates, centristes i reformistes, amb la simple excusa de fer fora Jaume Bartumeu del Govern.


A aquests que ara opinen sobre el possible acord L’A-PS no els deu molestar gens ni el transfuguisme polític ni el fet que els governi un partit sense marc ideològic definit. Hem pogut constatar com aquesta deriva ideològica ha comportat que malgrat les seves dues majories absolutes, les grans reformes estructurals del país encara estan pendents. Així mateix, durant la legislatura, el propi cap de Govern ha manifestat la seva voluntat de «pacte d’Estat» en diverses ocasions, en matèries com ara l’acord d’associació o la sanitat. La veritat, tal com s’ha demostrat, és que es tractava d’un anunci de cara a la galeria, ja que no ho ha tirat endavant.


Sortosament, per moltes manifestacions interessades i esbiaixades que es vulguin fer, serà el vot de la ciutadania el qui decidirà la llista política que governarà. Mentrestant, la nostra formació desplegarà tota la pedagogia necessària i continuarà treballant per convèncer l’electorat que, amb les nostres propostes, una Andorra millor és possible. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT