PUBLICITAT

El parany del peix ‘invisible’

Amb cada vegada més ports tancats a la pesca il·legal, els pirates moderns tenen l’alternativa de traslladar la seva mercaderia a alta mar a altres embarcacions per entrar al mercat escapant de controls i un embull de lleis. En aigües sota la sobirania de Xile, els transbordaments estan en general prohibits, si bé s’autoritzen en «condicions molt estrictes», explica a la directora del Servei xilè de pesca i aqüicultura, Alicia Gallardo.
Entre d’altres obligacions, les embarcacions han d’estar registrades, notificar les seves intencions amb antelació i descarregar al port.
«El nostre sistema de monitorització de vaixells pesquers està molt controlat i al costat del de l’Armada veiem per què paren els vaixells, consultem al capità i sabem el que fan», afirma Gallardo.
A partir de les 200 milles nàutiques de la costa, ja en alta mar, la imatge es torna més tèrbola i la gestió passa a dependre de l’organització regional de pesca per al sud del Pacífic, que integren 15 membres i permet els transbords entre embarcacions incloses en el seu registre sempre que s’avisi amb temps. En la seva base de dades apareixen els noms de vaixells de Panamà que aquest any han traslladat sorells xilens i d’altres xinesos, russos i europeus que els han pescat.
Però com es persegueix als que operen sense deixar constància? El gerent de la Comissió de pesca del Pacífic nord, Peter Flewwelling, reconeix que les diferències en la vigilància són «tremendes», amb unes zones «més vulnerables» que altres.
Algunes organitzacions regionals pesqueres han pres mesures (prohibint els transbordaments o autoritzant en certs casos), però la seva implementació varia molt i no hi ha acords globals sobre com actuar. L’únic tractat internacional contra la pesca il·legal, en vigor des del 2016, se centra en l’actuació en els ports i, tot i que ja hi ha 81 països adherits, les seves accions queden limitades mentre hi hagi altres que no s’involucrin.
Flewwelling creu que s’haurien d’emprar més eines i cita la llista de 42 vaixells no registrats que el 2016 el centre d’investigació Pew li va lliurar després captar a l’oceà fent ús del Sistema d’Identificació Automàtica (AIS) que han de portar encès els grans vaixells per seguretat.
«Necessitem més controls dins i fora dels vaixells, cooperació i intercanvi d’informació, sobretot en les jurisdiccions que se solapen», recalca.
L’expert de Pew Mark Young titlla la supervisió de «inadequada» quan les activitats tenen lloc al mar, inclòs el processament o el transport refrigerat d’espècies d’alt valor. Es desconeix el seu impacte real, però hi ha estimacions que cada any els transbords il·lícits al mar mouen productes com la tonyina valorats en 142 milions de dòlars (121 milions d’euros) a l’oest i centre del Pacífic, on els trasllats són normals.
Amb ells s’obre la porta a l’ocultació de dades sobre les captures, contribuint al negoci de la pesca il·legal, també associat al tràfic d’armes, drogues o persones.
Per a Young, la transparència pot ajudar a canviar de comportament amb suport de la indústria pesquera i el compromís dels governs.
L’especialista de l’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) Alicia Mosteiro insta els països a posar de la seva part bolcant informació en el registre global de vaixells de pesca, transport refrigerat i subministrament, que ja compta amb més de 8.000 inscrits dels 23.000 que es calcula que tenen identificador.
Des d’aquesta setmana aquestes dades es poden consultar lliurement, «important per a verificar la informació i avaluar els riscos» abans de decidir, per exemple, si una embarcació s’ha d’inspeccionar o no, comenta Mosteiro.
El director de la Xarxa internacional de monitorització, control i vigilància per a activitats pesqueres, Harm Koste, no perd l’esperança.
Posa d’exemple el sistema d’alerta que a l’Atlàntic nord busca impedir que els vaixells sospitosos atraquin en els ports de tota la zona o les càmeres i sensors amb els quals s’estan equipant els vaixells a Tailàndia per detectar els transbordaments.
«Això mateix es pot copiar en altres regions», subratlla.

Comenta aquest article

PUBLICITAT