Treball i vida personal
En aquesta ocasió, per tal d’examinar la importància que té el treball dins de la nostra vida, recorreré novament a la coneguda cita de «si treballem per viure o vivim per treballar».
Des del meu punt de vista, com a empresària autònoma, sense cap mena de dubte, cal treballar i cal treballar molt. No tinc horaris i, a part de la feina en si, m’ocupo jo mateixa de la meva pàgina web i de totes les gestions econòmiques, publicitàries, administratives, etc. Per sort, després de realitzar molts altres treballs que no m’omplien, ara he aconseguit treballar en el que m’agrada, ja que, a més dels beneficis econòmics que pugui obtenir, treballo per vocació. Però, tot i ser així, la qüestió és fins a quin punt podem dedicar-nos a la nostra vida laboral sense que aquesta afecti la nostra vida personal?
És indubtable que quan treballem moltes hores sense descans possiblement millorarem els nostres ingressos econòmics; però, amb el pas del temps, l’únic que aconseguirem és estressar-nos i ser molt menys eficaços en les nostres tasques. Per evitar això, cal dormir les hores necessàries, alimentar-nos bé i fer exercici i altres activitats que ens recarreguen d’energia i ens relaxin.
A més de tot això, caldria examinar bé la nostra concepció sobre el treball, ja que molts pensem que treballar dur és la clau per aconseguir l’èxit. Cal reconèixer que en part és així, però sempre que tinguem cura de les nostres relacions fora de la feina. Per què, com parlar d’èxit quan hem fracassat, per exemple, en la nostra vida familiar? D’altra part, hauríem de saber definir què significa realment treballar dur, perquè no és el mateix la quantitat que la qualitat i l’excés de treball pot reduir aquesta última.
Per això, cal aconseguir tenir el temps suficient per compartir-lo amb la nostra família i, a més, aconseguir que sigui un temps de qualitat en el que s’apartin totalment les tensions i els assumptes laborals.
Per continuar, cal afegir que gràcies a les noves tecnologies molts de nosaltres acabem portant-nos la feina a casa i estem sempre localitzables, cosa que no ens permet desconnectar mai dels nostres quefers laborals i acaba deteriorant molt el nostre estat físic i mental. Per tant, si notem que el treball és el centre de la nostra vida, el que li dona sentit i ens defineix com a persones, estem en risc de convertir-nos en addictes a la feina. I la veritat és que ho tenim molt fàcil, perquè, actualment, un addicte a la feina pot estar un dissabte a la nit veient una pel·lícula a casa i, alhora, estar contestant correus electrònics o consultant informes des del mòbil o tauleta ja que és incapaç de desconnectar.
Les conseqüències d’aquesta addicció poden ser molt greus i innombrables, ja que no només pot generar estrès, ansietat, canvis d’humor, irritabilitat, depressió, addicció a l’alcohol o les drogues, insomni, malalties cardiovasculars i gàstriques, hipertensió, problemes musculars, etc., sinó que també pot arribar a provocar un aïllament social o el divorci.
Així que, per acabar, animar-vos a que reflexioneu i formuleu ara mateix bé les vostres prioritats i no deixeu que un excés de treball deteriori la vostra salut o la vostra vida personal.